Josep Deloncle

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJosep Deloncle Creu de Sant Jordi 1984
Dades biogràfiques
Naixement 1913
Perpinyà
Mort 22 de maig de 1990(1990-05-22) (als 77 anys)
Perpinyà
Activitat professional
Ocupació Folklorista
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Josep Deloncle (Perpinyà 1913 - 22 de maig de 1990) fou un folklorista i polític nord català.

Biografia[modifica | modifica el codi]

El 1945 va reprendre el negoci de la farmàcia de la seva família, situada al barri de Sant Jaume, però es va interessar pel folklore del Rosselló quan en 1950 va trobar uns goigs en la sagristia d'una església de muntanya. Això el va dur a impulsar la processó de la Sanch del Divendres Sant[1] i el 1959 organitzà les protestes populars contra la celebració del tricentenari del Tractat dels Pirineus.

El 1963 fundà al Castellet de Perpinyà la Casa Pairal, Museu Català de les Arts i Tradicions Populars de Perpinyà, que des del 2010 es diu Casa Pairal Josep Deloncle, de la que el conservador n'és el seu fill Jaume Deloncle.[2]

Va participar activament en els diversos moviments catalanistes com Germanor, Grup Rossellonès d'Estudis Catalans, Orfeó Català i la Federació Sardanista del Rosselló i el 1976-1977 participà en el Congrés de Cultura Catalana, del que n'ha estat membre de la comissió permanent. El 1969 va donar suport l'alcalde Paul Alduy quan reclamava un estatut especial per al Rosselló a la Sala Aragó del consistori de Perpinyà. El 1972 participà en la creació del Socors Català, oferint la seva pròpia casa a refugiats catalans del Sud, i en la creació de l'Acció Regionalista Catalana amb Gilbert Grau.

El 1981 fou elegit president de l'associació Unió per una Regió Catalana,[3] el 1984 rebé la Creu de Sant Jordim el 1985 el Premi d'Actuació Cívica i el 1988 la Medalla del Mèrit Diocesà.

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Goigs del Rosselló (1951)
  • Les arrels catalanes del Rosselló (1975)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Discurs del 15 d'octubre de 2010 de Joan-Pere Pujol
  2. Es continuarà dient Casa Pairal Josep Deloncle a El Punt-Avui, 24 de febrer de 2010
  3. «Josep Deloncle». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.