Josep Maria Franquet i Bernis

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJosep Maria Franquet i Bernis
Josep Maria Franquet Bernis.jpg
(2018)
Escudo de Tortosa.svg  Regidor Tortosa

1995 – 2007
Biografia
Naixement 14 gener 1950 (68 anys)
Tortosa
Residència Tortosa
Educat a Universitat Politècnica de València
Activitat
Ocupació Professor d'universitat i escriptor
Família
Pare José María Franquet Martínez
Modifica dades a Wikidata

Josep Maria Franquet i Bernis (Tortosa, Baix Ebre, 14 de gener de 1950) és un enginyer agrònom, polític i escriptor.[1] Ha estat regidor de l'Ajuntament de Tortosa (1995-2007) i vicepresident del Consell Comarcal del Baix Ebre.[2] És el fill de l'arquitecte José María Franquet Martínez (1910-1984).

Biografia[modifica]

És diplomat en Cooperació (1974), en Investigació Operativa per la Universitat de València (1976), en Economia de l'Empresa i en Planificació d'Empreses per la Universitat Politècnica de Madrid (1980), doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials, per la Universitat de Barcelona (1995), enginyer tècnic en Explotacions Agropecuàries, per la Universitat Politècnica de Catalunya (1997), doctor en Arquitectura per la Universitat Internacional de Catalunya (2007).[3]

Inicia la seva trajectòria professional l'any 1974, com a expert en planificació a l'Ajuntament de València, més endavant es converteix en enginyer assessor de la Comunitat de Regants-Sindicat Agrícola de l'Ebre i exerceix de manera liberal com enginyer consultor. Durant els anys 1980 a 1990 és membre de la Junta de govern del Col·legi Oficial i de l'Associació d'Enginyers Agrònoms de Catalunya. És membre de l'Associació Catalana de Perits Judicials i Forenses.[4]

Inicia la seva carrera de docent l'any 1974, com a professor de l'escola d'Investigació Operativa de la Universitat de València. L'any 1976 s'incorpora al Centre Associat de la Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED) de Tortosa com a professor-tutor i des del 2007 en va esdevenir director[5] i també del Campus Nord-est de la UNED (Catalunya i Balears). Des del curs 1999 fins al 2006 fou professor associat d'Hidràulica, Regs i Projectes de la Facultat de Ciències Experimentals i Tecnologia de la Universitat Internacional de Catalunya. Fou l'encarregat de redactar les alegacions institucionals dels ajuntaments de les comarques de l'Ebre oposades al Pla Hidrològic Nacional. Veu en aquest pla una amenaça per al territori, sobretot pel seu cabal ambiental insuficient i per l'increment de les hectàrees de nous regadius. Acusa el govern de l'Estat i la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) d'haver falsejat les xifres per afavorir les grans empreses.[6] L'any 2009 és anomenat president del Consell Econòmic i Social de les Terres de l'Ebre.[7] Va ser confirmat en aquest càrrec el 2016.[8]

Josep Maria Franquet és autor de nombrosos poemes i d'altra creació literària,[9] tant en castellà com en català, de la qual realitzà, l'any 1993, un resum representatiu en el llibre titulat: L'immortal i altres poemes. Com a pertanyent al col·lectiu tarraconense Indret ha publicat diversos anys, dins de la col·lecció De la terra i de la llar, i ha participat en nombroses trobades de poetes. Va ser finalista del Premi de Poesia Curta de la Universitat Politècnica de Catalunya (edició 1998) i guanyar el segon premi de poesia Mossèn Ramon Muntanyola al Certamen Literari organitzat per la Secció de Llengua Catalana del Casal de l'Espluga de Francolí, edició 1992, així com el primer premi de poesia Mossèn Cinto Verdaguer de l'Ateneu de Tarragona, edicions 1998 i 2013. L'any 2000, en aquesta mateixa editorial Corona del Sur, publicà un altre llibre titulat: Deu sonets i quatre estacions, del qual es porten fetes ja tres edicions fins a la data. Ha estat finalista al XVI Certamen Internacional de Poesia i Narrativa breu 2007 organitzat per l'editorial argentina Nuevo Ser, participant amb diversos poemes en l'antologia titulada Letras de Oro, 2007. L'any 2011 publicà un conte infantil La nana de Sara en Onada Edicions, col·lecció Imagina, ensems que, conreant també el gènere costumista, publica l'any 2012 un altre llibre titulat Trenta-tres jotes tortosines, originals de l'autor. L'any 2013, juntament amb Juan Mingorance, publica un llibre de sonets titulat Sonetos a dúo. Als anys 2008, 2010 i 2012 l'editorial Corona del Sur publica uns reculls íntims titulats Àlbum familiar, dins la col·lecció Almud Literario.[10] i el 2014 l'opuscle titulat Descobreix els sentits.

