Vés al contingut

Josep Comas i Masferrer

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
«Josep Comas » redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Josep Comas (desambiguació)».
Plantilla:Infotaula personaJosep Comas i Masferrer
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 juliol 1842 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort2 juny 1908 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Senador vitalici d'Espanya
29 setembre 1905 – 2 juny 1908
Senador del Regne
30 abril 1899 – desembre 1902
Circumscripció electoral: Barcelona
Diputat a Corts
4 abril 1898 – 16 març 1899
Circumscripció electoral: Districte electoral de Barcelona
President de la Diputació de Barcelona
novembre 1894 – abril 1896
 Manuel Planas i CasalsDomènec Sert i Rius 
Diputat a Corts
5 març 1893 – 12 novembre 1894
Circumscripció electoral: Districte electoral de Barcelona
Diputat a Corts
26 febrer 1891 – 5 gener 1893
 Josep Ramoneda i NonésJoan Martí i Torres 
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióempresari, polític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Liberal Fusionista Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeDolors Masferrer i Bosch Modifica el valor a Wikidata
ParentsDolors Marsans i Comas, neta Modifica el valor a Wikidata

Josep Comas i Masferrer (Barcelona, 4 de juliol de 1842 - Barcelona, 2 de juny de 1908)[1][2] fou un industrial i polític català.[3]

Biografia

[modifica]

Va néixer al carrer de la Plata, 6, fill del comerciant Josep Comas i Graciós, de Mataró, i d'Antònia Masferrer i Bosch, de Barcelona.[1]

Després de la restauració borbònica fundà el Cercle Liberal Monàrquic i fou un dels membres més destacats del caciquisme del Partit Liberal al Principat, juntament amb Evarist Arnús i de Ferrer, contra el conservador Josep Maria Planas i Casals. Fou diputat provincial el 1871-1872 i el 1894-1898, així com president de la Diputació de Barcelona de 1894 a 1896. Durant el seu mandat creà una comissió encarregada de gestionar un concert econòmic sobre la recaptació de contribucions que afavorís la hisenda de la Diputació.

Fou diputat pel districte de Sant Feliu de Llobregat a les eleccions generals espanyoles de 1891, 1893 i 1898. Fou senador per la província de Barcelona el 1899 i el 1902, i senador vitalici des de 1905. Va fer construir el casal noucentista de Can Bordoi.

El 10 d'abril de 1884 un anarquista va col·locar un artefacte explosiu a la porta de Josep Comas, que van ocasionar danys menors al domicili, situat en la Baixada de La Canonja.[4] El 18 de gener de 1900, el seu secretari particular Salvador Garcia i Victory va morir després de rebre un tret al cap en la cruïlla dels carrers de la Lleona i Escudillers.[5] Per l'assassinat fou detingut i jutjat Salvador Riera i Xardona, a qui es va absoldre del delicte en el mes de gener de 1902.[6]

Es va casar amb Dolors Masferrer i Bosch (1857-1905) i van tenir dos fills, Enric (1882-1906) i Montserrat (1879-1928),[7] que es va casar amb el banquer Lluís Marsans i Peix.[8][9] fill de Josep Marsans i Rof, fundador de la Banca Marsans.[10]

Referències

[modifica]
  1. 1 2 «Naixements 1842, llibre 3r, núm. 58». AMCB, 04-07-1842.
  2. «Esquela». La Publicidad (edición de la mañana), 03-06-1908, pàg. 1.
  3. «Josep Comas i Masferrer». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  4. «Crónica». La Vanguardia, 12-04-1884, pàg. 2423.
  5. «Assassinat d'en Garcia Victory». La Veu de Catalunya, 18-01-1900, pàg. 3.
  6. «Veredicto». La Vanguardia, 19-01-1902, pàg. 2.
  7. «Esquela». La Vanguardia, 15-02-1905, pàg. 1.
  8. «Esquela». La Vanguardia, 29-01-1906, pàg. 1.
  9. Navarro i Monlleví, 1993, p. 74.
  10. «Josep Marsans i Rof». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.

Bibliografia

[modifica]
  • Navarro i Molleví, Imma. Masies de les Corts: torres, masos i altres cases. Arxiu Municipal del Districte de les Corts, 1993 (Quaderns de l'Arxiu, 2). ISBN 84-7609-618-6.