Josep Maria Millàs i Vallicrosa

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJosep Maria Millàs i Vallicrosa
Dades biogràfiques
Naixement 29 de novembre de 1897
Santa Coloma de Farners
Mort 26 de setembre de 1970 (72 anys)
Barcelona
Alma mater Universitat de Barcelona
Activitat professional
Ocupació Arabista, historiador, filòleg, professor, escriptor i traductor
Ocupador Universitat Complutense de Madrid
Universitat de Barcelona
Modifica dades a Wikidata
Abraham Bar Hiyya: Pàgina del Sefer Tzuret editat a Basilea el 1546 que mostra un eclipsi de Sol.

Josep Maria Millàs i Vallicrosa (Santa Coloma de Farners, la Selva, 29 de novembre de 1897 - Barcelona, 26 de setembre de 1970) fou un historiador i filòleg arabista català.[1][2][3]

Va estudiar a la Universitat de Barcelona. Es va doctorar amb una tesi sobre la influència de la poesia andalusina en la poesia popular italiana (19 d'abril de 1920). Va ser professor auxiliar de llengües semítiques a la Universitat de Barcelona. Va començar a recopilar referències àrabs relacionades amb la història de Catalunya a la Biblioteca Nacional de Madrid i al Marroc. Fou catedràtic de la Universitat de Madrid de llengua i literatura hebrees del 1926 fins al 1932,[4] on catalogà les traduccions orientals de la Biblioteca Catedral de Toledo. L'any 1932, va poder tornar a Barcelona, com a catedràtic d'hebreu i àrab a la Universitat de Barcelona. Va visitar la Biblioteca Vaticana per catalogar els manuscrits hebraics d'origen català (1935) i també la Universitat Hebrea de Mont Scopius (1937-1938). Fou mestre de Joan Vernet.[5]

Selecció d'obres[modifica]

  • Textos màgics del Nord d'Àfrica, Barcelona, Associació Catalana d'Antropologia, 1923.[6]
  • Documents hebraics de jueus catalans, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 1927.[7][8][9]
  • Llibre de geometria de R. Abraham bar Hiia, Barcelona, Editorial Alpha, 1929.[10]
  • Llibre revelador de R. Abraham bar Hiia, Barcelona, Editorial Alpha, 1929.[11]
  • Assaig d'història de les idees físiques i matemàtiques a la Catalunya medieval, Barcelona, Estudis Universitaris Catalans, 1931.[12]
  • Don Profeit Tibbon Tractat de l'assafea d'Azarquiel, Barcelona, Editorial Alpha, 1933.
  • Las traducciones orientales en los manuscritos de la Biblioteca Catedral de Toledo, Madrid, CSIC, 1941.
  • La poesia sagrada hebraicoespañola, Madrid, Escuela de Estudios Hebraicos, 1942.
  • Salomó ibn Gabirol, como poeta y filósofo, Madrid, Instituto Arias Montano, 1945.
  • El libro de los fundamentos de las Tablas Astronómicas de R. Abraham ben Ezra, Madrid, Instituto Arias Montano, 1947.
  • Estudios sobre Historia de la Ciencia Española, Madrid, CSIC, 1949.[13]
  • Estudios sobre Azarquiel, Madrid, Publicaciones de las Escuelas de Árabe de Madrid y Granada, 1950.
  • El libro de la Nova geometria de Ramón Llull, Barcelona, Asociación para la Historia de la Ciencia Española, 1953.[14]
  • Poesía hebraica postbíblica, Barcelona, José Janés, 1953.[15]
  • La obra Forma de la Tierra de R. Abraham bar Hiyya, Madrid, Instituto Arias Montano, 1956.
  • El Liber Predicationis contra iudeos de Ramón Llull, Barcelona, Asociación para la Historia de la Ciencia Española, 1957.[16]
  • La obra de Séfer Hesbot mahlekot ha-Kokabim de R. Abraham bar Hiyya ha-Bargeloní, Barcelona, CSIC, 1959.[11]
  • Nuevos Estudios sobre Historia de la Ciencia Española, Madrid, CSIC, 1960.[17]
  • Las Tablas astronómicas del Rey Don Pedro el Ceremonioso, Madrid, CSIC, 1962. (Vegeu: Taules de Pere el Cerimoniós).[18]
  • Textos dels historiadors àrabs referents a la Catalunya carolíngia, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 1987.[19][20][21][22]
    • L'obra anterior ofereix moltes dades interessants. Un parell d’anècdotes:
      • Hi ha la descripció d’un petit estol de quinze naus del comte d’Empúries, Sunyer, atacant des del mar les costes musulmanes d'Almeria.
      • És molt notable la venjança d’Aisson: Suleiman l’Arabí fou assassinat per Hossain i el seu fill, Aisson fugí a Narbona (aleshores dominada per un reduït grup de guerrers islàmics). Assabentat que l'emir Hossein havia arribat a Saragossa va tornar des de Narbona i es va amagar a prop de la ciutat. Un dia que veié que l'assassí anava al riu, el va atacar muntat en el seu cavall de nom “el Fogós” i el va matar. I va tornar cap a Narbona. Segons el narrador àrab el lloc de la venjança va passar a anomenar-se “Gual d’Aisson”.
      • Hi ha controvèrsia sobre si aquest personatge Aisson és el mateix que Aissó, valí de Barcelona.

