Josep Miquel Garcia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosep Miquel Garcia
Activitat
Ocupació Comissari d'exposicions
Modifica les dades a Wikidata

Josep Miquel Garcia ( Elgoibar,25 de setembre de 1957). Crític d' art, director de Museu i Comissari d'exposicions.

Introducció[modifica]

Llicenciat en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona ( 1974-1979), on és deixeble d'Alexandre Cirici i Pellicer.[1]

Membre de l'Associació Catalana de Crítics d'Art i de la Internacional, d'ençà del 1977.

Entre 1977 i 1.993 crític d'art de la Guia de l'Ocio de Barcelona, i d'ençà de 1982 crític d'art del diari Segre.

Entre 1981 i 1987 és assessor artístic de la Fundació Caixa Barcelona i la Fundació “La Caixa”. Obre i gestiona les 2 sales d’exposicions de Lleida , les de Tarragona i Girona i la Sala Plaça de Catalunya de Barcelona, on presenta exposicions com “La imatge de l’ Animal”, “Nova Escultura Catalana”, “Cinc Biennals”, Jaume Morera, Xavier Gosé, “Art o l’ Avantguarda a Lleida”,o “Cristòfol morfologies”. Dirigeix la Fira de l’Escultura al Carrer de Tàrrega i la Biennal de Pintura de les Balears.

Josep miquel garcia.jpg

Centre d'Art Santa Mònica[modifica]

Entre 1987 i 2002 és Director del Centre d' Art Santa Mònica de Barcelona, on programa exposicions de :

Ferran Garcia Sevilla, Zush, Pistoletto, Dieter Appelt, Angel Jové, Francesc Torres, General Idea, Carlos Pazos, Ettore Sottsass, Hannah Collins, Joseph Beuys, Bernard Plossu, Castiglioni, Chris Burden, Antoni Muntadas , Alfredo Jaar, Pere Formiguera o Ingo Maurer.

Col.lectives com: “Le demon des anges” ( sobre 16 artistes chicanos de Los Angeles), “Performances” ( amb Brossa, Juan Hidalgo o Ulrike Rosenbach), “Artistes de Colonia” ( amb Kippenberger, Polke, Richter o Trockel), “Ultima frontera” ( sobre l'art portugués, amb Cabrita Reis, Molder, Croft, o Sarmento), “Subjecte de ficció” ( sobre l'escena francesa, amb Philippe Cazal o Ange Leccia), “Cameres Indiscretes” ( amb Rodney Graham, Jeff Wall, i la col·laboració de Dan Graham), “Domini Public” ( amb Liam Gillick, Jo Spence, o Guerrilla Girls), “Avantguardes artístiques xineses” ( amb Xu Bing, Liu Wei o Gu Wenda), o “Cuba Siglo XX” ( amb José Bedia o Kcho)

O revisions de l'art català i espanyol com “Surrealisme a Catalunya”, “L'avantguarda de l'escultura catalana”, “Informalisme a Catalunya”, “Idees i actituds, entorn de l'art conceptual a Catalunya”, “Anys 90, Distància zero”, o “Dau al Set, el foc s'escampa”.

Entre 1987 i 2.002 és  també Delegat d'Arts Plàstiques de la Generalitat de Catalunya. En aquest període és patró fundador del Museu d'Art Contemporàni de Barcelona, de la Fundació Tàpies de Barcelona, de la Fundació Espai Guinovart , i de la Fundació Apel.les Fenosa del Vendrell. Així mateix forma part del patronat de la Fundació Gala-Salvador Dalí de Figueres. És vocal de la Junta de Qualificació de la Generalitat i membre fundador de la Primavera del Disseny i de la Primavera Fotogràfica.[2]

D'ençà del 2.002 és director del Museu de la Fundació Apel.les Fenosa[3]

