Josep Maria Minguella i Llobet

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosep Maria Minguella i Llobet
Biografia
Naixement1r juny 1941 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Guimerà (Urgell) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEntrenador de futbol Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata

Josep Maria Minguella i Llobet (Guimerà, 1 de juny de 1941) és un agent de jugadors català i exentrenador de futbol.

Biografia[modifica]

Nascut a Guimerà, la seva família es va traslladar a Barcelona quan ell tenia uns sis anys. Va jugar amb els infantils del Comtal, filial del FC Barcelona.

Va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona i després va ser entrenador de l'equip de futbol de la universitat.  Mentre estudiava allà, es va treure el títol d'entrenador de futbol a l'Escola Territorial Catalana d'Entrenadors de Futbol, dirigit llavors per Domènec Balmanya.

El 1970, el Futbol Club Barcelona va contractar a Minguella com a intèrpret de l'entrenador anglès Vic Buckingham. Quan Rinus Michels va ser nomenat entrenador de club el 1971, Minguella es va convertir en el seu assistent. Va treballar al costat de l'holandès durant quatre temporades, després de les quals va ser gerent de l'Hèrcules CF durant la temporada 1975-76, en la que el club aconseguí el seu millor resultat de la seva història, 6è classificat a Primera Divisió.[1]

Va participar en la fundació de dos mitjans de comunicació esportius: Don Balón (1975) i Sport (1979).

El 1978 va participar en la campanya electoral de Josep Lluís Núñez per a la presidència del FC Barcelona. En aquesta època es converteix en agent de futbol i participa en la contractació de molts jugadors del FC Barcelona, entre ells Diego Armando Maradona, Hristo Stoitchkov i Romário.[2]

Durant la presidència de Joan Gaspart, va ser assessor de fitxatges del club. El 14 de desembre de 2000 va estar present en la reunió celebrada on es va acordar el fitxatge de Leo Messi, quedant reflectit en un tovalló de paper. Aquest paper va quedar en poder d'ell i va ser guardat en una caixa forta.[3]

El 2003 finalment va decidir participar en les eleccions presidencials del FC Barcelona,[4] prometent fitxatges com Lúcio, Deco, Andrés D'Alessandro, Martin Petrov, Robinho i Roy Makaay. Tan sols obtingué el 3,62% dels vots i Joan Laporta esdevingué president del club.[5]

El 2010, torna a participar en les eleccions presidencials del FC Barcelona. Juntament amb l'advocat Jordi Medina, també un excandidat presidencial, va presentar en la candidatura a l'empresari Santiago Salvat com a president. No obstant això, la candidatura no va reunir prou signatures dels aliats per participar realment en les eleccions.[6]

Actualment és comentarista en les narracions del FC Barcelona al programa "Tiempo de Juego" i col·laborador al programa "El Partidazo" tots dos de la COPE, i col·laborador del programa El Club de la Mitjanit d'Esport3 i Catalunya Ràdio.

Referències[modifica]