Josep Llunas i Pujals

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosep Llunas i Pujals
JosepLlunasPujals.jpg
Biografia
Naixement 1852
Reus
Mort 1905 (52/53 anys)
Barcelona
Ideologia política Anarquisme
Activitat
Ocupació Escriptor i sindicalista
Modifica les dades a Wikidata

Josep Llunas i Pujals (Reus, 1852- Barcelona, 1905) va ser un dels principals protagonistes del moviment obrerista a Catalunya durant la segona meitat del segle XIX, alhora també obertament reconegut com a maçó, lliurepensador, catalanista[1] i un dels pioners de l’anarcosindicalisme a Catalunya.[2][3]

Biografia[modifica]

Tipògraf de professió, aficionat als esports, al mateix temps que practicant d'alguns, com la natació, acròbata i el ciclisme i apassionat de les arts escèniques, com el cant, el ball i el teatre. Primerament ell es declarà obertament republicà obrerista, el que feia entendre la seva adhesió a agrupaments de l'època com la Societat Solidària d'Obrers Impresors, i aquesta es va unir a la Primera Internacional l'any 1870,[4][5] el que va fer despertar la seva ideología: l'anarquisme bakuninsta. Aquest mateix any, Llunas publicava les seves primeres poesies i articles a Lo Ponton, un setmanari republicà federalista. Va escriure quatre articles i un poema, amb to satíric i crítica elegant davant dels temes del moment.[6]


« Per fi Espanya, després de més de dos anys d'una inaguantable interinitat, ha trobat l'estrella de l'Orient que ha de portar-la fixament a Betlem, en la reial persona del Duc Aosta, el Savoià que, segons diuen, farà el sacrifici de consumir-nos uns 50 o 60 milions l'any, per poder fer la nostra felicitat! »
— Josep Llunas i Pujals, Lo Ponton, número 30, 3 de desembre de 1870, Pàgina 1

[7]


Al 1870, a Barcelona, hi hagué el primer congrés obrer a Espanya de l'AIT, que va donar lloc al reforçament de les idees de Bakunin al territori Espanyol, i d'aquest congrés també es va crear la Federació Regional Espanyola de l'AIT. Es van celebrar dos congressos més, un a València, i un altre a Saragossa. En aquest últim, a l'any 1872, es va treballar en el punt de crear unions de gremis de treball, com deia el mateix Llunas <<la idea de grandes federaciones que coadyuvasen a un mismo fin>>. En el cas de l'ofici de Llunas, es va veure dins de la Unió de Noògrafs de la Regió Espanyola, i Llunas també a partir d'aquest any, va donar suport a la federació local de societats obreres de Barcelona[8][9] Degut a la poca durada de Lo Ponton (maig 1870- gener 1871), no va estar adherit a cap altre mitjà de premsa escrita fins que aquest mateix any, va exercir funcions de corresponsal al periòdic bakuninsta Lo Condenado. Aquest any va Llunas va ser anomenat secretari del exterior del Consell de la Federació Local de Barcelona de la Asociación Internacional de los Trabajadores (AIT) i també, com a fet destacat va esdevenir secretari de l'Ateneu Català de la Classe Obrera, introduint algunes reformes com: la gratuïtat de les classes, i per primer cop, s'intentava introduir a les noies a les aules juntament amb els nois, la coeducació.[10]

Amb la fi del Sexenni Democràtic, l'any 1874, s'obrí pas la Restauració Borbònica, el que va provocar disminució i persecució de les forces obreres, i Llunas durant aquest temps es va apartar de l'activisme públic, però seguía lluitant pel sindicalisme en clandestinitat.

En procés En procés...

Obres[modifica]

  • Estudios filosófico-sociales (1882)
  • La revolució: poema en tres cants (1886)
  • El Ariete Socialista Internacional (1887)
  • Qüestions socials (1891)
  • Los partits socialistes espanyols (1892)
  • La Ley y la clase obrera (1893)

Referències[modifica]

  1. Girón, Álvaro «De la anarquia al librepensamiento: una propuesta de aproximación al proceso de apropiación del darwinismo en la Cataluña de fines del XIX». Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica.
  2. Martí Font, Jordi «La tramontana i el lliurepensament radical català». Kesse, Abril, 2000, pàg. 24-25.
  3. «Real Academia de la Historia. Josep Llunas i Pujals» (en castellà).
  4. «Josep Llunas i Pujals».
  5. Tormo Soler, Gabriel. [https://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/47862/1/La_Primera_Internacional_a_Espanya_La_Revolucio_del_Pe_TORMO_SOLER_GABRIEL.pdf La Primera Internacional a Espanya: La Revolució del Petroli d’Alcoi de 1873.] (Tesi) (en castellà). Universidad de Alicante. 
  6. Martí Font, Jordi. Josep llunas, la literatura obrerista i la construcció de l'anarquia en català al segle XIX (Tesi) (en català). Universitat Rovira i Virgili. 
  7. Llunas i Pujals, Josep La Tramontana, 03-12-1870.
  8. Martí Font, Jordi. Josep llunas, la literatura obrerista i la construcció de l'anarquia en català al segle xix (Tesi). Universitat Rovira i Virgili. 
  9. Muñoz, Manuel. En los orígenes del anarquismo agrario: el campesinado malagueño y la" Federación Regional Española" de la AIT (Tesi). Universidad de Málaga. 
  10. Martí Font, Jordi «Quan l'anarquia no portava accent.». Directa 390, pàg. 26-29.

Bibliografia[modifica]

  • Història de la cultura catalana. Barcelona: Edicions 62.
  • IÑIGUEZ, Miguel, Esbozo de una enciclopedia histórica del anarquismo. Madrid: Fundación Anselmo Lorenzo, 2001.
  • SÁNCHEZ FERRÉ, Pere, "Maçoneria, anarquisme i republicanisme", dins Primeres jornades sobre moviment obrer a l'Arús (TERMES, Josep; GABRIEL, Pere coords.). Barcelona: Associació d'Amics de la Biblioteca Pública Arús, 1991.
  • VICENTE IZQUIERDO, Manuel, "Josep Llunas i Pujals", en Espai de Llibertat, 18 (2000).

Bibliografia complementària[modifica]

  • GABRIEL, Pere. “Josep Llunas i Pujals, acràcia, lliure pensament, catalanitat i literatura”. A: Literatura i cultura reusenca del segle XIX. Reus: Centre de Lectura, 2005. Pàg. 269-301. ISBN 848787360X.

Enllaços externs[modifica]