Vés al contingut

Josep Maria Roca i Heras

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJosep Maria Roca i Heras
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 març 1862 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1r maig 1930 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Acadèmic de la Reial Acadèmia de Bones Lletres (Medalla 33)
26 maig 1918 – 1r maig 1930
 Lluís Comenge i FerrerEduard Toda i Güell 
President de l'Ateneu Barcelonès
1914 – 1917
 Lluís Domènech i MontanerMiquel dels Sants Oliver i Tolrà 
President de l'Ateneu Barcelonès
1908 – 1910
 Joaquim Lluhí i RissechLluís Marià Vidal i Carreras 
President Unió Catalanista
7 octubre 1900 – 26 maig 1901
 Francesc Romaní i PuigdengolasManuel Folguera i Duran  Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómetge, escriptor, dermatòleg Modifica el valor a Wikidata
PartitUnió Catalanista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
ParentsJosep Maria Batista i Roca, oncle Modifica el valor a Wikidata

Josep Maria Roca i Heras (Barcelona, 23 de març de 1862[1] - Barcelona, 1 de maig de 1930[2]) fou un metge i escriptor català, oncle de l'historiador, etnòleg i polític Josep Maria Batista i Roca.

Biografia

[modifica]

Va néixer al carrer Caldes de Barcelona, fill del ferroviari Joan Roca i Vilà, natural de Granollers, i d'Antònia Heras i Albareda, natural de Sant Andreu de Palomar.[1] Estudià medicina a la Universitat de Barcelona i assolí prestigi com a dermatòleg i sifilògraf. Treballà com a metge auxiliar a l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona de 1890 a 1896. Com un dels principals membres de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, el 1898 hi llegí la primera comunicació en català (La sífilis a l'edat mitjana), impulsant l'ús del català en el camp de la medicina. Assistí a molts congressos internacionals i hi llegí comunicacions, presidí el tercer Congrés de Metges de Llengua Catalana (1919) i en el cinquè aportà un treball sobre l'Estudi General de Lleida. Tot això el convertí en una de les principals personalitats de la historiografia mèdica catalana.

Fou president de la Unió Catalanista, presidí l'Ateneu Barcelonès el 1908-1910 i el 1913-1915; fou membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de l'Acadèmia de la Llengua Catalana i del consell directiu dels jocs florals de Barcelona. Va escriure diversos treballs sobre medicina i història.

Es va casar amb Rosa Ciuró i Montañà (*-1942).[2]

Obres

[modifica]
  • Lo "Regiment de pestilència i mortandat" de mestre Jacme d'Agramont (1910)
  • Elogi de mestre Guillem Colteller, metge dels reis d'Aragó Pere III i Joan I (1912)
  • La medicina catalana en temps del rei Martí (1919), publicat pel Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya
  • Ordinacions de l'Hospital General de la Santa Creu de Barcelona (1920)
  • Joan I d'Aragó (1929)

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]