Josep Maria Soler i Canals

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosep Maria Soler i Canals
El Pare Abat de Montserrat, Josep M. Soler.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1946 Modifica el valor a Wikidata (74/75 anys)
Santa Eugènia de Ter (Gironès) Modifica el valor a Wikidata
Abat de Montserrat
2000 – 2021
← Sebastià Bardolet i PujolManel Gasch i Hurios → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Monestir de Montserrat Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómonjo benedictí Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde de sant Benet Modifica el valor a Wikidata

Josep Maria Soler i Canals (Santa Eugènia de Ter,[1] 1946) és un eclesiàstic català, fou abat de Montserrat entre els anys 2000 i 2021.[2]

Va néixer a Santa Eugènia de Ter el 1946. Dels cinc als disset anys va viure a Sabadell,[3] on estudià al Col·legi dels Claretians, i de 1955 a 1956 va ser deixeble de Pere Casaldàliga. Després estudià teologia al Seminari dels Claretians a Solsona. Postulà com a monjo a l'Abadia de Montserrat el 1970, professà el 1975 i el 1981 fou ordenat sacerdot.[4] En 1976-77 col·laborà a l'Institut Ecumènic de Tantur (Jerusalem) i al Pontifici Ateneu de Sant Anselm de Roma es llicencià en teologia sacramentària (1978-80). Visitador de la Província Hispànica de la Congregació de Subiaco (actualment integrada a la Congregació de Subiaco-Montecassino) des del 1996, a Montserrat ha estat mestre de novicis i prefecte de júniors, i professor a l'Escola Filosòfica i Teològica de l'Abadia de Montserrat, de la qual fou el prefecte durant set anys, i també a l'Institut de Litúrgia i al de Teologia Espiritual de Barcelona. Des del 1992 és vicepresident de la Societat Espanyola d'Estudis Monàstics (SEDEM) i ha estat sotsdirector de la revista Studia Monastica. Fou elegit abat de Montserrat per la comunitat el maig del 2000. I el 2021, al complir els 75 anys d'edat, presentà la renúncia i fou rellevat en el càrrec per Manel Gasch i Hurios.[5] L'abat Soler és autor de nombrosos articles i de llibres de litúrgia i espiritualitat.

Obra[modifica]

  • Tomàs Garcés: periodisme i crítica (2011)[6]
  • La plaça de Diognet (2011)[7]
  • Pere Casaldàliga (2013), il·lustrat per Sebastià Serra,[8] un conte biogràfic per a nens sobre el poeta i religiós Pere Casaldàliga i Pla.[9]

Referències[modifica]

  1. «L'abat de Montserrat reclama un acord entre la política i l'economia per evitar més pasteres». Diari de Girona, 11-09-2015.
  2. «Josep Maria Soler i Canals». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Victor Colomer, «Josep M. Soler, abat de Montserrat sabadellenc `Sabadell m'ha marcat en tot´», intervista a Cara a cara, Diari de Sabadell, 2 de març de 2002
  4. Redacció «Josep Maria Soler». Ara, núm 1, 28-11-2010, p.20.
  5. «L’abat Soler presenta la renúncia la setmana que ve». El Punt Avui, 07-08-2021. [Consulta: 17 setembre 2021].
  6. Ed. L'Abadia de Montserrat, 2011, 296 pàgines, ISBN 978-84-9883-270-9
  7. Ed. L'Abadia de Montserrat, 2011, 248 pàgines, ISBN 978-84-9883-365-2
  8. Ed. L'Abadia de Montserrat, 2013, 20 pàgines, ISBN 978-84-9883-631-8
  9. Carme Escales, «L'abat de Montserrat presenta un conte: El mestre Casaldàliga», El Periódico, 9 de desembre de 2013


Precedit per:
Sebastià Bardolet
Abat de Montserrat
2000 - 2021
Succeït per:
Manel Gasch i Hurios