Josep Lluís Alay i Rodríguez

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Josep Lluís Alay)
Infotaula de personaJosep Lluís Alay i Rodríguez
Biografia
Naixement21 març 1966 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona - història
Universitat Catòlica de Lovaina - ciència
Universitat de Barcelona - física Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriador, professor d'universitat, físic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorDiputació de Barcelona (2015–)
Ara (2011–)
Universitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Participà en
26 gener 2020Manifest en suport al Molt Honorable President Quim Torra i a les institucions de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm7119430 Twitter (X): josepalay Modifica el valor a Wikidata

Josep Lluís Alay i Rodríguez (Barcelona, 21 de març de 1966)[1] és un historiador, polític i professor universitari català, que exercí de professor d'Història de l'Àsia a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona.[2] Des del juliol de 2018 és director de l'Oficina del President Carles Puigdemont.[3]

Trajectòria[modifica]

Estudis[modifica]

Doctor en Història per la Universitat de Barcelona,[4] doctor en Ciències per la KU Leuven de Lovaina (Flandes), doctor en Física per la Universitat de Barcelona i llicenciat en Filologia semítica per la Universitat de Barcelona.[5] Va estudiar tibetologia al Departament de Filosofia índia de la Universitat d'Hiroshima (Japó), on residí com a professor invitat,[1] i ha publicat diversos llibres sobre la història i literatura del Tibet.[2]

Àsia[modifica]

Alay és un gran coneixedor de la cultura i de la realitat tibetanes i durant anys ha viscut a mig camí entre Barcelona i Lhasa, la capital del Tibet.[6]

Des de la seva fundació l'any 2001, és director de l'Observatori del Tibet i Àsia Central (OTAC) de la Universitat de Barcelona[7] i va coordinar el màster d'estudis d'Àsia i Pacífic de la UB.[2][8]

Des del 2004 ha dirigit una desena de projectes de cooperació en els àmbits de l'educació i la salut de poblacions nòmades i seminòmades de la Regió Autònoma del Tibet, especialment en la remota regió septentrional de Byang-thang (Txangtang). Juntament amb Sonam Drolkar viatja cada any a la regió per avaluar i fer un seguiment dels projectes que desenvolupen i gestionen els mateixos tibetans.[9] També ha codirigit documentals de televisió sobre Mongòlia i Tibet.[5]

El 2010 es doctorà en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona amb la tesi sobre el lama tibetà Khyung Sprul Rin Po Che: Khyung Sprul Rin Po Che, Un mendicant tibetà: la seva vida i viatges a Kinnaur i al Tibet Occidental.[4] Els seus darrers treballs de recerca se centren en les rutes de comunicació entre el Tibet i l'Índia occidental durant la primera meitat del segle xx.[5] Col·labora com a articulista al diari Ara.[10]

Des del juliol de 2011 fins al juny del 2015 va ser director de Patrimoni, Museus i Arxius de l'Ajuntament de Barcelona. Des del 2015 és el Comissionat de Relacions Internacionals de la Diputació de Barcelona.

Procés independentista català[modifica]

El 25 de març de 2018 Alay acompanyava a Carles Puigdemont en un viatge en cotxe des de Finlàndia fins a Brussel·les. En travessar la frontera amb Alemanya, Puigdemont va ser arrestat per la policia alemanya a Neumünster. Tres dies després, el 28 de març, Alay fou detingut per la policia espanyola i posat en llibertat després de declarar.[11][12] L'octubre del mateix any el jutge de l'Audiència Nacional Diego de Egea va arxivar la causa. El gener de 2019 un altre jutjat va demanar reobrir el cas.[13]

El juny de 2018 fou nomenat Coordinador de Polítiques Internacionals de Presidència pel govern de Quim Torra,[14] càrrec que va exercir fins al 15 de juliol de 2018, quan va ser nomenat Responsable de l'Oficina de l'expresident Puigdemont en aplicació de les prerrogatives d'aquest.[3]

El març de 2020 Josep Lluís Alay va publicar un recull de 73 històries curtes aparegudes des del 2011 als diaris Ara i El Punt Avui. Titulat 5 continents i 1 llibertat, amb pròleg d'Aamer Anwar, són cròniques de diferents regions del món que es troben en conflicte i que tenen un fons comú: la defensa dels drets humans, la denúncia de situacions injustes i la lluita dels pobles pel seu dret a l'autodeterminació.[cal citació]

Operació Vólkhov[modifica]

