Josep Maria Vallès i Ribot

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosep Maria Vallès i Ribot
Ramon Casas - MNAC- Josep M. Vallés- 027590-D 006578.jpg
Josep Maria Vallès vist per Ramon Casas (MNAC) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) José María Vallés y Ribot Modifica el valor a Wikidata
18 juliol 1849 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1911 Modifica el valor a Wikidata (61/62 anys)
Vallvidrera (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Escudo de España 1874-1931.svg  Diputats al Congrés dels Diputats
5 de juny de 1873 – 8 de gener de 1874
CircumscripcióVilanova i la Geltrú

17 de febrer de 1891 – 8 de gener de 1893
CircumscripcióFigueres[1]

10 d'abril de 1893 – 1 de juliol de 1895
CircumscripcióLa Bisbal d'Empordà

17 de juliol de 1903 – 17 d'agost de 1905
CircumscripcióLa Bisbal d'Empordà

29 d'abril de 1907 – 14 d'abril de 1910
← -
- →
CircumscripcióBarcelona
Activitat
OcupacióPolític Modifica el valor a Wikidata
PartitUFNR
Membre de

Josep Maria Vallès i Ribot (Barcelona, 18 de juliol de 1849 - Vallvidrera, Barcelonès 1911)[2][3] fou un polític republicà català, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica

Biografia[modifica]

Fill de Joan Vallès i Tutuach fabricant de productes químics al Carrer Tallers, 61 i Josefa Ribot i Fontseré.[4] Estudià dret criminal a Barcelona, i fou membre de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i de la de la Real Academia de Jurisprudencia y Legislación de Madrid, i esdevingué un dels advocats més prestigiosos de la seva època. Des de molt jove milità al Partit Republicà Democràtic Federal de Francesc Pi i Margall. El 1873 fou elegit diputat a les Corts Constituents de la Primera República Espanyola.

El 1882 formà part del Consell Federal Espanyol i el 1883 ocupà la vicepresidència del Consell Regional Català, que va aprovar el projecte de Constitució per a l'Estat Català, de la redacció del qual havia estat encarregat ell. En aquest mateix Congrés va ser elegit president del Consell Regional, i representà diversos districtes catalans a les Corts de Madrid des de 1872 fins a la seva mort.

Fundà els periòdics republicans El Federalista, La Voz de Cataluña i La Región Catalana. El 1898 fou empresonat per oposar-se a l'embarcament de tropes cap a la Guerra de Cuba. El 1903 es va unir a la Unió Republicana de Nicolás Salmerón, i a la mort de Francesc Pi i Margall esdevingué el líder més destacat del federalisme català,[5] alhora que protestà enèrgicament quan foren prohibides les societats obreres.

Sensible la reivindicació catalanista, el 1905 representà el seu partit, que presidí a la mort de Salmerón, dins la Solidaritat Catalana. El 1910 va promoure la fusió de diferents grups federalistes i catalanistes d'esquerra que doneria lloc a la Unió Federal Nacionalista Republicana, de la qual en fou president fins a la seva mort.[6]

Obres[modifica]

  • La asociación, el municipio, el cantón y la federación (1872)

Referències[modifica]

  1. José Varela Ortega. El poder de la influencia: geografía del caciquismo en España (1875-1923), p.724. 
  2. «Hemeroteca de La Vanguardia dia 2 d'agost de 1911.Pàg.1.Esquela». La Vanguardia, 02-08-1911. [Consulta: 19 juny 2019].
  3. Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Naixements. 1849. Llibre 3. Registre núm.35.
  4. «esquela Josefa Ribot Fontseré». La Imprenta : diario de avisos, noticias y decretos: Año 1878, No. 230 (28 agosto 1878) Ed. Tarde, 28-08-1878, pàg. 5821.
  5. Gabriel Sirvent, Pere «Republicanismos y Federalismos en la España del siglo XIX. El Federalismo catalán». : Historia y política: Ideas, procesos y movimientos sociales, 6 (Ejemplar dedicado a: Pi y Margall y el Federalismo en España), 2001, pàg. 31-56 [Consulta: 25 juliol 2015].
  6. Izquierdo Ballester, Santiago «El nacionalisme republicà a Catalunya (1904-1910)». Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, XXIII, 2012, pàg. 19-63. DOI: 10.2436/20.1001.01.82 [Consulta: 25 juliol 2015].

Bibliografia[modifica]

  • Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282 pp. (catàleg). ISBN 84-8043-009-5. 
  • Madrenas, José María. Un Político fin de siglo : notas biográficas sobre el personaje don José María Vallés y Ribot, federal, jesuita y masón. Barcelona: Establecimineto tipográfico de Timoteo Susany, 1893, p. 56 pp.. 

Enllaços externs[modifica]