Treballs sobre matèries específiques[modifica]

Còpia d'una Assafea construïda per Muhammad ibn Hudayl (Murcia, segle XIII). L'original es troba a Barcelona RACAB.

Sobre l’astrolabi[modifica]

Millàs-Vallicrosa publicà algunes traduccions i comentaris sobre aquest instrument.[23][24][25] També escrigué sobre l'assafea.[26]

Geometria[modifica]

Són interessants dos tractats de geometria: la traducció i estudi del “Llibre de geometria” de R. Abraham bar Hiia i els estudis sobre la “Nova geometria” de Ramon Llull.[27][28]

Agricultura[modifica]

Entre altres treballs i articles poden destacar-se els següents:[29][30][31]

  • El Libro de agricultura de Ibn Bassal. Tetuan, 1955.
  • La traducció castellana del “Tratado de Agricultura de Ibn Bassal”, al-Andalus, XIII, 1948.
  • La traducció castellana del “Tratado de Agricultura de Ibn Wafid ”, al-Andalus, VIII, 1943.
  • Sobre bibliografía agronómica hispanoárabe. Al-Andalus, XIX, 1954.

Manuscrits de Ripoll[modifica]

En el seu treball “Assaig d'història de les idees físiques i matemàtiques a la Catalunya medieval”, el professor Millàs va iniciar l'estudi dels manuscrits conservats de la biblioteca de Ripoll. [12][32][33]

Taules de Pere el Cerimoniós[modifica]

Aquestes taules astronòmiques, van ser descobertes a finals del segle XIX en un manuscrit en llatí de la Biblioteca Nacional de França i un altre en hebreu a la Biblioteca Apostòlica Vaticana. Moritz Steinschneider va comparar-les i va desmentir Manuel Rico Sinobas, que les considerava un epígraf de les Taules alfonsines. Va afirmar que ambdós manuscrits atestaven que s'havien fet a Barcelona per ordre del rei Pere. Es van trobar altres manuscrits en hebreu conservats a Suïssa i a la Ciutat del Vaticà, a part del document en hebreu de Barcelona cedit per un rabí de la ciutat abans de la Guerra Civil Espanyola. Josep Maria Millàs Vallicrosa va concloure el debat en trobar el manuscrit català a la biblioteca de Ripoll, i comparant tots els documents va poder reconstruir les taules originals.[34][35][36][37]

 Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Josep Maria Millàs i Vallicrosa». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 25 octubre2015].
  2. Roqué, Xavier «Els arxius de Josep Maria Millàs i Vallicrosa i Eduard Millàs i Vendrell, a la Biblioteca de Ciència i Tecnologia». Biblioteca Informacions, 38, Abril 2010, pàg. 21-24.
  3. «Mort del catedràtic Josep Maria Millas i Vallicrosa» (en castellà). La Vanguardia, 27-09-1970 [Consulta: 25 octubre 2015].
  4. «Josep Maria Millàs i Vallicrosa». Serveis d'arxius de Ciencia [Consulta: 25 octubre 2015].
  5. Oliveras, Marc «Millàs Vallicrosa: entre la torà i l'alcorà.». Revista de Girona, 2010, p. 44-47.
  6. Los epistolarios de Julián Ribera Tarragó y Miguel Asín Palacios: introducción, catálogo e índices. Editorial CSIC - CSIC Press, 2009, p. 200–. ISBN 978-84-00-08957-3. 
  7. Institut D'estalna. Institut d'Estudis Catalans, p. 298–. GGKEY:EE4G2122FAZ. 
  8. Elka Klein. Documents Hebraics de la Catalunya Medieval. Institut d'Estudis Catalans, 1 gener 2004, p. 99–. ISBN 978-84-7283-742-3. 
  9. Joan Pérez i Ventayol. L'exemple dels jueus: El catalanisme d'esquerres i la seva visió del poble jueu, del sionisme i del conflicte a Palestina (1928-1936). BonPort Edicions, 14 novembre 2013, p. 27–. ISBN 978-84-941651-1-5. 
  10. F. Jamil Ragep; Sally P. Ragep; Steven John Livesey Tradition, Transmission, Transformation: Proceedings of Two Conferences on Pre-Modern Science Held at the University of Oklahoma. BRILL, 1996, p. 87–. ISBN 90-04-10119-5. 
  11. 11,0 11,1 Hannu Töyrylä. Abraham Bar Hiyya on Time, History, Exile and Redemption: An Analysis of Megillat ha-Megalleh. BRILL, 3 juliol 2014, p. 480–. ISBN 978-90-04-27689-5. 
  12. 12,0 12,1 Alejandro García Avilés. El tiempo y los astros: arte, ciencia y religión en la Alta Edad Media. EDITUM, 2001, p. 105–. ISBN 978-84-8371-234-4. 
  13. Expiración García Sánchez. Ciencias de la naturaleza en Al-Andalus: Textos y estudios. Editorial CSIC - CSIC Press, 1994, p. 169–. ISBN 978-84-00-07426-5. 
  14. Maria Isabel Ripoll Perelló. Ramon Llull al s. XXI. Edicions Universitat Barcelona, 2005, p. 70–. ISBN 978-84-7632-943-6. 
  15. Judah ben Solomon Harizi; Carlos del Valle Rodríguez Las asambleas de los sabios. EDITUM, 1 gener 1988, p. 398–. ISBN 978-84-7684-108-2. 
  16. Gonzalo Díaz Díaz. Hombres y documentos de la filosofía española. Editorial CSIC - CSIC Press, 1995, p. 515–. ISBN 978-84-00-07504-0. 
  17. Nuevos estudios sobre historia de la ciencia española. C.S.I.C., Instituto 'Luis Vives' de filosofía Sección de historia de la filosofía española y Asociación para la historia de la ciencia española, 1960. 
  18. Soledad Farnés Juliá. Biblioteca de paleografía y diplomática: (adquisiciones desde 1974). Edicions Universitat Barcelona, 2001, p. 193–. ISBN 978-84-475-2621-5. 
  19. José María Millás Vallicrosa. Textos Dels Historiadors Arabs. Institut d'Estudis Catalans, 1987, p. 17–. ISBN 978-84-7283-117-9. 
  20. Anscari M. Mundó. De quan hispans, gots, jueus, àrabs i francs circulaven per Catalunya. Univ. Autònoma de Barcelona, 2001, p. 29–. GGKEY:R3Z5CY7GFS1. 
  21. Albert Balcells. Història de la historiografia catalana. Institut d'Estudis Catalans, 2004, p. 21–. ISBN 978-84-7283-765-2. 
