Josep Maria Bosch i Aymerich

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJosep Maria Bosch i Aymerich
Biografia
Naixement18 setembre 1917 Modifica el valor a Wikidata
Girona Modifica el valor a Wikidata
Mort16 febrer 2015 Modifica el valor a Wikidata (97 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Montjuïc (agrupació VI, panteó 20)[1] 
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona, MIT
Es coneix perCreador de Masella
Activitat
Ocupacióenginyer, arquitecte, empresari Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Premis

Josep Maria Bosch i Aymerich (Girona, 1917 - Barcelona,[2] 16 de febrer de 2015)[3] va ésser un enginyer industrial, arquitecte i empresari català. Propietari del grup immobiliari Levitt Bosch Aymerich, incidí en la decisió d'ubicar a Barcelona la primera fàbrica de la Seat i la fundació de l'Institut d'Estudis Nord-americans i creà Masella.[4] A través de la seva fundació promovia activitats culturals i socials, i especialment les vinculades amb l'arquitectura i l'urbanisme. El 1956 guanyà el gran premi d'arquitectura de la Tercera Biennal Hispanoamericana d'Art. El Govern de Catalunya li concedí la Creu de Sant Jordi el 2013.[5]

Biografia[modifica]

Va néixer a Girona el 18 de setembre de 1917, fill d'un advocat dedicat a la indústria minera i d'una pubilla de Castelló d'Empuries.[6] La seva infància es va veure truncada per la mort del seu pare i el seu germà Ramon a les mans dels milicians de la FAI a la Guerra Civil.[7] Es va graduar en Enginyeria Industrial amb premi nacional fi de carrera a Barcelona.[6]

L'any 1944 recala a l'Instituto Nacional de Industria espanyol (INI) i es enviat com a delegat de l'Institut als Estats Units, on decideix realitzar un màster a l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT),[8] essent el primer espanyol en obtenir-ne un títol i on va assistir a les classes magistrals que impartien arquitectes de la talla d'Alvar Aalto, Le Corbusier o Walter Gropius.[7]

Al seu retorn dels Estats Units, obté el doctorat en Enginyeria i en Arquitectura.[6] i guanya per concurs el lloc de director tècnic industrial de la Zona Franca de Barcelona, va incidir en la decisió d'ubicar a Barcelona la primera fàbrica de la SEAT, malgrat l'oposició de l'aleshores director general de l'empresa, l'enginyer José Ortiz Echagüe, que era partidari de portar la fàbrica a Bilbao.[7]

Conjuntament amb el doctor José María Poal, va fundar l'Institut d'Estudis Nord-americans l'any 1951.

El 1953 Espanya va signar un acord amb els Estats Units que posava fi a l'aïllament internacional del règim franquista i que permetia l'establiment de bases aèries a la Península. Ell es va encarregar del seu disseny i el seu estudi d'arquitecte i enginyer va passar a comptar amb tres-cents col·laboradors. Arran dels seus contactes als Estats Units va invertir en la Planning Research Corporation, encarregada de la construcció de ciutats petrolíferes a l'Orient Mitjà.[8] L'any 1956 va projectar un gratacel de 40 plantes per al triangle de la Plaça de Catalunya de Barcelona i malgrat que va obtenir varis premis, no es va arribar a materialitzar a causa de la polèmica que va generar i l'oposició de l'Ajuntament de Barcelona.[6] També va presentar un projecte per al túnel de Vallvidrera, que si bé el seu en concret no va guanyar, va ajudar a que més endavant es dugués a terme.[7]

Durant la dècada de 1970, va aixecar una urbanització als afores de Madrid a La Moraleja (Alcobendas) que replicava el que s'ha après de William Levitt, inspirador del concepte urbanístic 'suburb', i amb el que es va associar per crear una subsidiària de Levitt & Sons, el Grup Levitt-Bosch Aymerich.[9] el 1967 va crear l'estació d'esquí de Masella, que, juntament amb diversos hotels i propietats immobiliàries, controlava a través de la branca turística del Grup Levitt-Bosch Aymerich; aquesta empresa ha construït més de 5000 habitatges i a data de 2013 presentava una activitat immobiliària important a Manchester i en Londres.[4] Bosch va ser conseller de l'asseguradora Catalana Occident i de Banc de Madrid i va arribar a dirigir vàries empreses tant a Espanya com a l'estranger.[9]