El 28 d'octubre de 2020 fou detingut en el marc de l'Operació Vólkhov, una actuació policial de la Guàrdia Civil d'investigació d'un presumpte malbaratament de cabdals públics en favor del procés independentista català i l'organització del moviment Tsunami Democràtic.[15][16] També van ser imputats d'un presumpte delicte d'acord amb Rússia per a l'enviament a Catalunya de més de 10.000 soldats per a garantir la independència una vegada declarada.[16] El mateix dia fou deixat en llibertat amb càrrecs per, presumptament, haver participat l'estiu del 2017 al Fòrum Crans Montana. «Per haver cobrat una factura en aquest fòrum, en què vaig participar com a acadèmic», va revelar a Catalunya Ràdio, on va criticar que «aquesta operació forma part de la persecució continuada contra la societat catalana».[17] Des de l'inici de la investigació la Fiscalia no va presentar càrrecs i va deixar al jutge Joaquín Aguirre, magistrat del Jutjat d'instrucció núm. 1 de Barcelona, com a única part de l'acusació, si bé dies després s'hi va unir el partit Vox com a acusació popular.[16] El 20 de setembre de 2021, el fiscal anticorrupció Fernando Maldonado va enviar un informe al jutge assegurant que no hi havia cap mena de delicte i que si seguia capficat a demostrar-los podia incórrer en una investigació prospectiva.[16] No obstant això, a l'endemà, l'Audiència Provincial de Barcelona va desestimar el recurs de la fiscalia anticorrupció gràcies al posicionament contrari dels magistrats Luis Belestá,[a] Ricardo Rodríguez i Miguel Ángel Ogando.[18] D'aquesta forma, el tribunal d'instància superior va rebutjar l'arxiu de la peça separada, i fins feia dues setmanes declarada secreta, en la qual s'investigava el contingut dels mòbils decomissats a Alay durant la detenció d'octubre de 2020.[18] El 8 de novembre de 2021, el diari El Confidencial va filtrar una imatge dels investigadors de la Guàrdia Civil sobre el cas, en el qual aportaven com a prova un presumpte informe sobre els serveis d'intel·ligència russos. Tal com va denunciar el seu advocat Gonzalo Boye, es tractava literalment del capítol introductori de la novel·la que Alay acabava de traduir: El secret de la clandestina (Símbol Editors, 2020).[19] El juliol de 2022 el jutge Aguirre va arxivar la causa.[20]

Viatge a Nova Caledònia[modifica]

El 20 de setembre de 2021 fou notificat d'un nou judici per una presumpta malversació i prevaricació continuada, després que l'Audiència Provincial de Barcelona desestimés el seu darrer recurs. El procés s'inicià d'ofici per part de la Fiscalia del tribunal esmentat quan presentà una querella contra Alay per interpretar fonament de delicte en el viatge d'assistència, com a observador internacional i en representació de Puigdemont, al referèndum d'independència de Nova Caledònia de 2018 (4.580 euros), així com pel pagament del peatge de la C-16 (15,20 euros) en el viatge d'anada i tornada a Sant Joan de Vilatorrada, indret on alguns presos polítics catalans foren internats a la presó de Lledoners.[21][22] Finalment, el 10 de novembre, la fiscal Teresa Duerto, avalada per la jutgessa Olalla Ortega, va decidir obrir judici oral contra Alay pel seu viatge a Nova Caledònia.[23] La imputació era per malversació i prevaricació i li demanaven una pena de tres anys de presó i disset d'inhabilitació.[24]

Llibres[modifica]

  • Història dels tibetans: dels orígens al conflicte actual. Pagès editors, Lleida, 2000 (Historia de los tibetanos: de los orígenes al conflicto actual. Milenio, Lleida, 2001).
  • El secret del Tibet: desvelant la civilització del Sostre del món. Fundació Caixa Girona, Girona, 2000. (El secreto del Tíbet: desvelando la civilización del Techo del mundo. Fundació Caixa Girona, Girona, 2001).
  • Les poesies d'amor del sisè Dalai-lama del Tibet. Traducció de l'obra de Tshang-iang Guiamtso. Edicions 62 – Empúries, Barcelona, 2000. (Los poemas de amor del Sexto Dalai-lama del Tíbet. Península, Barcelona, 2001).
  • Ambaixador a la cort del Gran Mogol: viatges d'un jesuïta català del segle xvi a l'Índia, Pakistan, Afganistan i Himàlaia. Traducció del llibre d'Antoni de Montserrat. Pagès editors, Lleida, 2002 (2005, segona ed.). (Embajador en la Corte del Gran Mogol: viajes de un jesuita catalán del siglo XVI por la India, Pakistán, Afganistán y el Himalaya. Milenio, Lleida, 2006).
  • Arrels del Tibet. Cultura i cooperació al sostre del món. Pagès Editors. 2009 ISBN 978-84-9779-817-4[25]
  • Tibet, el país de la neu en flames. Universitat de Barcelona. 2011. ISBN 978-84-475-3488-3[26]
  • 5 continents i 1 llibertat. Simbol Editors. 2020. ISBN 978-84-15315-77-3[27]

Notes[modifica]

  1. ↑ De casos judicials controvertits destaca la condemna a tres anys i mig de presó a Francisco Garrobo per haver tallat la Ronda de Dalt de Barcelona durant les protestes de la vaga general independentista del 8 de novembre de 2017, tot apel·lant a la sentència del Tribunal Suprem espanyol contra el referèndum d'independència de Catalunya organitzat l'1 d'octubre de 2017.

