Josep Maria de Muller i d'Abadal

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosep Maria de Muller i d'Abadal
Josep Maria de Muller.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 juliol 1919 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1981 Modifica el valor a Wikidata (61/62 anys)
COA Spain 1945 1977.svg Procurador a les Corts franquistes
11 novembre 1971 – 16 juliol 1973 – Juan Pulido Castro, Joan Antoni Samaranch i Torelló →
COA Spain 1945 1977.svg Procurador a les Corts franquistes
6 novembre 1967 – 12 novembre 1971
COA Spain 1945 1977.svg Procurador a les Corts franquistes
22 juliol 1967 – 15 novembre 1967
← Joaquim Buxó Dulce d'Abaigar
COA Spain 1945 1977.svg Procurador a les Corts franquistes
1967 – 1973
Escudo de la provincia de Barcelona.svg President de la Diputació de Barcelona
1967 – 1973
← Joaquim Buxó Dulce d'AbaigarJoan Antoni Samaranch i Torelló → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític i advocat Modifica el valor a Wikidata
Premis
Josep Maria de Muller.jpg

Josep Maria de Muller i d'Abadal (Barcelona, 5 de juliol de 1919 - 1981) fou un advocat i polític català, segon marquès de Muller.[1] Fill del primer marquès de Muller, Francesc Xavier de Muller i de Ferrer, aristòcrata i viticultor tarragoní d'origen alsacià. també era nebot de Ramon d'Abadal i Calderó.

Era membre del Reial Cos de la Noblesa Catalana i es dedicà principalment al món empresarial, no destacant en cap activitat política fins a la dècada del 1960. El 1967 fou elegit president de la Diputació de Barcelona alhora que fou procurador a Corts franquistes i Consejero Nacional del Movimiento, càrrec que va ocupar fins al 1973.[2] Durant el seu mandat, per influència del seu oncle, s'iniciaren els cursos de llengua catalana a les biblioteques populars, s'organitza el primer homenatge a Enric Prat de la Riba amb participació institucional i intentà normalitzar les relacions amb l'Institut d'Estudis Catalans.[3]

Va intentar crear una mancomunitat de serveis que aplegués les quatre diputacions catalanes i creà el consorci de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Va fer ampliar el pressupost per a llibres per a la nova Xarxa de Biblioteques Populars. Per tal de millorar la xarxa viària provincial, molt precària a causa del fort augment demogràfic d'aquells anys, va emprendre una política d'obres públiques (inicià les obres del túnel del Cadí) i aconseguí la declaració de parcs naturals del Massís del Montseny i del Massís de Sant Llorenç de Munt. També va crear el Consorci Urbanístic del Maresme, el Consorci entre la Diputació, l'Ajuntament de Barcelona i la Comissió d'Urbanisme, i el Consorci d'Informació i Documentació de Barcelona.[4]

Referències[modifica]

  1. «Marquesat de Muller». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Fitxa del Congrés de Diputats
  3. Ramon d'Abadal i l'intent de normalitzar l'IEC en els anys seixanta per Francesc Vilanova i Vila-Abadal
  4. Biografia al web de la Diputació de Barcelona