Josep Collaso i Gil

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJosep Collaso i Gil
Josep Collaso i Gil - Los Deportes, Los - 1898.jpg
Josep Collaso i Gil, a la revista Los Deportes del 1/1/1895
 Diputat al Congrés dels Diputats
Escudo de España 1874-1931.svg
13 d'abril de 1886 – 29 de desembre de 1890
Circumscripció Vilafranca del Penedès

19 d'abril de 1898 – 16 de març de 1899
Circumscripció Manresa[1]
 Alcalde de Barcelona
Escut de Barcelona.svg
gener de 1894 – abril de 1895

octubre de 1897 – abril de 1898

novembre de 1909 – febrer de 1910

abril de 1913 – novembre de 1913
 Senador per Barcelona
Escudo del Senado de España.svg
1901-1902 – 1907
Dades biogràfiques
Naixement José Collaso y Gil
7 d'agost de 1857
Barcelona
Mort 20 de maig de 1926(1926-05-20) (als 68 anys)
Barcelona
Activitat professional
Ocupació Polític
Altres dades
Partit polític Partit Liberal Fusionista
Modifica dades a Wikidata

Josep Collaso i Gil (Barcelona, 7 d'agost de 1857, Barcelona, 8 de maig de 1926) fou un polític i filantrop català, fill de Pere Collaso i Gil.

Biografia[modifica]

Fill d'un banquer, tenia un gran patrimoni immobiliari a l'Eixample de Barcelona, conegut com les cases d'en Xifré. Era soci de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre, de Foment del Treball Nacional, de l'Ateneu Barcelonès i de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País.[2]

Pertanyia al Partit Liberal Fusionista i en fou escollit diputat pel districte de Vilafranca del Penedès a les eleccions generals espanyoles de 1886 i pel de Manresa a les eleccions generals espanyoles de 1898. També fou diputat de la diputació de Barcelona en 1882 i senador per la província de Barcelona el 1901-1902, 1905-1907 i senador vitalici des de 1908.

Considerat l'home de confiança de Segismundo Moret y Prendergast a Barcelona, va ser alcalde de Barcelona el 1894-1895, 1896-1897, 1909-1910 i 1913 (abril-novembre). Durant la direcció del comte de Romanones fou el cap del Partit Liberal a Barcelona- També fou senador per la província de Barcelona el 1901, 1902, 1905-1907 i Senador vitalici des de 1908.[3]

Va fundar la primera escola municipal i aquesta seguí el mètode Montessori; també va introduir la higiene a les escoles. Com a filantrop fundà l'Associació Amics dels Pobres. En morir va deixar llegat a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i es construïren diverses escoles entre elles el CEIP Collaso i Gil inaugurat en època republicana.

Referències[modifica]

  1. José Varela Ortega. El poder de la influencia: geografía del caciquismo en España (1875-1923), p.720. 
  2. Julià Cèlia Canyelles. Els governs de la ciutat de Barcelona (1875-1930). Ajuntament de Barcelona, 2013, p.144. ISBN 978-84-9850-461-3. 
  3. Fitxa del Senat

Enllaços externs[modifica]

Josep Collaso i Gil, a la revista Barcelona cómica del 7/7/1894
Grup escolar Collaso i Gil, de Josep Goday i Casals, al carrer Sant Pau de Barcelona


Càrrecs públics
Precedit per:
Manuel Henrich i Girona
Alcalde de Barcelona
Escut de Barcelona

1894 - 1895
Succeït per:
Josep Maria Rius i Badia
Precedit per:
Joan Coll i Pujol
Alcalde de Barcelona
Escut de Barcelona

1896 - 1897
Succeït per:
Josep Griera i Dulcet
Precedit per:
Joan Coll i Pujol
Alcalde de Barcelona
Escut de Barcelona

1909 - 1910
Succeït per:
Josep Roig i Bergadà
Precedit per:
Joaquim Sostres i Rey
Alcalde de Barcelona
Escut de Barcelona

1913
Succeït per:
Joaquim Sagnier i Villavecchia