  22. Flocel Sabaté. La transformació de la frontera al segle XI.: Reflexions des de Guisona arran del IX centenari de la consagració de l'església de Santa Maria. Universitat de Lleida, 13 gener 2000, p. 52–. ISBN 978-84-8409-843-0. 
  23. Juan Vernet Ginés. Nuevos estudios sobre astronomía española en el siglo de Alfonso X. Editorial CSIC - CSIC Press, 1983, p. 10–. ISBN 978-84-00-05530-1. 
  24. Juan Vernet Ginés. Textos y estudios sobre astronomía española en el siglo XIII. Editorial CSIC - CSIC Press, 1982, p. 80–. ISBN 978-84-7488-043-4. 
  25. Shlomo Sela. Abraham Ibn Ezra and the Rise of Medieval Hebrew Science. BRILL, 1 gener 2003, p. 32–. ISBN 90-04-12973-1. 
  26. Bibliografía del arte en España. Editorial CSIC - CSIC Press, 1976, p. 411–. ISBN 978-84-00-04384-1. 
  27. Yvonne Dold-Samplonius. From China to Paris: 2000 Years Transmission of Mathematical Ideas. Franz Steiner Verlag, 2002, p. 325–. ISBN 978-3-515-08223-5. 
  28. René Taylor. Arquitectura Y Magia: Consideraciones Sobre la Idea de El Escorial. Siruela, 2006, p. 110–. ISBN 978-84-7844-242-3. 
  29. anthoropos. Anthropos Editorial, p. 51–. GGKEY:JDTN7BZUKNN. 
  30. Expiración García-Sánchez. Ciencias de la naturaleza en al-Andalus. Editorial CSIC - CSIC Press, 1 gener 1998, p. 223–. ISBN 978-84-00-07027-4. 
  31. Gardens, Landscape, and Vision in the Palaces of Islamic Spain. Penn State Press, p. 229–. ISBN 0-271-04272-9. 
  32. Vida cotidiana en la España Medieval. Santa María la Real, p. 57–. ISBN 978-84-15072-42-3. 
  33. Gemma Puigvert i Planagumà. Astronomia i astrologia al Monestir de Ripoll: edició i estudi dels manuscrits científics astronomicoastrològics del Monestir de Santa Maria de Ripoll. Univ. Autònoma de Barcelona, 2000, p. 20–. ISBN 978-84-490-1836-7. 
  34. Pedro IV (King of Aragon). Las tablas astronómicas del rey don Pedro el Ceremonioso. Consejo Superior de Investigaciones Cientificas, Instituto "Arias Montano" y Associación para la Historia de la Ciencia Española, 1962. 
  35. Taules. Manuscrit hebreu: ljs057
  36. Susan L. Einbinder. No Place of Rest: Jewish Literature, Expulsion, and the Memory of Medieval France. University of Pennsylvania Press, 2009, p. 170–. ISBN 0-8122-4115-0. 
  37. John Scott Lucas. Astrology and Numerology in Medieval and Early Modern Catalonia: The Tractat de Prenostication de la Vida Natural Dels Háomens. BRILL, 1 gener 2003, p. 26–. ISBN 90-04-13242-2. 

Bibliografia[modifica]

  • Cantera, F. «José Mª Millás Vallicrosa in memoriam». Sefarad, 30, 1970.
  • Díaz Macho, A. «El profesor José Mª Millás Vallicrosa: Premio març». Punta Europa', 43-44, 1959.
  • Glick, Th. «Eloge José María Millás Vallicrosa (1897-1970) and the founding of the History of Science in Spain». Isis, 68, 1977.
  • «Josep Mª Millàs i Vallicrosa». Ajuntament de Santa Coloma de Farners [Santa Coloma de Farners,], 1997.
  • Puig, R. «La astronomía en al-Andalus. Aproximaciones historiográficas». Arbor, 558-559, 1992.
  • Romano, D.; Vernet, J. «Semblanzas: José Mª Millás Vallicrosa». Anuario de Estudios Medievales, 4, 1967.
  • Dossier electrònic: «Biblioteca de Ciències i d'Enginyeries»..

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Sebastià Puig i Puig
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla XIX

1943-1970
Succeït per:
Josep Maria Casas i Homs