Josep Maria Casas i Homs

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosep Maria Casas i Homs
Biografia
Naixement 1894
Valls
Mort 1979
Barcelona
Formació Universitat de Barcelona
Activitat
Ocupació Llatinista
Modifica les dades a Wikidata

Josep Maria Casas i Homs (Valls, Alt Camp, 1894Barcelona, 1979) fou un historiador i llatinista català, acadèmic de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i es doctorà a la Universitat Central de Madrid. Va fer ampliacions d'estudis a la Universitat de Florència i a la Universitat de Roma. Va treballar un temps com a professor d'ensenyament secundari i fou redactor de la secció de literatura de La Veu de Catalunya. També col·laborà en l'edició del Diccionari Aguiló[1] i en l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya com a auxiliar de la secció de lexicografia de l'Institut d'Estudis Catalans.[2]

Després de la guerra civil espanyola fou secretari de la delegació del CSIC a Barcelona i hi publicà treballs sobre lingüística i elaborà edicions de clàssics de la literatura medieval catalana i llatina. Col·laborà en la traducció de les Històries de Tàcit (1949) i la Institució oratòria de Quintilià (1963) per a la Fundació Bernat Metge juntament amb Marià Bassols de Climent.[3][4] En 1971 ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Obres[modifica]

  • Vocabulari medieval d'art militar, cetreria i cavalleria (Premi de Filologia de l'IEC, 1924)
  • Vocabulari de les arts sumptuàries (Premi de Filologia de l'IEC, 1925)
  • Hores africanes (Anècdotes d’hospital militar). Amb il·lustracions de Rafael Perales Tortosa. Tipografia Emporium. Barcelona, 1936.
  • Persistència de la Pastorel·la en la poesia popular catalana. Academia de Buenas Letras, Barcelona, 1946.
  • L’heretatge d’un mercader Barceloní. Cuadernos de Historia Económica (separata). Barcelona, 1970.
  • El castell de Castellar l’any 1388. Trancripció d’un inventari. Quaderns d’Arxiu de la Fundació Bosch i Cardellach. Sabadell, 1970.
  • Ambient gramatical a Barcelona durant el segle XV. Discurs llegit el dia 17 d'octubre de 1971 a la Reial Acadèmia de Bones Lletres i contestació de l'acadèmic numerari Dr. Josep Vives Gatell. Real Academia de Buenas Letras. Barcelona, 1971
  • L' esperit i el nom de Valldonzella. Estudis Cistercens. Barcelona, 1971.
  • Llibre del Batlle Reial de Barcelona: Berenguer Morey (1375 – 1378). Fundació Salvador Vives Casajuana. Barcelona, 1976. ISBN 84-232-0092-2

Traduccions i edicions[modifica]

  • Poliodorus (1953)
  • Torsimany de Lluís d'Averçó (edició, 1956)
  • Barcino de Jeroni Pau (1957).
  • La Gaya Ciencia de Pedro Guillén de Segovia (1962)
  • Obres en prosa de Joan de Castellnou (1969)

Referències[modifica]

  1. Aguiló, Marià. Diccionari Aguiló; materials lexicogràfics aplegats per Marian Aguiló i Fuster; revisats i publicats sota la cura de Pompeu Fabra i Manuel de Montoliu. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1914-1934. 
  2. «Josep Maria Casas i Homs». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Catàleg de la URV
  4. Josep Maria Casas i Homs a dadescat


Premis i fites
Precedit per:
Josep Maria Millàs i Vallicrosa
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla XIX

1971-1979
Succeït per:
Julio Samsó Moya