Josep Francesc de Ferrer i de Llupià-Brossa

De Viquipèdia
Infotaula de personaJosep Francesc de Ferrer i de Llupià-Brossa
Biografia
Naixement4 octubre 1764 Modifica el valor a Wikidata
Vic (Osona) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 juliol 1826 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Vic (Osona) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaConvent de Sant Domènec (Vic), capella de Sant Antoni[1] 
Activitat
Ocupacióbaró Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Josep Francesc de Ferrer i de Llupià-Brossa, també conegut com a Josep Francesc de Ferrer-Llupià-Vila de Savassona i d'Ibáñez-Cuevas,[2] (Vic, Osona, 4 d'octubre de 1764[3]Vic, Osona, 16 de juliol de 1826[4]) fou baró de Savassona, senyor d'Esparreguera, d'Olost, de Cererols[2] i de Sau.[3]

Fill i hereu d'Antoni Ferrer de Llupià i Brossa, el baró Josep Francesc de Ferrer fou un noble il·lustrat que va esdevenir acadèmic honorari de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran a Madrid (1779) i tingué responsabilitats en la Junta de Comerç del Principat, les escoles de dibuix i de nàutica i les obres de la Llotja. També treballà per la construcció d'una escola de química i una d'arquitectura i en el projecte d'un nou port.[2]

El 1796, el baró va projectar i fer construir la seva residència al carrer de la Canuda de Barcelona, que després va passar a la família Perellada.[5] Des de 1906 és la seu de l'Ateneu Barcelonès.[6][7]

El 1795, Josep Francesc de Ferrer fou l'encarregat de reorganitzar el sometent del corregiment de Vic. Durant la Guerra del Francès, va tenir un paper notable en la lluita antifrancesa, el 1808 va ser vocal representant de la Junta Corregimental de Vic a la Junta Suprema del Principat de Catalunya[8] –intervenint com a tal en accions destacades havent-se de desplaçar a Aranjuez–[9] i, el 1809, comissari de la Junta Central pel Regne de València (1809). Fou una figura molt destacada en les Juntes de Defensa Regionals i Nacional[10] creades contra les tropes de Napoleó en la Guerra de la Independència.[3]

El 25 d'abril de 1804 es casà a Barcelona amb Maria Ramona Desvalls i de Ribes. Amb la seva mort sense descendència,[4] es va extingir el llinatge dels Ferrer, i els béns i possessions dels barons es van anar dispersant i acabant perdent-se.[8]

Referències[modifica]

  1. p. 97
  2. 2,0 2,1 2,2 «Josep Francesc de Ferrer de Llupià Brossa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. 3,0 3,1 3,2 Pladevall i Font, Antoni «El terme històric de Sau». Ausa, Vol.: 7, Núm. 74, 1973, pàg. 108-116. ISSN: 2014-1246 [Consulta: 12 agost 2016].
  4. 4,0 4,1 Fluvià i Escorsa, Armand de «La Baronía de Savassonaː una incomprensible rehabilitación precisamente por el parentesco con el parentesco con el último poseedor real». Hidalguía: la revista de genealogía, nobleza y armas. Instituto Salazar y Castro, Núm. 304-305, 2004, pàg. 321-329. ISSN: 0018-1285.
  5. Subirana Rebull, Rosa Maria; Triadó, Joan-Ramon «Art, història i ideologia. Programes de les cases i palaus barcelonins al segle xviii». Pedralbes: revista d'història moderna, Núm.: 28 (1) Actes del VI Congrés d'Història Moderna de Catalunya: "La Catalunya diversa" (15-19 de desembre de 2008), 2008, pàg. 503-550. ISSN: 2385-4391 [Consulta: 12 agost 2016].
  6. «Ateneu Barcelonès». Cultura - Monuments i llocs d'interès cultural. Agència Catalana de Turisme. [Consulta: 12 agost 2016].
  7. «Palau Savassona/Ateneu Barcelonès». AXB (Arquitectura x Barcelona). [Consulta: 12 agost 2016].
  8. 8,0 8,1 Cepero González, Virgínia. «Mapa del Patrimoni Cultural Tavèrnoles». Diputació de Barcelona, Octubre 2014. Arxivat de l'original el 23 d’agost 2016. [Consulta: 12 agost 2016].
  9. Rúbio i Larramona, Carme. Exili de Barcelona i viatge a Vic (1808). L'Abadia de Montserrat, 1991, p. 60. ISBN 978-84-7826-216-8. 
  10. Bassols, Josep Maria «Don José Francisco Ferrer de Llupiá Brossa i Sabassona, Barón de Sabassona». Ausa, Vol. 2, Núm.: 11, 1955, pàg. 28-29 [Consulta: 12 agost 2016].

Bibliografia[modifica]

  • Pladevall i Font, Antoni «Josep Francesc de Ferrer, baró de Savassona». Monografies del Montseny, Núm. 11, 1996, pàg. 57-68. ISSN: 1135-9293.
  • Salarich i Torrents, Miquel S.; Ylla-Català i Genís, Miquel S. «Josep Francesc de Ferrer-Llupià-Vila de Savassona». A: Vigatans il·lustres. Vic: Publicacions del Patronat d'Estudis Ausonencs, 1983, p. 91-97. ISBN 84-398-0654-X.