Josep Maria Albert i Despujol

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaJosep Maria Albert i Despujol
 Alcalde de Barcelona
Coat of Arms of Barcelona.svg
abril de 1945 – març de 1951
 Procurador en Corts
COA Spain under Franco 1938 1945.svg
26 d'abril de 1945 – 13 de març de 1951
Apartat Alcaldes de capitals de província
Dades biogràfiques
Naixement 24 d'abril de 1886
Barcelona
Mort 24 de març de 1952(1952-03-24) (als 65 anys)
Barcelona
Ciutadania Espanya
Activitat professional
Ocupació Empresari
Altres dades personals
Partit polític Renovación Española
Modifica dades a Wikidata

Josep Maria Albert i Despujol (Barcelona, 24 d'abril de 1886 - 24 de març de 1952), baró de Terrades, fou un polític i industrial cotoner català. Va ser alcalde de Barcelona durant el franquisme i president de Foment del Treball Nacional.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fill d'una família d'industrials molt relacionada amb el rei Alfons XIII, el 1921 li fou atorgat el títol de baró de Terrades. El 1927 es casà amb la comtessa de Santa Maria de Sants, membre de la família Muntades que en 1847 havien creat la fàbrica La España Industrial.[1] J.M. Albert esdevindrà director general de l'empresa.

Segona República[modifica | modifica el codi]

Durant la Segona República Espanyola es mantingué monàrquic i simpatitzant de Renovación Española. En començar la Guerra Civil Espanyola, s'exilià a Itàlia i després passà a Sevilla, ja dominada per les tropes franquistes.[2]

Trajectòria durant el franquisme[modifica | modifica el codi]

La fàbrica col·lectivitzada del 1936-1939, va ser retornada als propietaris acabada la Guerra Civil. El 1941 el baró de Terrades va ser elegit president del Foment del Treball Nacional on restarà fins al 1952. Des d'aquest lloc la seva empresa es beneficià dels "cupos" de matèria primera fixats pel govern.

El 1945 serà nomenat alcalde de l'Ajuntament de Barcelona en substitució de Miquel Mateu i Pla, en un consistori en què tindrà de 1r tinent d'alcalde el falangista Josep Ribas Seva, de delegat de Reconstrucció (després Urbanització i Eixample) el també falangista Carles Trias Bertran, de Cultura Tomàs Carreras i Artau. Combinà el càrrec amb el de procurador a les Corts Espanyoles fins a la seva destitució fulminant arran de la vaga de tramvies del 1951. El substituí Antoni Maria Simarro i Puig.

Introduí als consistoris personalitats de perfil sociopolític baix, compaginà la gestió consistorial amb la industrial i la seva gestió es caracteritzà per l'escassa activitat. Durant el seu mandat es va constituir l'Instituto Municipal de la Vivienda (1945) per lluitar contra el barraquisme atès que el problema de l'habitatge s'agreujava. Entre 1945 i el 1948, més de 115.000 immigrants arribaren a Barcelona. També es va cobrir el darrer tram del tren de Sarrià.

També va ser Procurador en Corts des del 26 d'abril de 1945, en ser membre nat per la seva condició d'alcalde de Barcelona. Va participar durant la I Legislatura de les Corts Espanyoles (1943-1946), continuant durant la II Legislatura de les Corts Espanyoles (1946-1949). Va repetir càrrec en la III Legislatura de les Corts Espanyoles (1949-1952), fins al 13 de març de 1951, quan va cessar.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «ABC (Madrid) - 05/04/1946, p. 10 - ABC.es Hemeroteca».
  2. MARÍN, Martí. Els Ajuntaments Franquistes a Catalunya (Política i administració municipal 1938-1979) (en catalán). Pagès Editors, Lleida, Col·lecció Seminari 12, 498 pp. 
  3. «Fecha de baja la de la comunicación de su cese. (BOCE nº 356, página 6439)».

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Thomàs, Joan Maria Feixistes! Viatge a l'interior del feixisme català. L'Esfera dels Llibres, Barcelona, 2008.
  • Thomàs, Joan Maria Falange, Guerra Civil, Franquisme. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona, 1992.
  • Riera, Ignasi Els catalans de Franco Plaza y Janés. Barcelona, 1998.


Càrrecs públics
Precedit per:
Miquel Mateu i Pla
Alcalde de Barcelona
Escut de Barcelona

1945 - 1951
Succeït per:
Antoni Maria Simarro i Puig
Precedit per:
Josep de Quadras i Veiret
President de
Foment del Treball Nacional

1941-1952
Succeït per:
Miquel Mateu i Pla