Josep Maria Loperena i Jené

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosep Maria Loperena i Jené
Josep Maria Loperena Jené.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1938 Modifica el valor a Wikidata
Alguaire (Segrià) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 gener 2021 Modifica el valor a Wikidata (82/83 anys)
Activitat
OcupacióAdvocat, director de teatre i escriptor Modifica el valor a Wikidata

Josep Maria Loperena i Jené (Alguaire, Segrià, 1938 - 8 de gener de 2021)[1] fou un advocat, director escènic, escriptor i crític català. Durant els anys 60 i 70 va treballar com a director escènic. Posteriorment va exercir com a advocat defensant diversos col·lectius del sector cultural. Com a escriptor, el 2004 va rebre el premi Joaquim Amat-Piniella amb la novel·la La casa del fanalet vermell.[2]

Biografia[modifica]

Era fill de Josep Maria Loperena i Abelló nascut a Reus i Carme Jené i Egea.[3]El seu avi Josep Loperena i Romà, nascut a Girona, era notari i advocat. I el seu besavi Francisco Loperena Nieva nascut a Eugui, Navarra. Va estudiar les carreres de Filosofia i Lletres i Dret en la Universitat de Barcelona, i va ser director de teatre en les dècades del 60 i 70 del segle passat. Va presidir, durant cinc anys, la Comissió de Defensa dels Drets Humans del Col·legi d'Advocats de Barcelona. En representació de 14.500 actors de tot l'Estat espanyol, va interposar una querella davant el Tribunal Penal Internacional contra, l'aleshores, president del govern José Mª Aznar per la intervenció espanyola a la guerra de l'Iraq. Va intervenir, també, en altres processos destacats, com els casos Scala, l'assalt a la caserna de Berga, La Torna o el cas de Lluís Llach contra Felipe González per incompliment de compromís electoral, a més de diversos processos en defensa d'escriptors, periodistes i independentistes catalans davant l'Audiència Nacional.[4]

Va publicar diversos llibres de Dret, assajos sobre teatre i el llibre Memorias de los otros, una crónica muy personal de los últimos cincuenta años, (2004), elaborada a partir de materials de jutjats, records familiars i cròniques de l'època. Les seves següents obres van ser El circo de la justicia. Bufonada de toga y otras gentes de mal vivir (Flor del Viento, 2006), El circo de la política. Esperpento de politiqueros y otros próceres de quita y pon (Flor del Viento, 2008) i El circo de los corruptos.[5]

Pocs anys després va publicar El poder desnudo (Octaedro, 2012),[6] una crítica a la Casa Reial espanyola i El abuso del poder. Com a novel·lista va publicar: La casa del fanalet vermell (Columna, 2004) amb la que va obtenir el IV Premi Joaquim Amat-Piniella, Ulls de falcó (Columna, 2006) i L'espia del violí (Efados, 2020). També va col·laborar en diversos diaris, com El País, El Mundo i El Periódico de Catalunya, com a comentarista d'opinió, crític literari, teatral, polític i judicial i ha participat com a tertulià al programa Els Matins (TV3).[7]

Director escènic[modifica]

Selecció de muntatges

Referències[modifica]

  1. «Mor l'escriptor i advocat Josep Maria Loperena» (en català). [Consulta: 8 gener 2021].
  2. Josep M. Loperena guanya el IV Joaquim Amat-Piniella amb 'La casa del fanalet vermell', vilaweb.cat, 23 de febrer 2004 (consulta: 15-02-13).
  3. «Llibre de baptismes (1907-1915). Pàg.105. Imatge 215.». A.H.A.T. Reus. Parròquia de Sant Pere, apòstol, 14-03-1909. [Consulta: 8 gener 2021].
  4. Vendrell, Ramón «Centre de repressió ideològica». El Periodico de Cataluña, 25-02-2017, portada - pag.3.
  5. Grup62, ©. «Josep Maria Loperena | Grup62» (en espanyol europeu). [Consulta: 25 febrer 2017].
  6. «Todos los libros del autor Josep Maria Loperena». [Consulta: 25 febrer 2017].
  7. «Josep Maria Loperena: "Fèlix Millet facturava els preservatius al Palau de la Música"». CCMA, 24-02-2011. [Consulta: 24 maig 2017].
  8. Gómez Díaz, Manual. diccionario Akal de Teatro (en espanyola). última. Madrid: Akal Ediciones, 1997, p. 483-484. ISBN 84-460-0827-0.  Arxivat 2017-02-26 a Wayback Machine.
  9. Huertas, Josep Maria. Cada taula, el seu Vietnam. primera. Barcelona: Edicions de la Mangrana S.A., 1997, p. 269. 
  10. «Barcelona, 1979‐1999.20 anys d'incompleta planificació teatral.». Arxivat de l'original el 2017-03-13. [Consulta: 12 març 2017].