Josep Martí Sabé

De Viquipèdia
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 20:18, 25 set 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosep Martí Sabé
Josep Martí-Sabé.jpg
Biografia
Naixement4 de juliol de 1915
Santa Coloma de Farners, La Selva
Mort11 de juny de 2006(2006-06-11) (als 90 anys)
Riudarenes, La Selva
Dades personals
Nacionalitatcatalà
Formació professionalEscola de Belles Arts de Barcelona
Activitat
OcupacióEscultor Modifica el valor a Wikidata
ArtEscultura
Influències
Premis
Premi Julio González (1962)
Medalla d'Or de la Diputació de Girona
Medalla Paul Cézanne
Obres destacables
J.Martí-Sabé "Parella" 1988.jpg
Parella (1988)

Lloc webmartisabe.com

Josep Martí-Sabé (Santa Coloma de Farners, 1915 - 2006) fou un escultor, dibuixant i pintor català.[1]

Biografia

Ingressà a l'Escola de Belles Arts de Barcelona el 1941. Residí en aquesta ciutat i treballà 8 anys al taller de l'escultor Enric Monjo. Fou membre fundador del grup Postectura, creat el 1950, del qual en van formar part els escultors Josep Maria Subirachs i Paco Torres Monsó, i els pintors J. Datzira, Ricard Creus i la pintora Esther Boix, tots ells influenciats per les tendències constructivistes que propugnaven un nou humanisme. Fou membre de la Junta dels Salons de Maig, en els quals també hi participà. Es presentà a un centenar d'exposicions col·lectives i a quinze d'individuals a diferents llocs del país i de l'estranger.

El 1995 exposà com a convidat d'honor als Festivals d'Aix-en Provence. El 1999, 2000 i 2002 participà en el 39è, 40è i 42è Salon Méditerranéen des Arts Plastiques a Port-de-Bouc i exposà individualment a Barcelona al Cercle Artístic de Sant Lluc del que en va ser soci d'honor des del 1993. Exposà arreu de la geografia catalana i també a l'estranger. El 1975 tornà a la seva ciutat natal i treballà intensament en importants encàrrecs.

Treballava el guix, la pedra, el ferro i la terracota, materials que li permeteren una gran llibertat creativa i plàstica. Amb el temps, la seva escultura s'alliberà de l'objecte representat per esdevenir una eina de creació pura. La idea i el concepte, el diàleg entre volums positius i negatius -entre el ple i el buit-, els ritmes, la línia pura, els plans, l'abstracció com a exaltació de la pura plasticitat, sempre amb un rerefons antropomòrfic, conformaren l'expressió d'un nou llenguatge en l'obra de Martí-Sabé.

« Sempre fidel a les proporcions i a les referències anatòmiques, Martí-Sabé ha sabut recollir del cubisme el sentit de la geometria, i del surrealisme, el gest i la capacitat de fabulació. »
Daniel Giralt-Miracle[2]

Premis i homenatges

Obtingué 15 premis, entre els quals el Julio González el 1962, 4 primers premis en els “Immortal Girona” i un diploma d'honor en l'Exposició Internacional d'Art Sacre de Roma (1950). També obtingué altres reconeixements com la Medalla d'Or de la Diputació de Girona, la medalla Paul Cézanne i el 1995 va ser nomenat Fill Predilecte de Santa Coloma de Farners.[3]

J.Martí-Sabé "Repòs" (1961)

Obra a

Museus
  • Escultura. Museu d'Art de Girona.
  • Escultura “Pietat”. Museu Diocesà. Girona
  • Escultura. Museu d'Art Modern de Barcelona.
  • Escultura “Vietnamita”. Museu d'Eivissa (Balears).
  • Escultura “Parella”. Museu de Tossa de Mar (Girona).
  • Bust “Pau Casals”. Vil·la Museu. El Vendrell (Barcelona).
Edificis i llocs públics
  • 33 relleus a la façana (oficis). Edifici de “La Caixa” Pl. Marquina. Girona.
  • Escultura “Parella”. Edifici de “La Caixa” Hostafrancs. Barcelona.
  • Relleu “Tramuntana”. Façana. Edifici de “La Caixa”. Torroella de Montgrí (Girona).
  • Escultura “La família i l'estalvi”. Edifici de “La Caixa”. Santa Coloma de Farners (Girona).
  • Escultura “Sagrada Família”. Ermita de Farners. Santa Coloma de Farners (Girona).
  • Escultura “Sant Isidre”. Església Parroquial. Santa Coloma de Farners (Girona).
  • Escultura “Mare de Déu de Fàtima”. Església de Santa Maria. Banyoles (Girona).
  • Escultura “Verge de Solius”. Monestir Cistercenc. Solius (Girona).
  • Escultura "Sant Narcís". Església de Sant Ildefons. Barcelona.
  • Escultura “Mare de Déu”. Església de Lleitera (Osca).
  • Escultura “Crist”. Església de Mollerussa (Lleida).
  • Relleus. Façana de la Farmàcia Vergés. Tortosa (Tarragona).
  • Monument “Diana caçadora”. Factoria de Pinsos Diana. Parets del Vallès (Barcelona).
  • Escultura a la capella del Monestir de les Carmelites Descalces de Pedralbes (Barcelona).
  • Bust “Doctor Codina”. Dispensari. La Cellera de Ter (Girona).
  • Bust “Beethoven”. Auditori. Santa Coloma de Farners (Girona).
  • Escultura “Sant Jordi”. Fontana d'Or. Girona.
  • Escultura. Convent de les Esclaves del Sagrat Cor. Girona.
  • Monument a la Sardana. Passeig de Sant Salvador. Santa Coloma de Farners (Girona).
  • Monument als Bastoners. Via pública. Gelida (Barcelona).
  • Escultures “Sant Sebastià” i “Mare de Déu de Farners”. Església de Sant Sebastià. Santa Coloma de Farners (Girona).
  • Escultures i relleus. Jardí dels Tarongers. Centre de Documentació Musical. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Pedralbes. Barcelona.
  • Escultura “Àngel”. Façana de la Biblioteca Joan Vinyoli. Santa Coloma de Farners (Girona).
  • Escultura “Sant Salvador”. Residència Geriàtrica. Santa Coloma de Farners (Girona).
  • Monument “Simbologia”. Jardí de l'Ajuntament. Santa Coloma de Farners (Girona).
  • Escultura “Sant Jordi”. Ajuntament. Santa Coloma de Farners (Girona)
  • Relleu a Sant Dalmau Moner. Font Picant. Santa Coloma de Farners (Girona).
  • Relleu al Cardenal Jubany. Casa natal. Santa Coloma de Farners (Girona).
  • Relleu a Salvador Espriu. Casa natal. Santa Coloma de Farners (Girona).
  • Monument “SC”. Rotonda a la C-63. Santa Coloma de Farners (Girona).
  • Monument “Benvinguda”. Jardins municipals a la C-63. Sils (Girona).
  • Monument “Dona d'aigua”. Rotonda a la C-63. Riudarenes (Girona).
  • Monument “Segador”. Avinguda dels Segadors. Riudarenes (Girona).
Col·leccions privades a

