Josep Maria Boix i Selva

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJosep Maria Boix i Selva
Dades biogràfiques
Naixement 2 d'octubre de 1914
Barcelona, Barcelonès
Mort 20 de gener de 1996(1996-01-20) (als 81 anys)
Girona, Gironès
Sepultura Cementiri de Sóller (Mallorca) 
Activitat professional
Ocupació Escriptor
Obra
Primeres obres Angle (1935) i Soledat abrupta (1937)
Obres destacades El suplicant, la deu i l'esma (1972) i Presoner de la boira (1978). Traducció de Paradise Lost, de John Milton (1950)
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Josep Maria Boix i Selva (Barcelona, 2 d'octubre de 1914Girona, 20 de gener de 1996)[1] fou un poeta, traductor, professor i editor.[2]

Biografia[modifica]

Fill del jurista Josep Maria Boix i Raspall, nascut en una família culta i benestant de marcades conviccions catalanistes i religioses. El seu germà Joan M. (Maur Maria Boix), monjo i prior de Montserrat fou "l'amic més entranyable".[3]

Batxiller pels Jesuïtes de Casp (Barcelona), estudià Dret per imposició paterna i Filosofia i Lletres per vocació i fou col·laborador a la secció literària del diari El Matí.[4] A l'inici de la vida professional treballà de professor de literatura als Escolapis de Sarrià i de literatura anglesa a la Universitat de Barcelona; posteriorment exercí de director literari de l'editorial Vergara.

Josep Maria Boix es casà el 1942 amb Concepció Masramon de Ventós-Mir i foren pares de Maria del Tura, Josep Maria (Zum), Francesc (Xesco Boix, pioner de la música folk catalana), Joan (Joan Boix component del grup Falsterbo 3) i Elisenda. Des dels anys d’estudiant Boix i Selva fou amic i company de Salvador Espriu, Ignasi Agustí, Màrius Torres, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Joan Vinyoli, Joan Teixidor, Sebastià Juan Arbó, Agustí Bartra, Pere Calders, Josep Maria Font i Rius i Martí de Riquer.

Col·lecció Isard[modifica]

Boix i Selva propulsà des de l’editorial Vergara la col·lecció Isard ),[5] primera col·lecció de butxaca en català i que conjumina obres originals (Bertrana, Estradé, Roca Pons, Sagarra) amb acurades traduccions de primera mà al català (Jaume Berenguer, Espriu, Ferran de Pol, Joan Fuster, Albert Manent, Joan Mascaró i Palau Fabre, entre d'altres), tant de clàssics (Dafnis i Cloe, Rimbaud) com de coetanis (Camus, Pasternak, Kazantzakis).

El Paradís perdut[modifica]

Paradise Lost, de John Milton en vers, en català i en una extensió superior als 10.000 hendecasíl·labs ha esdevingut la traducció canònica. El 1949 Boix i Selva la presentà parcialment en lectures públiques i el 1950 aparegué la primera edició, de bibliòfil, com a estratègia inicial per a superar la censura. La segona edició sortí el 1953 i el 2014 una tercera edició bilingüe i definitiva a cura de Rosa Flotats.

El poeta[modifica]

La poesia de Boix s’enquadra en la generació de la República o generació del 36. La seva obra rebé mestratge de la relació personal amb Josep Maria López-Picó i de la poesia de Joan Maragall.

El 1933 presenta una primera poesia als Jocs Florals de Barcelona [6] i són publicats Angle i Soledat abrupta, amb una recepció positiva; en la desolació de postguerra apareixeran Felicitat (1944) i Copaltes i mirinyacs (1946). El premi Carles Riba 1971 rebut per l’obra El suplicant, la deu i l’esma (1972) i Presoner de la boira (1978), premi Josep Maria López-Picó 1976, marquen la seva darrera etapa i el reconeixement públic pel món cultural.

La resta d’obra literària de Boix i Selva es troba en els manuscrits. Destaquen els poemes que pertanyen al cicle de El jueu errant, una obra ambiciosa que restà inacabada.

El fons personal es conserva a la Biblioteca de Catalunya.

Obres[modifica]

1950-1951, 1a edició; 1953, 2a edició; 2014, 3a edició.

Referències[modifica]

  1. Josep Maria Boix i Selva al Qui és Qui de les Lletres Catalanes
  2. [enllaç sense format] http://www.dadescat.info/boix.htm
  3. Dedicatòria de l'autor en El suplicant, la deu i l'esma.
  4. «Josep Maria Boix i Selva». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. Laura Vilardell Domènech, «Una aproximació a la col·lecció Isard» dins La traducció i el món editorial de postguerra [digital], p. 253-272. (1962-1971)
  6. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques, any 1933, document 56

Enllaços externs[modifica]