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 «Arrels del Tibet. Cultura i cooperació al sostre del món». PagèsEditors.com. Arxivat de l'original el 24 març 2016.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Josep Lluís Alay». RecercaEnAcció.cat. Arxivat de l'original el 8 gener 2014. [Consulta: 22 setembre 2021].
  3. ↑ 3,0 3,1 «Responsable de l'Oficina de l'Expresident». DOGC. Gencat.cat. [Consulta: 19 febrer 2019].
  4. ↑ 4,0 4,1 [enllaç sense format] http://www.ub.edu/dphc/alayrodriguez.htm
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 [enllaç sense format] http://www.ub.edu/dphc/alay.htm
  6. ↑ «Josep Alay, gran coneixedor del Tíbet, parla aquest migdia amb els lectors de VilaWeb». Vilaweb.cat, 28-01-2009. [Consulta: 28 octubre 2021].[Enllaç no actiu]
  7. ↑ «Observatori del Tibet i Àsia Central». Universitat de Barcelona. [Consulta: 11 novembre 2021].
  8. ↑ «Josep Lluís Alay Rodríguez». CCCB.org. [Consulta: 23 març 2016].
  9. ↑ «Josep Lluís Alay presenta el seu darrer llibre «Arrels del Tibet, cultura i cooperació al sostre del món»». UB.edu, 21-10-2009. [Consulta: 29 octubre 2021].
  10. ↑ [enllaç sense format] http://www.ara.cat/ara_premium/cronica/quantes-bandes-juga-Pakistan_0_483551740.html
  11. ↑ «La policia deté Josep Lluís Alay, l'historiador que acompanyava Puigdemont». [Consulta: 28 març 2018].
  12. ↑ «L'historiador i els mossos que acompanyaven Puigdemont, en llibertat». ElPuntAvui.cat. [Consulta: 29 març 2018].
  13. ↑ «Court reopens case into people with Puigdemont when he was arrested». [Consulta: 20 gener 2019].
  14. ↑ ACN «Josep-Lluís Alay serà el Coordinador de Polítiques Internacionals de Presidència del Govern». El Punt Avui.
  15. ↑ «La Guardia Civil detiene a los empresarios que montaron Tsunami Democràtic» (en castellà), 28-10-2020. [Consulta: 28 octubre 2020].
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 Quílez, Carlos. «Varapalo de la Fiscalía al juez del caso Volhov» (en castellà). ElTaquigrafo.com, 25-10-2021. [Consulta: 26 octubre 2021].
  17. ↑ «Josep Lluís Alay, en llibertat: "M'investiguen per participar en la construcció de la República"». Catalunya Ràdio. [Consulta: 28 octubre 2020].
  18. ↑ 18,0 18,1 «L’Audiència de Barcelona avala la intromissió en les comunicacions de Josep Alay». Vilaweb.cat, 21-09-2021. [Consulta: 28 octubre 2021].
  19. ↑ Sallés, Quico. «La Guàrdia Civil confon la novel·la traduïda per Alay amb un “informe” sobre espies russos». ElMón.cat, 8 novembre 2021 consulta=10/11/2021.
  20. ↑ «El jutge del cas Vólkhov reconeix que no hi havia cap pista russa». [Consulta: 29 juliol 2022].
  21. ↑ Sallés, Quico. «Alay, a judici per representar Puigdemont en el referèndum de Nova Caledònia». ElMón.cat, 20-09-2021. [Consulta: 21 setembre 2021].
  22. ↑ «Josep Lluís Alay serà jutjat per un viatge com a observador internacional a Nova Caledònia». Vilaweb.cat, 21-09-2021. [Consulta: 21 setembre 2021].
  23. ↑ «La fiscalia demana tres anys de presó i disset d’inhabilitació contra Alay pel viatge a Nova Caledònia». Vilaweb.cat, 10-11-2021. [Consulta: 10 novembre 2021].
  24. ↑ Sallés, Quico. «Demanen tres anys de presó i 17 d’inhabilitació a Alay pel viatge de Nova Caledònia». ElMón.cat, 10-11-2021. [Consulta: 10 novembre 2021].
  25. ↑ «Informació del llibre». Pagès editors. [Consulta: 19 agost 2020].
  26. ↑ «Informació del llibre». Altair. [Consulta: 19 agost 2020].
  27. ↑ «Informsció del llibre». Simbol editors. [Consulta: 19 agost 2020].

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Josep_Lluís_Alay_i_Rodríguez&oldid=33196729»