Josep Ignasi Dalmau i de Baquer

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosep Ignasi Dalmau i de Baquer
Josep Ignasi Dalmau i de Baquer.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) José Ignacio Dalmau y de Baquer Modifica el valor a Wikidata
28 març 1804 Modifica el valor a Wikidata
la Seu d'Urgell (Alt Urgell) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 novembre 1878 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats
10 maig 1871 – 24 gener 1872
Circumscripció electoral: la Seu d'Urgell
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític i advocat Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansLluís Dalmau i de Baquer Modifica el valor a Wikidata
ParentsArmengol Dalmau i de Cubells (oncle) Modifica el valor a Wikidata

Josep Ignasi Dalmau i de Baquer (la Seu d'Urgell, 28 de març de 1804 - Barcelona, 13 de novembre de 1878)[1][2] fou un advocat i polític català, germà de l'historiador Lluís Dalmau i de Baquer. Era nebot del bisbe d'Urgell Simó de Guardiola i Hortoneda.

Llicenciat i Doctorat en dret, fou alcalde de la Seu d’Urgell en 1827. En esclatar la Primera Guerra Carlina s'uní als carlins i el 1839 fou secretari interí de la Junta Superior Governativa del Principat de Catalunya. A causa de l'empresonament del comte d'Espanya fou empresonat per Ramon Cabrera, però acabà la guerra abans que el jutgessin. Era cunyat de Manuel Fiter de Roca, tercer major contribuent de la Seu d'Urgell amb 51 jornals. La seva dona, Magdalena Fiter, era presidenta de la conferència de Senyores de Sant Vicenç de Paül de la Seu d’Urgell, institució creada pel bisbe Caixal en 1854 per lluitar contra l’epidèmia del còlera. Un nebot seu, Lluís Ignasi Fiter i Cava fou director de la Congregació Mariana de Barcelona de 1886 a 1902.[3]

Fou elegit diputat carlí per la Seu d'Urgell a les eleccions generals espanyoles de 1871, amb 2.911 vots d'un total de 6.622 votants (43,96 %), per davant dels 2.015 vots del ministerial Antoni Zulueta (30,43%) i dels 1.696 de Nicolau Salmerón (25,61 %).[4][3]

Referències[modifica]

  1. La Ilustración española y americana - Año XXIII. -Num.10, p. 187. 
  2. Biografias y retratos de los senadores y diputados de la comunión legitimista en las cortes de 1871, 1871, p. 69,70. N 27-II-109 Esade fons Borja.. 
  3. 3,0 3,1 Casals Bergés, Quintí «El carlisme a Lleida durant el Sexenni Democràtic (1868-1875». , pàg. 169,170 [Consulta: 8 agost 2017].
  4. «Fitxa del Congrés dels Diputats». Madrid: Congreso de los Diputados. [Consulta: 19 gener 2015].

Enllaços externs[modifica]