Josep Iborra i Martínez
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Biografia | |
---|---|
Naixement | 14 octubre 1929 ![]() Benissa (Marina Alta) ![]() |
Mort | 24 febrer 2011 ![]() València |
Dades personals | |
Nacionalitat | País Valencià |
Formació | Universitat de València ![]() |
Activitat | |
Ocupació | Escriptor |
Ocupador | Universitat de València ![]() |
Premis
|
Josep Iborra i Martínez (Benissa, Marina Alta, 14 d'octubre de 1929 - València, 24 de febrer de 2011[1]) fou un escriptor valencià. Llicenciat en dret i en lletres per la Universitat de València, es va doctorar l'any 1984 per la Facultat de Filologia. Va treballar per la renovació cultural catalana al País Valencià primer com a professor de secundària i després va codirigir l'Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat de València. Va ser membre del Servei de Normalització Lingüística de la UV. Va col·laborar a les publicacions Serra d'Or, L'Espill, Saó, El Temps, Reduccions, Caràcters i Revista de Catalunya. Era soci de l'AELC.
Obres[modifica]
- Paràboles i prou. València, 1955, Torre.[2]
- Paràboles i prou. Alzira, 1995, Bromera.[3]
- Fuster portàtil. Premi Joan Fuster d'assaig, València, 1982, Tres i Quatre, Eliseu Climent Editor.[4]
- La trinxera literària (1974-1990). Estudis sobre literatura catalana al País Valencià. València, 1995, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana-Publicacions de l'Abadia de Montserrat.[5]
- Confluències. Una mirada sobre la literatura valenciana actual. València, 1995, Edicions Alfons el Magnànim.[6]
- Inflexions. Premi d'Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta, Alzira, 2005, Bromera.[7]
- Breviari d'un bizantí. 17è Premi Rovira i Virgili de biografies, autobiografies, memòries i dietaris, Tarragona, 2007, Arola editors i Ajuntament de Tarragona.[8]
- Humanisme i nacionalisme en l'obra de Joan Fuster. Tesi doctoral llegida el 1984 en la Facultat de Filologia de la Universitat de València, Premi Crítica «Serra d'Or» d'Estudis Literaris 2013, València, 2012, Publicacions de la Universitat de València.[9]
- Una declinació personal. València, 2014, Publicacions de la Universitat de València.[10]
- L'estupor. Catarroja, 2018, Editorial Afers.[11]
Referències[modifica]
- ↑ Es mor l'escriptor i crític literari Josep Iborra
- ↑ Iborra, Josep. Paràboles i prou (en català). Primera edició. València: Torre, 1955.
- ↑ Iborra, Josep. Paràboles i prou (en català). Segona edició. Alzira: Bromera, 1995. ISBN 84-7660-233-2.
- ↑ Iborra, Josep. Fuster portàtil (en català). Primera edició. València: Eliseu Climent, Editor, 1982. ISBN 84-7502-081-X.
- ↑ Iborra, Josep. La trinxera literària (1974-1990). Estudis sobre literatura catalana al País Valencià (en català). Primera edició. València: Biblioteca Sanchis Guarner, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana-Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995. ISBN 84-7826-626-7.
- ↑ Iborra, Josep. Confluències. Una mirada sobre la literatura valenciana actual (en català). Primera edició. València: Edicions Alfons el Magnànim, 1995. ISBN 84-7822-162-X.
- ↑ Iborra, Josep. Inflexions (en català). Primera edició. Alzira: Bromera, 2005. ISBN 84-7660-515-3.
- ↑ Iborra, Josep. Breviari d'un bizantí (en català). Primera edició. Tarragona: Arola editors i Ajuntament de Tarragona, 2007. ISBN 978-84-96639-53-9.
- ↑ Iborra, Josep. Humanisme i nacionalisme en l'obra de Joan Fuster (en català). Primera edició. València: Publicacions de la Universitat de València, 2012. ISBN 978-84-370-8878-5.
- ↑ Iborra, Josep. Una declinació personal (en català). Primera edició. València: Publicacions de la Universitat de València, 2014. ISBN 978-84-370-9172-3.
- ↑ Iborra, Josep. Una declinació personal (en català). Primera edició. Catarroja: Editorial Afers, 2018. ISBN 978-84-16260-50-8.
Enllaços externs[modifica]
- «Josep Iborra i Martínez». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).
- Web dedicat a la difusió de l'obra literària de Josep Iborra
Premis i fites | ||
---|---|---|
Precedit per: Dolors Bramon i Planes Contra moros i jueus |
Premi Joan Fuster d'assaig 1982 |
Succeït per: Ernest Garcia i Emèrit Bono Les cendres de maig: Material per a la crítica dels projectes alternatius |