Josep Gener Solanes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Josep Gener i Solanes)
Infotaula de personaJosep Gener Solanes
Biografia
Naixement1806 Modifica el valor a Wikidata
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Mort1868 Modifica el valor a Wikidata (61/62 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Congrés dels Diputats
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióeconomista, polític Modifica el valor a Wikidata

Josep Gener Solanes (Reus, 1806 - Madrid, 1868) va ser un polític i economista català.

Fill de família humil, estudià a Reus les primeres lletres i adquirí coneixements de llatí. Als 16 anys, el 1822, participava en una companyia de teatre d'aficionats on també hi havia Josep Maria Gras, que destinava els diners dels beneficis a la Milícia Nacional. En caure el sistema liberal marxà a Madrid, des d'on, després d'un breu pas per l'exèrcit per motius de subsistència, s'exilià a París, on va participar en els aixecaments revolucionaris de 1830 i de juliol de 1832, motiu pel qual va haver de fugir a Londres.[1] Amb l'amnistia de 1833 tornà a Reus, on dirigí el Partit Progressista, format pels elements més populars i democràtics provinents ideològicament de la Tertúlia Patriótica de 1820.[2] Santasusagna explica que aquell mateix any, va formar un petit grup d'actors diletants que van representar al Teatre de les Comèdies l'obra "El Marquesito", escrita per ell mateix i on actuava de protagonista.[3] El juliol de 1835, quan la crema de convents a Reus, va intentar dissuadir un grup d'unes vuitanta persones que es dirigien al convent de Sant Francesc per cremar-lo. El van agredir i fins i tot van disparar-li diversos trets, però en va sortir il·lès.[4] El mateix any, desplaçat a Barcelona, va ser col·laborador del periòdic El Propagador de la libertad.[5] Des de les pàgines de El Vapor es va declarar un fervent republicà.[6] El 1836 intentà a Reus fer proclamar la Constitució de 1812, i, detingut, passà a la Presó de Pilats a Tarragona, d'on fou alliberat en poc temps pels seus amics. Cap al 1840 va fer un gir ideològic, s'afilià al Partit Moderat i es casà amb una marquesa viuda. Més tard es feu membre de la Unió Liberal. Havia aconseguit cap al 1839 que el govern de Madrid cedís l'ex-convent de sant Francesc a la ciutat per tal de dedicar-lo a centre d'ensenyament.[5]

En 1859 era diputat a Corts per Reus, i va fer gestions per tal que la línia fèrria de València a Barcelona passés per Reus. Va ser, quan ja vivia a Madrid, director general de loteries i de la casa de la Moneda.[7] Morí a Madrid el 1868.

La ideologia de la seva primera època queda recollida en l'opuscle España y el ministerio Ofalia, que va publicar a Madrid el 1838.[8] Publicà també, quan era director general de la Casa de la Moneda, unes Memorias sobre reforma del sistema monetario. Madrid: Imprenta Nacional, 1861-1862.

Referències[modifica]

  1. Anguera, Pere. Comportament polític i actituds ideològiques al Baix Camp: 1808-1868. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1983, p. 85. 
  2. Gras, Pere «Reus en el reinado de Fernando VII: segundo período de régimen absoluto». Eco del Centro de Lectura, núm. 39, 27-XI-1879, pàg. 2.
  3. Santasusagna, Joaquim. Reus i els reusencs en el renaixement de Catalunya fins al 1900. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1982, p. 192. 
  4. Gra i Elies, Francesc. Historia de la ciudad de Reus desde su fundación hasta nuestros días. Tarragona: Imprenta de F. Arís e Hijo, 1906, p. 311. 
  5. 5,0 5,1 Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1991, p. 320-321. 
  6. El Vapor. 2-XI-1835. p.2
  7. «Josep Gener Solanes». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  8. «España y el ministerio Ofalia». [Consulta: 29-I-2014].

Enllaços externs[modifica]