Josep Maria Solà-Solé

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosep Maria Solà-Solé
Biografia
Naixement 1924
Igualada
Mort 2003
Barcelona
Formació Universitat de Barcelona
Activitat
Ocupació Semitista
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Josep Maria Solà-Solé (Igualada, Anoia 1924 - Barcelona 2003) fou un semitista català.

Estudià a la Universitat de Barcelona i amplià estudis a les universitats de París i Heidelberg. Fou lector a la universitat de Tübingen i professor a la universitat catòlica de Washington DC. Era especialista en epigrafia semítica antiga (sud-aràbic, fenici) i estudià inscripcions feniciopúniques del sud de la península Ibèrica i d'Eivissa. Publicà també alguns articles sobre els arabismes en català i castellà. També ha publicat el Butlletí de la Fundació Paulí Bellet. El 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi.[1]

Obres[modifica]

  • Sobre árabes, judíos y marranos y su impacto en la lengua y literatura españolas (1983)
  • Jo i els anys. Memòries anotades d'un professor rodamón (1984)
  • La guerra dels cristos i el cas de l'Emília (1988)
  • Las jarchas romances y sus moaxajas (1990)
  • No tots som fills del mateix Déu (1990)
  • Els vells mai no arreglaran el món (1997)
  • Quatre escriptors de la diàspora catalana (1996)

Referències[modifica]

  1. «Josep Maria Solà-Solé». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs[modifica]