Josep Goday i Casals

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Josep Goday)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJosep Goday i Casals
Dades biogràfiques
Naixement 1882
Mataró
Mort 1936 (53/54 anys)
Activitat professional
Ocupació Arquitecte
Moviment Modernisme català
Modifica dades a Wikidata
Entrada del jardí botànic Marimurtra, obra de Josep Goday

Josep Goday i Casals (Mataró, 6 de setembre de 1881[1]Barcelona, 1936) fou un arquitecte i historiador de l'art català, lligat al Noucentisme.[2][3] Llicenciat per l'Escola d'Arquitectura de Barcelona el 1905, el 1909 dissenyà junt al seu mestre, Josep Puig i Cadafalch, l'església neogòtica del Cor de Maria a Buenos Aires.

El 1907 va participar en l'Expedició històrico-arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans a la Vall d'Aran i la Ribagorça, organitzada per l'IEC. Anava acompanyat per Josep Puig i Cadafalch, Josep Gudiol, Guillem Maria Brocà i Adolf Mas.[4]

Projectà les cases dels Barquets i Girbau a Sant Feliu de Guíxols (1910). El 1911 projectà la remodelació i ampliació, mitjançant una segona planta, de l'edifici del Col·legi Valldemia de Mataró, obra de 1856 del també arquitecte Jeroni Boada i Renter.[2] El 1912 treballà en la secció d'Art Modern dels museus de Barcelona. En col·laboració amb Jaume Torres i Grau presentà el projecte, de caràcter historicista, guanyador del concurs per l'edifici de Correus i Telègrafs de Barcelona, que no executaria fins al 1927.

Exercí els càrrecs d'arquitecte municipal de Barcelona i arquitecte en cap de la Comissió de Cultura. Entre 1917 i 1923 edificà els grups escolars de Baixeras, Lluís Vives, Pere Vila, Ramon Llull, Milà i Fontanals i Lluïsa Cura, a Barcelona, en els que es perceben influències de l'historicisme de Puig i Cadafalch, de qui fou professor ajudant a la seva càtedra d'Història de l'Art. El 1919 portà a terme la restauració de la Casa de l'Ardiaca, seu de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, i el 1924 amplià l'edifici de la Maternitat.

Amb Jaume Torres i Grau projecta l'edifici de Correus de Barcelona, construït entre 1926 i 1928. El 1929 dissenyà el Pavelló de Barcelona per a l'Exposició Internacional de 1929. Entre les seves últimes realitzacions, destaca el grup escolar Collaso i Gil, erigit el 1932. En col·laboració amb Puig i Cadafalch i amb Antoni de Falguera publicà L'arquitectura romànica a Catalunya (1909-1919).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Cubeles i Benet, Albert, Marc Cuixart Goday. Josep Goday Casals : arquitectura escolar a Barcelona de la Mancomunitat a la República. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Institut d'Educació, 2008, p. 146. ISBN 9788498500738. 
  2. 2,0 2,1 Reixach i Puig, Ramon. «Cent anys de noucentisme. Josep Goday i Casals». Capgros.com. Capgròs Comunicació S.L..
  3. «Josep Goday i Casals». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. Sàez, Anna «La gran aventura dels Pirineus». Sàpiens [Barcelona], núm. 63, gener 2008, p. 4. ISSN: 1695-2014.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Cubelles Bonet, Albert; i Cuixart Goday, Marc (eds): Josep Goday i Casals. L'arquitectura escolar a Barcelona de la Mancomunitat a la República. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2008. ISBN 978-84-9850-073-8; EAN: 9788498500738
  • Florensa i Ferrer, Adolf: "Els nostres arquitectes: Josep Goday", Arquitectura i Urbanisme núm. 57, Barcelona, 1959

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josep Goday i Casals Modifica l'enllaç a Wikidata