Josep Casas i Costa

De Viquipèdia
Infotaula de personaJosep Casas i Costa
Biografia
Naixement1874 Modifica el valor a Wikidata
Badalona (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Mort1950 Modifica el valor a Wikidata (75/76 anys)
Escut de badalona.PNG Alcalde de Badalona
14 abril 1931 – 1r febrer 1934
← Lluís Ysamat LazzoliJoan Deulofeu i Arquer →
Escut de badalona.PNG Alcalde de Badalona
1r gener 1914 – 1r gener 1918
← Martí Pujol i PlanasJaume Martí i Cabot → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata

Josep Casas i Costa (1874-1950) fou un polític badaloní, alcalde de Badalona entre 1914-1918 i 1931-1934.

Biografia[modifica]

Era propietari, juntament amb el seu germà Joaquim, d'una impremta situada al carrer de Francesc Layret.[1]

Activitat política[modifica]

El 1914 les diferents famílies republicanes es col·loquen darrere de la candidatura de Casas en la Unió Federal Nacionalista Republicana, un dels principals artífexs d'aquesta fou Francesc Estruch. La seva elecció desplaçà l'hegemonia de la dreta representada per la Lliga Regionalista.[2] Casas va esdevenir alcalde i ostentà el càrrec fins a 1918.

El 1931, al final de la Dictadura de Primo de Rivera se celebren eleccions municipals que esdevingueren plebiscitàries per al futur de la monarquia d'Alfons XIII i els resultats a Badalona foren 17 republicans en Coalició d'Esquerres, principalment a l'entorn d'Esquerra Republicana de Catalunya i 15 de la Lliga Regionalista, carlins i el Círcol Catòlic. Amb la proclamació de l'Estat Català, a Badalona es constitueix un Comitè Republicà i s'escull i es nomena alcalde a Casas.[3][4]

Actuacions durant les alcaldies[modifica]

El 1917 s'entrà en un concurs amb altres municipis per a demanar a la Mancomunitat de Catalunya la instal·lació a Badalona una Biblioteca Popular i així es manifestava en una convocatòria a l'Ajuntament el 3 d'octubre.[5]

El seu consistori proclamà a Margarida Xirgu filla adoptiva de la localitat el 1933, i a ella i a Enric Borràs se'ls atorgà la Medalla de la Ciutat.[6] El 28 de gener de l'any següent també va atorgar-li la medalla d'or a Pompeu Fabra, que va ser nomenat fill adoptiu. A més, es convocà el Premi Fabra per a treballs de lingüística, però mai s'arribà a donar.[7]

Referències[modifica]

  1. «Cent anys de la mort de Joaquim Casas Costa». Museu de Badalona, 20-01-2021. [Consulta: 1r novembre 2021].
  2. ALBADALEJO, Jordi. «Francesc Estruch Almirall a Badalona.», 2011. [Consulta: 14 juny 2013].
  3. ALBADALEJO, Jordi. «14 d'abril. Badalona es vesteix de República.». [Consulta: 14 juny 2013].
  4. «En l’aniversari de la Segona República Espanyola». Museu de Badalona, 14-04-2020. [Consulta: 1r novembre 2021].
  5. Centre Catalanista Gent Nova «Pro-biblioteca» (PDF). Gent nova [Badalona], 825, 06-10-1917, pàg. 1,5 [Consulta: 14 juny 2013]. «Biblioteca de Catalunya»
  6. RIUS XIRGU, Xavier. «Margarida Xirgu: El teatre d'aficionats i Badalona», 2011. [Consulta: 14 juny 2013].
  7. Pradilla Cardona, Miquel Àngel (coord.). De llengua i societat. De la reforma fabriana a la reforma normativa de l'IEC. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2021, p. 56. 


Càrrecs públics
Precedit per:
Martí Pujol i Planas
Alcalde de Badalona
Escut de Badalona

19141918
Succeït per:
Jaume Martí i Cabot
Precedit per:
Lluís Ysamat Lazzoli
Alcalde de Badalona
Escut de Badalona

19311934
Succeït per:
Joan Deulofeu i Arquer