Josep Francesc de Ferrer-Llupià i d'Ibáñez-Cuevas
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 octubre 1764  Vic (Osona) |
| Mort | 16 juliol 1826 (61 anys) Vic (Osona) |
| Sepultura | Convent de Sant Domènec (Vic), capella de Sant Antoni[1] |
| Activitat | |
| Ocupació | baró |
| Membre de | |
Josep Francesc de Ferrer-Llupià i d'Ibáñez-Cuevas (Vic, 4 d'octubre de 1764 - Vic, 16 de juliol de 1826), també conegut com a Josep Francesc de Ferrer i de Llupià-Brossa,[2][3][4] fou baró de Savassona, senyor d'Esparreguera, d'Olost, de Cererols[2] i de Sau.[3]
Biografia[modifica]
Fill i hereu d'Antoni de Ferrer i de Llupià-Brossa, baró de Savassona,[5] Josep Francesc de Ferrer fou un noble il·lustrat que va esdevenir acadèmic honorari de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran a Madrid (1779) i tingué responsabilitats en la Junta de Comerç del Principat, les escoles de dibuix i de nàutica i les obres de la Llotja. També treballà per la construcció d'una escola de química i una d'arquitectura i en el projecte d'un nou port.[2]
El 1796, el baró va projectar la façana de la seva residència al carrer de la Canuda de Barcelona (vegeu Palau Savassona), que després va passar a la família Parellada.[6] Des del 1906 és la seu de l'Ateneu Barcelonès.[7]
El 1795, Josep Francesc de Ferrer fou l'encarregat de reorganitzar el sometent del corregiment de Vic. Durant la Guerra del Francès, va tenir un paper notable en la lluita antifrancesa, el 1808 va ser vocal representant de la Junta Corregimental de Vic a la Junta Suprema del Principat de Catalunya[8] –intervenint com a tal en accions destacades havent-se de desplaçar a Aranjuez–[9] i, el 1809, comissari de la Junta Central pel Regne de València (1809). Fou una figura molt destacada en les Juntes de Defensa Regionals i Nacional[10] creades contra les tropes de Napoleó a la Guerra del Francès.[3]
El 25 d'abril de 1804 es casà a Barcelona amb Maria Ramona Desvalls i de Ribes. Amb la seva mort sense descendència,[4] es va extingir el llinatge dels Ferrer, i els béns i possessions dels barons es van anar dispersant i acabant perdent-se.[8]
Referències[modifica]
- ↑ Ylla-Català i Genís, 1983.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Josep Francesc de Ferrer de Llupià Brossa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Pladevall i Font, 1974.
- ↑ 4,0 4,1 Fluvià i Escorsa, Armand de «La Baronía de Savassonaː una incomprensible rehabilitación precisamente por el parentesco con el parentesco con el último poseedor real». Hidalguía: la revista de genealogía, nobleza y armas. Instituto Salazar y Castro, Núm. 304-305, 2004, pàg. 321-329. ISSN: 0018-1285.
- ↑ «Antoni de FERRER-LLUPIA y de BROSSAobra=geneanet». Martín Rodríguez.
- ↑ Subirana Rebull i Triadó, 2008.
- ↑ «Ateneu Barcelonès». Cultura - Monuments i llocs d'interès cultural. Agència Catalana de Turisme.
- ↑ 8,0 8,1 Cepero González, Virgínia. «Mapa del Patrimoni Cultural Tavèrnoles». Diputació de Barcelona, Octubre 2014. Arxivat de l'original el 23 d’agost 2016. [Consulta: 12 agost 2016].
- ↑ Rúbio i Larramona, Carme. Exili de Barcelona i viatge a Vic (1808). L'Abadia de Montserrat, 1991, p. 60. ISBN 978-84-7826-216-8.
- ↑ Bassols, 1955.
Bibliografia[modifica]
- Bassols, Josep Maria «Don José Francisco Ferrer de Llupiá Brossa i Sabassona, Barón de Sabassona». Ausa, Vol. 2, Núm.: 11, 1955, pàg. 28-29.
- Pladevall i Font, Antoni «El terme històric de Sau». Ausa, Vol. 7, 74, 1973, pàg. 108-116. ISSN: 2014-1246.
- Pladevall i Font, Antoni «Josep Francesc de Ferrer, baró de Savassona». Monografies del Montseny, 11, 1996, pàg. 57-68. ISSN: 1135-9293.
- Salarich i Torrents, Miquel S.; Ylla-Català i Genís, Miquel S. «Josep Francesc de Ferrer-Llupià-Vila de Savassona». A: Vigatans il·lustres. Vic: Publicacions del Patronat d'Estudis Ausonencs, 1983, p. 91-97 (Osona a la butxaca, 5-6). ISBN 84-398-0654-X.
- Subirana Rebull, Rosa Maria; Triadó, Joan-Ramon «Art, història i ideologia. Programes de les cases i palaus barcelonins al segle xviii». Pedralbes: revista d'història moderna, 28, 2008, pàg. 503-550. ISSN: 2385-4391.</ref>