Josep Manyanet i Vives

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
sant Josep Manyanet

Retrat contemporani
prevere, fundador
Nom secular Josep Manyanet i Vives
Naixement 7 de gener del 1833
Tremp (Pallars Jussà)
Defunció 17 de desembre del 1901
Sant Andreu de Palomar (Barcelona)
Enterrament Església del Col·legi Jesús, Maria i Josep (Barcelona)
Commemoració en Església Catòlica Romana
Beatificació 25 de novembre del 1984, Roma per Joan Pau II
Canonització 16 de maig del 2004, Roma per Joan Pau II
Festivitat 17 de desembre
Fets destacables Fundador dels Fills de la Sagrada Família (1864) I les Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret (1874-1894); impulsor de la construcció del Temple de la Sagrada Família de Barcelona
Orde Fills de la Sagrada Família
Iconografia Com a prevere

Josep Manyanet i Vives (Tremp, Pallars Jussà, 7 de gener del 1833 - Sant Andreu de Palomar (Barcelona), Barcelonès, 17 de desembre del 1901) fou un prevere, fundador dels Fills de la Sagrada Família i les Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret, i apòstol de la devoció a la Sagrada Família. Des de 2004 és venerat com a sant per l'Església catòlica.

Joventut[modifica | modifica el codi]

Josep Manyanet va néixer en una família humil de Tremp. D'infant es va perdre a la muntanya mentre nevava i es va encomanar a la Mare de Déu de Valldeflors, i finalment fou trobat pels familiars que el cercaven. Posteriorment estudià a les Escoles Pies de Barbastre, i més tard als seminaris diocesans de Lleida i la Seu d'Urgell. En aquest, després de rebre l'ordenació sacerdotal el dia 9 d'abril del 1859, va fer de secretari del bisbe Josep Caixal.[1]

Fundador[modifica | modifica el codi]

El pare Manyanet fundà dos instituts religiosos com a homenatge a la Sagrada Família de Natzaret, dedicats a l'educació i la instrucció catòlica de la infància i la joventut: les congregacions dels Fills de la Sagrada Família (Tremp, 1864) que és la branca masculina de la institució i té 44 cases repartides pel món, i les Filles de la Sagrada Família (Talarn, Pallars Jussà, 1874), que seran després les Filles de la Santa Casa de Natzaret (amb la primera casa a Aiguafreda (Osona) el 1894) i actualment, des de 1950, Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret, amb més de 40 cases en diferents països.[2]

En el si d'aquestes congregacions, fundà nombrosos col·legis; entre 1882 i 1897, els de: Santa Coloma de Farners, Fraga, Cambrils, Vilafranca del Penedès, les Corts, Sarrià, Molins de Rei, Blanes, Reus i Sant Julià de Vilatorta. Les constitucions i normes que va donar als seus instituts, marquen la pauta a seguir pels seus religiosos, tant pel que fa a les normes religioses com a l'activitat educativa i docent. Manyanet els dirigia des de la casa mare de Sant Andreu de Palomar, impulsant-ne, al llarg de gairebé vint-i-cinc anys, l'expansió per diversos països d'Europa, Amèrica i Àfrica.

Fou l'impulsor de la idea de crear el Temple Expiatori de la Sagrada Família ja que era un incondicional defensor de la família, i intuïa els perills als que es podia veure sotmesa la família en el segle XXI. Ho va proposar per primera vegada quan Antoni Gaudí i Cornet només tenia 15 anys.[3]

El 17 de desembre del 1901 finà a l'escola de Sant Andreu de Palomar, i les seves restes mortals descansen a la capella-panteó de l'Església del Col·legi Jesús, Maria i Josep.

Escrits[modifica | modifica el codi]

Escola Jesús, Maria i Josep (Sant Andreu, Barcelona), on hi ha la tomba del sant.

Josep Manyanet va escriure diverses obres i opuscles i fundà la revista La Sagrada Família, que encara avui s'edita. El seu lema era Un Natzaret a cada llar, cercant així la unió de les families cristianes. En la mateixa línia, promogué l'erecció, a Barcelona, d'un temple dedicat a la Sagrada Familia per recordar a tothom que una ciutat és com una gran família: és el Temple Expiatori de la Sagrada Família, construït segons els plànols d'Antoni Gaudí i Cornet.

Veneració[modifica | modifica el codi]

Josep Manyanet va ésser beatificat el 25 de novembre del 1984 pel Papa Joan Pau II al Vaticà, i va ser canonitzat el 16 de maig del 2004.[4]

Galeria[modifica | modifica el codi]

Escultura del sant, obra de Francesc Carulla, a la Sagrada Família (Barcelona).  
Escultura del sant al col·legi d'Alcobendas (Madrid)  
Tremp al seu fill Sant Josep Manyanet, a la plaça sud de l'església de Santa Maria de Valldeflors (Tremp, Pallars Jussà) .  
Selecció de Commons

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Josep Manyanet i Vives». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Manyanet y la Sagrada Familia». ABC, 15 maig 2004 [Consulta: 30 gener 2014].
  3. Barrete, Glòria. «“Coneixem poc la figura del Pare Manyanet, un sant de casa nostra”». Catalunya Religió, 30 gener 2014 [Consulta: 30 gener 2014].
  4. «El Papa canoniza al sacerdote catalán Josep Manyanet, que impulsó la creación de la Sagrada Familia». El Mundo, 16 maig 2004 [Consulta: 30 gener 2014].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josep Manyanet i Vives
  • SÀNCHEZ I VILANOVA, Llorenç. "Josep Manyanet i Vives, figura destacada del món de l'ensenyament i la formació". Dins Cròniques de les comarques del Pirineu. La Pobla de Segur: Història i Cultura del Pallars, 2007.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]