Llibres publicats[modifica]

Assaig

Ha escrit moltes obres acadèmiques o de no ficció entre d'altres sobre temes d'organització territorial, arquitectura, agronomia, construcció, matemàtiques, topografia, piscicultura, administració local i la hidrografia de l'Ebre.[11] Al seu llibre Les Terres de l'Ebre: un problema de debò (2009) va proposar la creació d'una nova comunitat autonoma, batejada «Ebre Marítim» amb parts de Catalunya i del País Valencià, de la qual Tortosa seria la capital per convertir-se més tard en capital dels Països Catalans, «per evitar disputes entre València i Barcelona».[12]

  • Con el agua al cuello (55 respuestas al PHN). Ed.: Littera Books, S.L. Barcelona, 2001.
  • ¿Por qué los ricos son más ricos en los países pobres?. Ed.: Littera Books, S.L. Barcelona, 2002.
  • Cálculo hidráulico de las conducciones libres y forzadas (una aproximación de los métodos estadísticos). Ed.: Universitat Internacional de Catalunya. Tortosa, 2005.
  • Un modelo racional de organización territorial. Aplicación a Cataluña. Ed.: Universitat Internacional de Catalunya. Barcelona, 2008.
  • El caudal mínimo medioambiental del tramo inferior del río Ebro. Ed. Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED). Tortosa, 2009.
  • El sector primari a les Terres de l’Ebre (Una aplicació dels mètodes quantitatius). Ed. Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (IDECE). Tortosa, 2012.
  • Ecuaciones diferenciales microeconómicas en derivadas parciales. Ed. Centro Asociado de la UNED. Tortosa, 2016
Poesia
  • L'immortal i altres poemes. Tortosa, 1993.
  • Diez sonetos (deu sonets) y cuatro estaciones. Editorial Corona del Sur. Málaga, 1999.
  • La cacera. Tortosa, 2008.
  • Trenta-tres jotes tortosines. Tortosa, 2012.
  • Sonetos a Dúo. Tortosa, 2013
Narrativa
  • Álbum familiar. Ed: Corona del Sur. Málaga, 2008-2017
  • La nana de Sara. Ed: Onada Edicions. Benicarló, 2011.

Referències[modifica]

  1. «Franquet Bernis, Josep Maria». Institució de les Lletres Catalanes – ILC [Consulta: 16 març 2018].
  2. «Josep Maria Franquet Bernis». Més Ebre, s.d.
  3. Franquet, Josep Maria. Un model racional de organización territorial. Aplicación a Cataluña. (en castellà). Barcelona: Universitat Internacional de Catalunya, 2007. 
  4. «Llista de Perits Judicials i Forenses» (en català). Associació Catalana de Perits Judicials i Forenses. [Consulta: 21 febrer 2018].
  5. «Junta rectora del Centre Associat UNED de Tortosa» (en català). Universitat Nacional d'Educació a Distància. [Consulta: 21 agost 2018].
  6. Moreno, Gustau «Franquet: ‘Els regants no han entès que el Pla Hidrològic és un engany’». Teveon.
  7. «Josep Maria Franquet relleva Valentí Faura com a president del Consell Econòmic i Social de les Terres de l'Ebre» (en català). Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 09-03-2009. [Consulta: 8 març 2018].
  8. Moreso, Lurdes «L'Ebre tindrà una estació de control del cargol poma». El Punt Avui, 17 setembre del 2016, pàg. 26.
  9. «Catàleg d'autors d'Onada Edicions» (en català). Onada Edicions. [Consulta: 21 febrer 2018].
  10. «Catàleg de la Biblioteca de Catalunya» (en català). Biblioteca de Catalunya, 08-03-2018. [Consulta: 8 març 2018].
  11. Per una bibliografia completa vegeu: «Josep Maria Franquet i Bernis». Dialnet, 1991-2017. [Consulta: 13 març 2018].
  12. Moreso, Lurdes «'Crec en els Països Catalans' El president del Consell Econòmic i Social de les Terres de l'Ebre, Josep Maria Franquet, ha publicat un llibre en què proposa la creació de la comunitat autònoma Ebre Marítim». El Punt, 18-06-2009.