Josep Francesc de Ferrer de Llupià Brossa

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosep Francesc de Ferrer de Llupià Brossa
Biografia
Naixement 4 octubre 1764
Vic
Mort 16 juliol 1826 (61 anys)
Vic
Activitat
Ocupació Baró
Modifica les dades a Wikidata

Josep Francesc de Ferrer de Llupià Brossa, també conegut com a Josep Francesc de Ferrer-Llupià-Vila de Savassona i d’Ibáñez-Cuevas,[1] (Vic, Osona, 4 d’octubre de 1764[2]Vic, Osona, 16 de juliol de 1826[3]) fou Baró de Savassona, senyor d’Esparreguera, d’Olost, de Cererols[1] i de Sau.[2]

Fill i hereu d’Antoni Ferrer de Llupià i Brossa, el baró Josep Francesc Ferrer va fer construir el Palau Savassona l’any 1796. El palau, situat al carrer Canuda de Barcelona, fou la residència dels barons de Savassona i, després, de la família Perellada.[4] Des de 1906 és seu de l’Ateneu Barcelonès.[5][6] Fou un noble il·lustrat que va esdevenir acadèmic honorari de l’Academia de San Fernando de Madrid (1779) i tingué responsabilitats en la Junta particular de Comerç del Principat, les escoles de dibuix i de nàutica i les obres de la casa de la Llotja. També treballà per la construcció d’una escola de química i una d’arquitectura i en el projecte d'un nou port.[1]

Josep Francesc de Ferrer el 1795 fou l'encarregat de reorganitzar el sometent del corregiment de Vic. Durant la Guerra del Francès, va tenir un paper notable en la lluita antifrancesa, el 1808 va ser vocal representant de la Junta Corregimental de Vic a la Junta Suprema del Principat de Catalunya[7] -intervenint com a tal en accions destacades havent-se de desplaçar a Aranjuez-[8] i, el 1909, comissari de la Junta Central pel Regne de València (1809). Fou una figura molt destacada en les Juntes de Defensa Regionals i Nacional[9] creades contra les tropes de Napoleó en la Guerra de la Independència.[2]

El 25 d'abril de 1804 es casà a Barcelona amb Maria Ramona Desvalls i de Ribes. Amb la mort sense descendència[3] de Josep Francesc Ferrer de Llupià, va finalitzar el llinatge dels Ferrer, i els béns i possessions dels barons es va anar dispersant i acabant perdent-se.[7]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Josep Francesc de Ferrer de Llupià Brossa». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 Pladevall i Font, Antoni «El terme històric de Sau». Ausa, Vol.: 7, Núm. 74, 1973, pàg. 108-116. ISSN: 2014-1246 [Consulta: 12 agost 2016].
  3. 3,0 3,1 Fluvià i Escorsa, Armand de «La Baronía de Savassonaː una incomprensible rehabilitación precisamente por el parentesco con el parentesco con el último poseedor real». Hidalguía: la revista de genealogía, nobleza y armas. Instituto Salazar y Castro, Núm. 304-305, 2004, pàg. 321-329. ISSN: 0018-1285.
  4. Subirana Rebull, Rosa Maria; Triadó, Joan-Ramon «Art, història i ideologia. Programes de les cases i palaus barcelonins al segle XVIII». Pedralbes: revista d'història moderna, Núm.: 28 (1) Actes del VI Congrés d’Història Moderna de Catalunya: "La Catalunya diversa" (15-19 de desembre de 2008), 2008, pàg. 503-550. ISSN: 2385-4391 [Consulta: 12 agost 2016].
  5. «Ateneu Barcelonès». Cultura - Monuments i llocs d'interès cultural. Agència Catalana de Turisme. [Consulta: 12 agost 2016].
  6. «Palau Savassona/Ateneu Barcelonès». AXB (Arquitectura x Barcelona). [Consulta: 12 agost 2016].
  7. 7,0 7,1 Cepero González, Virgínia. «Mapa del Patrimoni Cultural Tavèrnoles». Diputació de Barcelona, Octubre 2014. [Consulta: 12 agost 2016].
  8. Rúbio i Larramona, Carme. Exili de Barcelona i viatge a Vic (1808). L'Abadia de Montserrat, 1991, p. 60. ISBN 978-84-7826-216-8. 
  9. Bassols, Josep Maria «Don José Francisco Ferrer de Llupiá Brossa i Sabassona, Barón de Sabassona». Ausa, Vol. 2, Núm.: 11, 1955, pàg. 28-29 [Consulta: 12 agost 2016].

Bibliografia[modifica]

  • Pladevall i Font, Antoni «Josep Francesc de Ferrer, baró de Savassona». Monografies del Montseny, Núm. 11, 1996, pàg. 57-68. ISSN: 1135-9293.
  • Salarich i Torrents, Miquel S.; Ylla-Català i Genís, Miquel S. «Josep Francesc de Ferrer-Llupià-Vila de Savassona». A: Vigatans il·lustres. Vic: Publicacions del Patronat d'Estudis Ausonencs, 1983, p. 91-97. ISBN 84-398-0654-X.