Josep Maria Pujol i Sanmartín

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaJosep Maria Pujol i Sanmartín
Dades biogràfiques
Naixement 1947
Barcelona, Barcelonès
Mort 26 d'agost de 2012 (a l'edat de 65 anys)
Barcelona, Barcelonès
Altres noms Josep M. Pujol
Residència Barcelona
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Educació Doctor en Filologia Catalana (UB, 1991)
Alma mater Universitat de Barcelona
Es coneix per Teoria i història de la tipografia
Literatura oral popular
Literatura medieval
Activitat professional
Ocupació Professor i investigador

Lloc web Web a la URV
Modifica dades a Wikidata

Josep Maria Pujol i Sanmartín (Barcelona, 1947 - Barcelona, 2012) va ser doctor en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona (1991) i professor titular de Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona). La seva activitat docent va abastar la literatura medieval catalana, la literatura romànica, l'escriptura tipogràfica i el folklore. Col·laborava regularment amb altres universitats en estudis d'edició i disseny gràfic. Va escriure diversos llibres (alguns en col·laboració amb Joan Solà), capítols de llibre i articles sobre tipografia i ortotipografia. En la seva activitat de recerca va treballar entorn de la teoria i història de l'escriptura tipogràfica, la literatura oral popular i la literatura medieval. Va morir el 26 d'agost de 2012 després de tres anys de sofrir els efectes de l'ELA (esclerosi lateral amiotròfica).[1]

L'any 1969 es va llicenciar en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona[2] i el 1982 va obtenir el grau de llicenciatura amb una tesi on catalogava la rondalla catalana segons el sistema Aarne-Thompson.[2] L'any 1991 va obtenir el títol de Doctor en la mateixa universitat amb una tesi que interpretava el Llibre dels feits de Jaume I des de la perspectiva de la narrativa folklòrica.[2] Després d'haver acabat la llicenciatura i d'una etapa de dedicació al món editorial (corrector free lancer, redactor de la Gran Enciclopèdia Catalana, cap d'edició a Seix Barral, i després com a copy editor independent),[2] el 1979 va entrar al Departament de Filologia Catalana de la delegació de la Universitat de Barcelona a Tarragona, que després formaria part de la Universitat Rovira i Virgili (Tarra­gona).[3] Va ser-ne professor titular des del 1992[2] fins a la seva mort.[4][5][6]

Va ensenyar història de la lletra, dels caràcters tipogràfics i del disseny editorial a l'Escola Eina (Barcelona),[3] i va participar també en nombrosos cursos de postgrau i màs­ter de formació d'editors o disseny gràfic.[cal citació]

La seva investigació en el camp de l'escriptura tipogràfica s'ha concretat en publicacions que abracen el terreny de la puntuació (1989, en col·laboració amb Joan Solà) i l'ortotipografia en general (1995, també en col·la­boració amb Joan Solà), la terminologia tècnica de la tipografia (2006), la composició tipogràfica de qualitat (2001b, 2002), l'editatge i el disseny del llibre (2009), la història de la tipografia moderna del segle XIX (2005a, 2008a) i del XX (1998, 2005b, 2003), així com l'anàlisi de la inserció de l'Helvetica en la història de la tipografia moderna (2010).

Pujol defensava que els mateixos autors dels textos havien de tenir coneixements ortotipogràfics i així poder prendre decisions en funció del contingut.[1] Per això es va preocupar de recopilar, donar a conèixer i fixar normes d'ús en aquest camp. La seva Ortotipografia, escrita conjuntament amb Joan Solà (del qual el tractat de puntuació n'era un antecedent), ha estat, com menciona Jordi Llavina,[7] el tractat de referència per a molts editors i escriptors.

També ha treballat i investigat en dos altres terrenys: la literatura oral popular —que ell concep com a “comunicació artística interactiva”— i la literatura de la Catalunya medieval (segles XII i XIII). Les seves línies de recerca en el primer terreny abracen la teoria de la comunicació artística en petit grup, la història dels estudis sobre la literatura oral popular i la narrativa oral popular, particularment les llegendes i les rondalles. Com a estudiós de la literatura medieval de Catalunya ha publicat diversos treballs sobre el Llibre dels feits, del rei Jaume I (1991, 1996) i sobre els problemes de la seva interpretació general, les raons dels freqüents canvis de codi lingüístic en el seu text (del català a l'aragonès, l'àrab, el francès, l'occità, l'italià i el llatí), el sentit de l'humor del Rei, el paper de les citacions bíbliques i/o en llatí en l'obra, l'estil, l'estructura de l'obra, etc.[cal citació]

L'any 2010 va enllestir una versió consultable en línia de la base de dades RondCat,[8] que inclou les referències de totes les rondalles recollides de la tradició oral a les terres de llengua catalana i publicades entre 1853 i l'actualitat, fins a un total de 5000 registres classificats per argument. El 2010 estava treballant en una edició crítica del Llibre dels feits.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Mor el filòleg Josep Maria Pujol». Diari ARA, 27-08-2012.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Oriol, Carme «JOSEP M. PUJOL I SANMARTÍN (1947-2012)». Llengua & Literatura, 23, 2013, pàg. 365-369. ISSN: 2013-9527.
  3. 3,0 3,1 «Ha mort Josep M. Pujol, professor de la URV i president de l'APELLC». URVactiv@ diari digital, dilluns, 15 juny 2015.
  4. «Un record per a Josep Maria Pujol». Els bons moments, 28 d’agost 2012.
  5. «Homenaje a Josep Maria Pujol en Barcelona». gráffica, 22-11-2013.
  6. «Jornada acadèmica en memòria de Josep Maria Pujol». Grup Narpan. Notícies, dijous, 13 desembre 2012 10:39.
  7. Llavina, Jordi «Mor el savi Josep M. Pujol». EL PUNT Avui, 12-08-2028, pàg. 24.
  8. RondCat, cercador de Rondalla Catalana. Arxiu de Folklore. Universitat Rovira i Virgili. http://www.sre.urv.cat/rondcat/index.php?lang=cat [Consulta: 28 d'agost de 2009]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]