Josep Maria Fradera i Barceló
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1952 (71/72 anys) Mataró (Maresme) |
Dades personals | |
Formació | Universitat Autònoma de Barcelona |
Director de tesi | Josep Fontana i Làzaro |
Activitat | |
Ocupació | historiador, professor d'universitat |
Ocupador | Departament d'Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra, catedràtic d'universitat (1996–) Universitat Pompeu Fabra |
Interessat en | Història moderna d'Espanya i colonialisme |
Participà en | |
maig 2015 | Manifest de suport a Barcelona en Comú |
Obra | |
Estudiant doctoral | Jordi Canal i Morell i Gennadi Kneper |
Josep Maria Fradera i Barceló (Mataró, 1952) és un historiador català.
Biografia[modifica]
És catedràtic d'Història del Departament d'Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra i especialista en història del colonialisme i la configuració ideològica del catalanisme del segle xix.
D'entre els seus últims estudis destaquen Cultura nacional en una societat dividida: patriotisme i cultura a Catalunya (1838-1868) (1992), el seu assaig sobre Jaume Balmes, Colonias para después de un imperio (2005) o La pàtria dels catalans (2009).[1]
Publicacions destacades[modifica]
- «Miquel Biada i l'esclavitud a Cuba», a Fulls del Museu-Arxiu de Santa Maria de Mataró, 15, pp. 29-33, 1982
- Crisi colonial i mercat interior, 1814-1837. Les bases comercials de la industria catalana moderna (tesi doctoral) UAB, 1983
- «La figura del negre i del negrer en la literatura catalana del XIX», a L'Avenç, 75, pp. 56-61, 1984.
- «Catalunya i Cuba en el segle XIX: el comerç d'esclaus», a L'Avenç, 75, pp. 42-47, 1984
- «La participació catalana en el tràfic d'esclaus (1789-1845)», a Recerques, 16, pp. 119-139, 1984
- Indústria i mercat. Les bases comercials de la industria catalana moderna (1814-1845). Crítica. Barcelona, 1987
- Limitaciones históricas del abolicionismo catalán», a de Solano, F. i Guimerá Ravina, A. (eds.), Esclavitud y derechos humanos, CSIC, Madrid, 1999.
- Colonias para después de un imperio. Bellaterra. Barcelona, 2005
Referències[modifica]
- ↑ «Josep Maria Fradera». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 23 març 2016].