L'any 1996 va crear la Fundació Bosch Aymerich per promoure activitats culturals i socials, especialment les vinculades amb l'arquitectura i l'urbanisme.[10] Va ser president del senat del Cercle Eqüestre de Barcelona del 2004 al 2013 i des de 2011 president honorífic vitalici.

El 2013, el seu nom va aparèixer a la llista Falciani, si bé ja havia regularitzat la seva situació voluntàriament amb Hisenda l'any 2010.[4] El mateix any, el Govern de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi per « la seva contribució a l'economia, singularment en els sectors turístic i immobiliari »; tot i la polèmica, no es va trobar cap fet delictiu i l'executiu va decidir no retirar-li.[11]

Va morir al seu domicili del carrer Passeig de Gràcia a Barcelona el 16 de febrer de 2015 als 97 anys sense descendència, de manera que el seu llegat passa a la Fundació Bosch Aymerich. El grup Bosch Aymerich va passar a ser dirigit per Andrés Escarpenter, nebot de la seva esposa Rosa Escarpenter Fargas (morta en 2011) fins a gener de 2016. Des de febrer de 2016, el grup d'empreses Bosch Aymerich es dirigeix a través d'un Consell d'Administració el president del qual és actualment el Sr. Àngel Sáez.[10]

Obres[modifica]

  • Hoechst Ibèrica (Barcelona) [12]
  • Institut d'Estudis Nord-americans (Barcelona)[12]
  • Hotel Cap Sa Sal (Begur) [12]
  • Clínica Puerta de Hierro (Madrid)[12]
  • Banco de Madrid (Madrid)[12]
  • Teatre Marquina (Madrid)[12]

Referències[modifica]

  1. ↑ Ubicació
  2. ↑ «Mor l'enginyer, arquitecte i empresari Josep Maria Bosch Aymerich als 97 anys». Vilaweb.cat, 17-02-2015. Arxivat de l'original el 2017-10-21. [Consulta: 18 febrer 2015].
  3. ↑ Ara Barcelona «Mor Josep Maria Bosch i Aymerich, arquitecte i empresari català». Diari Ara [Consulta: 17 febrer 2015].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Anglés, Marisa «José María Bosch Aymerich: "Me quedé un trozo de las obras que hice"». Expansión [Consulta: 30 gener 2020].
  5. ↑ «El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 25 personalitats i 15 entitats». Web oficial de la Generalitat de Catalunya, 30-04-2013. Arxivat de l'original el 2014-10-06. [Consulta: 2 abril 2014].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Carbó, Julio «Muere Josep Maria Bosch Aymerich, el empresario que intercedió para que Seat se instalara en Barcelona». El Periodico de Catalunya [Consulta: 30 gener 2020].
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Aymeric, Ramon «Inclasificable». [Consulta: 30 gener 2020].
  8. ↑ 8,0 8,1 Cordero, Dani «José María Bosch Aymerich, ingeniero visionario». El País [Consulta: 30 gener 2020].
  9. ↑ 9,0 9,1 Serra, Catalina «Arquitecte amb visió americana». Ara [Consulta: 30 gener 2020].
  10. ↑ 10,0 10,1 «Què fem?». Fundació Bosch Aymerich. [Consulta: 30 gener 2020].
  11. ↑ Gonzalez, March, S., O. «El Govern manté la Creu de Sant Jordi al presumpte evasor fiscal perquè "no hi ha indicis de delicte"». Diari Ara.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 12,5 «Josep Maria Bosch i Aymerich». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Josep_Maria_Bosch_i_Aymerich&oldid=32902462»