Josep Martines Peres

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosep Martines Peres
Biografia
Naixement1963 Modifica el valor a Wikidata (57/58 anys)
Benimantell (Marina Baixa) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat d'Alacant
Universitat de València Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióprofessor d'universitat, escriptor, investigador Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Josep Martines Peres (Benimantell, la Marina Baixa, 1963) és un filòleg valencià, acadèmic de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i membre numerari 263 de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.

Josep Martines va fer estudis de magisteri (amb especialitat de filologia anglesa), especialitat de la qual es va llicenciar l'any 1984. Dos anys més tard es va llicenciar en filologia catalana[1] amb la màxima qualificació,[2] disciplina a la qual dedicarà la seua tasca investigadora futura. Ha estudiat el màster de Toponímia de la Universitat de València (1991)[2][1] i es va doctorar en Filologia Catalana l'any 1997.[1] Actualment és catedràtic universitari en la Universitat d'Alacant. És membre de la Secció Filològica de l'IEC des del 13 de juny de 2006,[3] en l'especialitat de lexicografia; i va ser triat acadèmic de l'AVL el 5 de juliol de 2016,[4] incorporant-se en la secció de Terminologia i Llenguatges Específics.[5] Actualment en forma part com a vocal de la secció d'Onomàstica i és secretari de la secció de Lexicografia de l'Acadèmia.[6] Altres associacions a les qual pertany són l'Associació Hispànica de Literatura Medieval,[2][4] l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes[2][4] i l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana,[2][4] del qual ha format part de la Junta de Govern, com a tresorer i com a secretari, entre 1997 i 2003.[2] Ha dirigit un total de 9 tesis doctorals.[1]

Els seus àmbits d'estudi són l'estudi de la lingüística sincrònica, amb especial atenció al l'estudi de la semàntica i la lingüística cognitiva; però també estudia temes de lexicografia i sintaxi històriques, terminologia i toponímia, així com material pedagògic.[4] Actualment es troba realitzant una tasca investigadora sobre la gramàtica del català en l'època moderna (1601-1834).[4]

Publicacions[modifica]

Josep Martines ha escrit més d'un centenar d'articles en diverses revistes filològiques, tant de l'àmbit català com internacional, i ha coautorat diversos llibres; a més d'haver dirigit tesis doctorals i altres treballs d'investigació. Aquests se centren, especialment, en la creativitat lèxica, la proximitat lèxica entre el català i l'aragonés, la sintaxi diacrònica, l'onomàstica, la terminologia des d'un punt de vista socioligüístic, i la lexicografia.[2]

Llibres (autoria)[modifica]

  • El valencià del segle xix: Estudi lingüístic del «Diccionario valenciano» de Josep Pla i Costa (2000). Abadia de Montserrat. ISBN 84-8415-257-X
  • Per a una gramàtica del català antic (amb Manuel Pérez Saldanya, 2009). Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (Symposia Philologica, 17). ISBN 978-84-608-0653-0.
  • L'anomenat «“lo” neutre». L'expressió de l'abstracció del català: una aproximació diacrònica (2010). Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana : Abadia de Montserrat. ISBN 978-84-9883-288-4
  • El valencià del segle xix, el lèxic : L'aportació del «Diccionario valenciano» de Josep Pla i Costa (2012). Institut d'Estudis Catalans. ISBN 978-84-9965-105-7

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Martínez Pérez, Josep». Universitat d'Alacant. [Consulta: 29 setembre 2020].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Rafel i Fontanals, Joaquim. «Josep Martines Peres». A: Memòria : curs 2004-2005 (pdf). Institut d'Estudis Catalans, 2007, p. 171-174 [Consulta: 30 setembre 2020]. 
  3. «Membres numeraris i emèrits». Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 29 setembre 2020].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 «Acadèmics». Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 29 setembre 2020].
  5. Niclós, Jonathan «L'AVL torna a estar plena». Levante-EMV, 16-07-2016 [Consulta: 30 setembre 2020].
  6. «Seccions i comissions». Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 29 setembre 2020].