Barcelona. Girona. Lleida. Mollerussa. Balaguer. Santa Coloma de Farners. Sant Hilari Sacalm. Riudarenes. Badalona. Mataró. Comarruga. Sant Pere de Ribes. Reus. Tarragona. Gelida. Caldes de Montbui. Granollers. Calella. Manlleu. Sils. Salt. Figueres. Arbúcies. Calonge. Lloret de Mar. Llavaneres. Taradell. Sabadell. Tordera. Terrassa. Sant Sadurní d'Anoia. Quart. Rubí. Cervelló. Vilanova i la Geltrú. Ribadavia. Pamplona. Madrid. Itàlia. França. Suïssa. Veneçuela. Anglaterra. Estats Units i Brasil.

Referències

  1. «Josep Martí i Sabé». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Daniel Giralt-Miracle, crític d'Art - Exposició Cercle Artístic de Sant Lluc, 1999)
  3. Sessió plenària del 10 d'agost de 1995 de l'Ajuntament de Santa Coloma de Farners

Bibliografia

  • Cabot i Llompart, Juan. ITINERARIO DEL ARTE EN GERONA. (1949-1950)
  • Pla i Cargol, Joaquim. BIOGRAFIA DE GERUNDENSES, GERONA Y SUS COMARCAS. Ed.Millà. DL GE.89-1960 (plana 366)
  • Giménez Plácer, F. ESTUDIO DEL ARTE DEL SIGLO XX. Apéndice de Alejandro Cirici-Pellicer en la Historia del Arte Español. Ed. Labor.
  • Ràfols, J.F. DICCIONARIO BIOGRAFICO RAFOLS.
  • Albertí, Santiago. DICCIONARIO BIOGRAFICO. DL B.2931-1967 Vol III (plana 101)
  • Ginestà, S. LA COMARCA DE LA SELVA. Ed. Selecta. DL B.40692-1972 (plana 240)
  • DOLÇA CATALUNYA. Editorial Mateu. DL B.31603-1968 Vol III (plana 137)
  • GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vol 9 ISBN 84-85194-02-0 (plana 648)
  • Mas i Solench, J.Mª. GUIA DE SANTA COLOMA DE FARNERS. Ed. Edsprocusa. ISBN 84-400-2869-5 (plana 105)
  • ANUARIO DEL ARTE ESPAÑOL 1980. Editorial Lápiz. ISBN 84-85059-04-2 (plana 179)
  • Gasch, Sebastià. EL LLIBRE DE TOTHOM. Ed. Alcides. DL B.25.993-1963 (plana 146)
  • Carreras Candi, Francesc. GEOGRAFIA GENERAL DE CATALUNYA.
  • Fabre, Jaume. GUIA D'ESCULTURES ALS CARRERS DE GIRONA.
  • Ràfols, J.F. DICCIONARI D'ARTISTES DE CATALUNYA, BALEARS I VALÈNCIA. 1980. ISBN 84-248-0509-7 (plana 693)
  • Ràfols, J.F. DICCIONARI D'ARTISTES CONTEMPORANIS DE CATALUNYA I BALEARS. ISBN 84-86719-01-1 (plana 392)
  • ENCICLOPÈDIA LAROUSSE.
  • Alavedra i Invers, Salvador. EL PROJECTE ISAÏES. Terrassa 2000 ISBN 84-88158-19-X (planes 154-158)
  • Jové, Jordi. Aragó, Ignasi. Tort, Ramon. Sobrevila, Carmen. HISTÒRIES IL·LUSTRADES DE SARRIÀ. Vol I ISBN 84-8300-396-1 (plana 192)

Enllaços externs