Josep Llunas i Pujals

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJosep Llunas i Pujals
JosepLlunasPujals.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 1852
Reus, Catalunya
Mort 1905, Catalunya
Barcelona
Ideologia Anarquista
Activitat professional
Ocupació Escriptor i sindicalista
Modifica dades a Wikidata

Josep Llunas i Pujals (Reus, 1852 - Barcelona, 1905) fou un obrer activista llibertari, catalanista, maçó i lliurepensador d'una gran importància teòrica i pràctica per al moviment obrer, republicà i anarquista del darrer terç del segle XIX a Catalunya.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Tipògraf de professió, estudià música i cant, i fou director de teatre. Destacà al seu càrrec de secretari del'Ateneu Català de la Classe Obrera, centre cultural obrerista, amb una forta visió de cientifisme obrer anarquista:

« L'evolució científica provocarà la transformació de relacions i estructures de classe. »
— Josep Llunas[1]

Donà suport i participà en la Primera Internacional el 1870, i el 1872 era a la Federació Local de les Societats dels Treballadors de Barcelona. Amb la il·legalització de la FRE-AIT, formà part dels comitès federals clandestins d'aquesta federació i el 1879 organitzà la Societat Tipogràfica de Barcelona. Finalment, el 1881, aprofitant una relaxació de la repressió governamental, fundà ensems amb Rafael Farga i Pellicer, Anselmo Lorenzo i altres anarquistes rellevants la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE), hereva legal de la FRE-AIT. Fou membre del comitè federal fins al 1883. Igualment, el 1885 creà el "Círculo Libre Pensador de Barcelona" amb el republicà i maçó Rossend Arús. D'aquesta associació, n'eixí l'òrgan La Luz, marcat per la línia del lliure pensament maçònic. Per la seva banda, mantingué una activitat maçònica mal coneguda. Hi ha referències que el 1893 era adscrit a la lògia "Constancia" de Gràcia.[2]

Combinà aquesta activitat organitzativa del moviment obrer amb la fundació i direcció de La Tramontana, periodich vermell, que tingué una vida d'uns quinze anys (1881-1896).[3] Fou el primer setmanari anarquista en català, profundament anticlerical, obrerista i lliurepensador. El projecte s'articulà a partir d'activistes àcrates, republicans radicalitzats, obreristes i lliurepensadors marcadament anticlericals.[4] Alguns col·laboradors de renom en foren Eudald Canivell, Cels Gomis, Anselmo Lorenzo, Josep Maria Codolosa, Emili Guanyabéns i Antoni Pellicer.

Amb l'onada repressiva de 1893 contra el "terrorisme" anarquista, fou empresonat. Després del seu alliberament, abandonà bona part de l'activisme obrerista i se centrà en l'activitat periodística de La Tramontana, El Productor o La Asociación, de la mateixa manera que en el diari esportiu Los Deportes, antecessor de l'Sport.

Obres[modifica | modifica el codi]

La seva obra sobre el col·lectivisme anarquista permeté d'edificar un corpus teòric per al moviment àcrata finisecular espanyol:

  • Estudios filosófico-sociales (1882)
  • La revolució: poema en tres cants (1886)
  • El Ariete Socialista Internacional (1887)
  • Qüestions socials (1891)
  • Los partits socialistes espanyols (1892)
  • La Ley y la clase obrera (1893)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Història de la cultura catalana. Edicions 62, Barcelona.
  2. SÁNCHEZ FERRÉ, 1991: 33.
  3. Vicente, Manuel. Josep Llunas i Pujals (1852-1905): La Tramontana i el lliure pensament radical català. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1999. ISBN 84-930507-0-9. 
  4. SÁNCHEZ FERRÉ, 1991: 32.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • AA DD, Història de la cultura catalana. Barcelona: Edicions 62.
  • IÑIGUEZ, Miguel, Esbozo de una enciclopedia histórica del anarquismo. Madrid: Fundación Anselmo Lorenzo, 2001.
  • SÁNCHEZ FERRÉ, Pere, "Maçoneria, anarquisme i republicanisme", dins Primeres jornades sobre moviment obrer a l'Arús (TERMES, Josep; GABRIEL, Pere coords.). Barcelona: Associació d'Amics de la Biblioteca Pública Arús, 1991.
  • VICENTE IZQUIERDO, Manuel, "Josep Llunas i Pujals", en Espai de Llibertat, 18 (2000).

Bibliografia complementària[modifica | modifica el codi]

  • GABRIEL, Pere. “Josep Llunas i Pujals, acràcia, lliure pensament, catalanitat i literatura”. A: Literatura i cultura reusenca del segle XIX. Reus: Centre de Lectura, 2005. Pàg. 269-301. ISBN 848787360X.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]