Josep Maria Azorín i Ortiz

De Viquipèdia
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 12:57, 16 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosep Maria Azorín i Ortiz
Biografia
Naixement28 de març de 1920
Barcelona
Mort?
?
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputat al Parlament de Catalunya
13 d'octubre de 1987 – 4 d'abril de 1988
- →
PresidentJordi Pujol i Soley
Escudo de la Provincia de Palencia.svg  Governador civil de Palència
15 de setembre de 1972 – 17 d'agost de 1973
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEmpresari
PartitAlianza Popular
Membre de
Família
CònjugeFrancisca Almela Bros[1]

Josep Maria Azorín i Ortiz (Barcelona, 28 de març de 1920 - ) fou un advocat i polític català, diputat al Parlament de Catalunya.

Biografia

Doctorat en dret a la Universitat de Barcelona i reballà com a oficial lletrat a la Fiscalia de Taxes i jutge de districte substitut de Falset. De 1952 a 1954 i en 1965 fou directiu del Futbol Club Barcelona. Entre 1972 i 1973 fou governador civil de la província de Palència.[2][3]

Ha estat gerent de les empreses HIDOAR SA i de Construccions Segures, SA. Ha estat membre del Col·legi d'Advocats de Barcelona, de l'Ateneu Barcelonès, del Cercle del Liceu, de l'Institut de Qüestions Internacionals, del Club Conservador i del Club Prisma, vocal de la Fira de Mostres de Barcelona i de l'Institut Català de Cultura Iberoamericana, i president del Patronat de Tierra de Campos. També ha col·laborat a El Noticiero Universal, La Vanguardia i El Periódico

Durant la transició espanyola ha estat membre del comitè executiu provincial de Barcelona d'Alianza Popular i vocal de la Comissió Mixta de Transferències Estat-Generalitat. En 1987 va substituir Joan Josep Folchi i Bonafonte, elegit diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1984. Fou membre, entre altres, de la Comissió d'Investigació sobre els Jocs Gestionats per l'Entitat Autònoma de Jocs i Apostes.[4]

Obres

  • Democracia orgánica

Referències