Josep Maria Roca i Heras

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJosep Maria Roca i Heras
JosepMariaRocaIHeras.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 1863
Barcelona
Mort 1 de maig de 1930
Barcelona
Activitat professional
Ocupació metge
Altres dades
Partit polític Unió Catalanista
Modifica dades a Wikidata

Josep Maria Roca i Heras (Barcelona 1863 - 1930) fou un metge i escriptor català, oncle de Josep Maria Batista i Roca. Estudià medicina a la Universitat de Barcelona i assolí prestigi com a dermatòleg i sifilògraf. Treballà com a metge auxiliar a l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona de 1890 a 1896. Com a un principals membres de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, el 1898 hi llegí la primera comunicació en català (La sífilis a l'edat mitjana), impulsant l'ús del català en el camp de la medicina. Assistí a molts congressos internacionals i hi llegí comunicacions, presidí el Tercer Congrés de Metges de Llengua Catalana (1919) i en el cinquè aportà un treball sobre l'Estudi General de Lleida. Tot això el convertí en una de les principals personalitats de la historiografia mèdica catalana.

Fou president de la Unió Catalanista, presidí l'Ateneu Barcelonès el 1908-1910 i el 1913-1915; fou membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de l'Acadèmia de la Llengua Catalana i del consell directiu dels jocs florals de Barcelona. Va escriure diversos treballs sobre medicina i història.

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Lo "Regiment de pestilència i mortandat" de mestre Jaume d'Agramunt (1910)
  • Elogi de mestre Guillem Colteller, metge dels reis d'Aragó Pere III i Joan I (1912)
  • La medicina catalana en temps del rei Martí (1919), publicat pel Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya
  • Ordinacions de l'Hospital General de la Santa Creu de Barcelona (1920)
  • Joan I d'Aragó (1929)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Premis i fites
Precedit per:
Lluís Comenge i Ferrer
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla XXXIII

1918-1930
Succeït per:
Eduard Toda i Güell