Josep Maria Vallès i Ribot

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJosep Maria Vallès i Ribot
Ramon Casas - MNAC- Josep M. Vallés- 027590-D 006578.jpg
Josep Maria Vallès vist per Ramon Casas (MNAC)
Biografia
Naixement 1849
Barcelona
Mort 1911
Vallvidrera
Escudo de España 1874-1931.svg  Diputats al Congrés dels Diputats
5 de juny de 1873 – 8 de gener de 1874
← -
- →
Circumscripció Vilanova i la Geltrú

17 de febrer de 1891 – 8 de gener de 1893
Districte Figueres[1]

10 d'abril de 1893 – 1 de juliol de 1895
Districte La Bisbal d'Empordà

17 de juliol de 1903 – 17 d'agost de 1905
Districte La Bisbal d'Empordà

29 d'abril de 1907 – 14 d'abril de 1910
← -
- →
Districte Barcelona
Activitat
Ocupació Polític
Partit polític UFNR
Modifica les dades a Wikidata

Josep Maria Vallès i Ribot (Barcelona 1849 - Vallvidrera, Barcelonès 1911) fou un polític republicà català, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica

Biografia[modifica]

Estudià dret criminal a Barcelona, i fou membre de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i de la de la Real Academia de Jurisprudencia y Legislación de Madrid, i esdevingué un dels advocats més prestigiosos de la seva època. Des de molt jove milità al Partit Republicà Democràtic Federal de Francesc Pi i Margall. El 1873 fou elegit diputat a les Corts Constituents de la Primera República Espanyola.

El 1882 formà part del Consell Federal Espanyol i el 1883 ocupà la vicepresidència del Consell Regional Català, que va aprovar el projecte de Constitució per a l'Estat Català, de la redacció del qual havia estat encarregat ell. En aquest mateix Congrés va ser elegit president del Consell Regional, i representà diversos districtes catalans a les Corts de Madrid des de 1872 fins a la seva mort.

Fundà els periòdics republicans El Federalista, La Voz de Cataluña i La Región Catalana. El 1898 fou empresonat per oposar-se a l'embarcament de tropes cap a la Guerra de Cuba. El 1903 es va unir a la Unió Republicana de Nicolás Salmerón, i a la mort de Francesc Pi i Margall esdevingué el líder més destacat del federalisme català,[2] alhora que protestà enèrgicament quan foren prohibides les societats obreres.

Sensible la reivindicació catalanista, el 1905 representà el seu partit, que presidí a la mort de Salmerón, dins la Solidaritat Catalana. El 1910 va promoure la fusió de diferents grups federalistes i catalanistes d'esquerra que doneria lloc a la Unió Federal Nacionalista Republicana, de la qual en fou president fins a la seva mort.[3]

Obres[modifica]

  • La asociación, el municipio, el cantón y la federación (1872)

Referències[modifica]

  1. José Varela Ortega. El poder de la influencia: geografía del caciquismo en España (1875-1923), p.724. 
  2. Gabriel Sirvent, Pere «Republicanismos y Federalismos en la España del siglo XIX. El Federalismo catalán». : Historia y política: Ideas, procesos y movimientos sociales, 6 (Ejemplar dedicado a: Pi y Margall y el Federalismo en España), 2001, pàg. 31-56 [Consulta: 25 juliol 2015].
  3. Izquierdo Ballester, Santiago «El nacionalisme republicà a Catalunya (1904-1910)». Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, XXIII, 2012, pàg. 19-63. DOI: 10.2436/20.1001.01.82 [Consulta: 25 juliol 2015].

Bibliografia[modifica]

  • Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282 pp. (catàleg). ISBN 84-8043-009-5. 
  • Madrenas, José María. Un Político fin de siglo : notas biográficas sobre el personaje don José María Vallés y Ribot, federal, jesuita y masón. Barcelona: Establecimineto tipográfico de Timoteo Susany, 1893, p. 56 pp.. 

Enllaços externs[modifica]