Josep Janés i Olivé
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1913  l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) |
| Mort | 1959 (45/46 anys) Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès) |
| Altres noms | Josep J. Margaret |
| Activitat | |
| Ocupació | editor |
| Obra | |
Obres destacables
| |
 | |
Josep Janés i Olivé (l'Hospitalet de Llobregat, 1913 – els Monjos, Alt Penedès, 1959) fou un poeta i editor català. La Biblioteca Josep Janés i Olivé del barri de Collblanc i l'Escola Josep Janés de l'Hospitalet porten el seu nom.
Biografia
[modifica]De formació autodidacta, abans de la Guerra Civil va col·laborar en diversos diaris catalans de Barcelona. Fundà la revista Bandera (1930), a Collblanc. Després dirigí El Diari Mercantil (1932-1933) i fundà el diari Avui - Diari de Catalunya (1933). El 1934 inicià la col·lecció Quaderns literaris i durant la guerra La Rosa dels vents.[1]
Durant la guerra treballà per als Serveis de cultura al front i va dirigir la revista quinzenal Amic. S'exilià a França i fou empresonat el 1939 i fou condemnat a mort. Posteriorment, va ser alliberat per l'aval de diversos escriptors falangistes[2] (en especial Eugeni d'Ors) que ell havia defensat públicament durant la guerra.
El 1940 fundà l'empresa editora en llengua castellana Josep Janés, que tingué un fort èxit econòmic i que publicà la segona novel·la de Francesc Candel Donde la ciudad cambia su nombre (1957), per exemple.[3] A partir de 1946 publicà alguns títols en català, reiniciant la col·lecció Rosa dels vents. Fou amic entranyable de Sebastià Juan Arbó, a qui va publicar i el qual fou traductor de diverses obres per a la col·lecció Quaderns Literaris.
Morí el 1959 en un accident d'automòbil als Monjos, juntament amb un germà i un altre familiar. És enterrat al cementiri d'aquesta població. Després de la seva mort el seu fons editorial va ser integrat a l'editorial Plaza y Janés, junt amb el de l'editorial Lara.
Obra poètica
[modifica]- Tu. Poemes d'adolescència (1934), premi de la Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona
- Combat del somni (1937), musicat per Frederic Mompou (1942/51)[4]
- Dotze puntes seques (1958)
- Poesia. 1934-1959 (2008), obres completes, edició bilingüe català-castellà
Fons personal
[modifica]El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. La documentació va ser aplegada per la senyora Montserrat Costa del Rio (1912-1988) fruit de la seva relació amb Josep Janés i Olivé. Després de la mort de Montserrat Costa, la documentació ha estat conservada per Isidra Maranges i Prat fins al seu ingrés a l'ANC. La documentació ingressà el 7 de novembre de 1990 en concepte de donació. El fons conté la documentació generada i rebuda per Josep Janés i Olivé; documentació, bàsicament, produïda en funció de la seva activitat literària (poesia, original i publicada; articles periodístics); correspondència; documentació sobre Josep Janés (monografies, articles periodístics) i finalment, necrològiques.[5]
Referències
[modifica]- ↑ «Josep Janés i Olivé». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ Broch, director, Àlex. Diccionari de la LITERATURA CATALANA. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2008, p. 510. ISBN 978-84-412-1823-9.
- ↑ «'Els altres catalans' de Francesc Candel». Commemoracions 2014, Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 19 de maig 2014. [Consulta: 23 juliol 2014].
- ↑ «Josep Janés i Olivé». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ «Josep Janés». Arxiu Nacional de Catalunya. [Consulta: juliol 2013].
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]- HURTLEY, Jacqueline. Josep Janés. El combat per la cultura. Barcelona: Curial, 1986. 378 p.
- MENGUAL CATALÀ, Josep. A dos tintas: Josep Janés, poeta y editor. Barcelona: Debate, 2013. 429 p. (Biografía). ISBN 978-84-9992-327-7.
- RIUS I VILA, Joan. El meu Josep Janés i Olivé. L'Hospitalet de Llobregat: l'Ajuntament, 1976. 149 p.
- SAMSÓ, Joan. La cultura catalana: entre la clandestinitat i la represa pública, Volum 2 L'Abadia de Montserrat, 1995. Pàgs. 319-328