Llibres[modifica]
  • ART”. La Banqueta. Lleida 1987.[4]
  • Viola”. Ed. Diputació de Lleida, 1988.
  • Constants de l'art català “. Versió castellana. Museo Rufino Tamayo. Mèxico. 199
  • Versió catalana. Barcelona, 1992.
  • Na Miró Hedendaagse Catalaanse Kunst”. Die Kerke Fondation. Amsterdam. 1992.
  • From Gaudí to Tàpies”. Emory University. Atlanta. 1996.
  • Xavier Gosé”. Ed. Quaderns de la Banqueta, Lleida, 1996[5]
  • De Gaudí a Tàpies”. Musée de Beaux Arts du Québec. Québec. 1996.
  • Aura Mediterrània”. Versió àrab. Amman. 1997
  • Versió francesa. Instituto Cervantes. Brusel.les, 1997
  • Before Miró, after Dalí”. Versió txeca. Praga, 1999.
  • Versió polaca, Zachetta,2.000, Versió hongaresa, Budapest 2.000, versió catalana, 2.000, versió castellana,2.001.   
  • Coincidencies”. Museu Dhond-Daenens. Gant, 1998
  • Antoni Clavé “. Ed. Actar. Barcelona, 1988
  • El segle de Cristòfol”. Fundació La Caixa, 2.000
  • L'Art catalan du XX siècle”. Ed. Mediterrània, 2.001.
  • Amic Picasso”.Editorial Mediterrània, 2.003. 
  • Joan Junyer”. Ed. Mediterrània. 2,004.[6]
  • Els Evolucionistes”. Ed. Parsifal. Barcelona2.005
  • Les mans fèrtils”. Ed. Mediterrània. Barcelona,2.006[7]
  • Paraules en llibertat”. Ed. Jenninger. 2.007.
  • Leandre Cristòfol”. Ed. Mediterrània. 2.007.[8]
  • Enric Crous.Memòries.
  • Del Modernisme a la Modernitat “. Ed. Mediterrània. 2.009.
  • “Vida del pintor Lamolla”. Editorial Mediterrània. 2.010
  • Nicole Florensa. La força del record”. Ed. Mediterrània, 2.010
  • Edició de Prax . Felipe Boso. EHJ Edicions. 2.011.[9]
  • Monique Warin. Ajuntament del Vendrell, 2012
  • Fotografia i poesía visual, SCAN, 2013[10]
  • Albert Coma Estadella. Art i compromís, Diari Segre, 2016[11]
  • Logicofobistes. Diputació de Barcelona, 2016. Versió catalana i castellana.[12]
  • Artistes du collège d’ Espagne, Paris. Paris, 2017[13]
  • Apel·les Fenosa, entre París i El Vendrell. Viena Edicions, 2017[14]
  • Un retrat a quatre mans. Fundació Apel·les Fenosa. 2018[15]
  • El Vendrell, platja de Montparnasse. Ònix editor, 2019.
  • Vicenç Altaió, els ulls fèrtils. Pagès editors, 2019.
Comissariats d'exposicions[modifica]
  • 1984. “La Imatge de l'Animal”, co-comissariada  amb Juan Muñoz. Barcelona, Fundació Caixa Barcelona.
  • 1985. “Nova escultura catalana”. Fundació Caixa Barcelona
  • 1988. Surrealisme a Catalunya. Centre d'Art Santa Mònica. Barcelona. Sala Velazquez. Madrid.
  • Ferran Garcia Sevilla. Centre d'Art Santa Mònica. Barcelona.
  • 1989.  “L'Avantguarda de l'escultura catalana”. Centre d'Art Santa Mònica, Barcelona. Sa Llotja. Palma de Mallorca.
    •         Antoni Clavé. Torteneti Museum. Budapest
    •       Modernisme a Catalunya. Kulturhusset. Stocolm
    •      Antoni Tàpies. Museu de Belles Arts. Pequin
  • 1990.   Antoni Clavé. Palau Robert. Barcelona
    •          Pintors i escultors de la segona avantguarda. Baruch College. New York.
    •           Artistes Catalans. Fundació Gulbenkian. Lisboa
  • 1991. Constantes del Arte Catalan Actual. Museo Rufino Tamayo. México D. F.. Museo de Bellas Artes de Monterrey.
  •         Tàpies un die Bücher. Schirn Kunsthalle. Frankfurt.
  •         Da Gaudí a Picasso. Fondazione Cini. Venezia
  • 1992. Na Miró. De Niue Kerk. Amsterdam
  • 1993. Antoni Tàpies. Museo de Arte Decorativo. Buenos Aires
  •           Clavé. Museo de Bellas Artes. Santiago de Chile
  • 1996-1998. From Gaudí to Tàpies. Michael Carlos Museum. Atlanta. Musée du Québec. Dalí Museum, Saint Petesburg. Fine Art Museum, San Antonio (Texas), Tacoma Art Museum ( Washington). Instituto Cervantes, Brusel.les, Bab Rouah, Rabat, Fundació Wafa Banc,      Casablanca, Galeria Nacional, Tunissia, Museu de Belles Arts, El Caire.
  • Clavé. Mois de la Photo. Paris.
  • Coincidències. Museu Dhont-Daenens. Anvers.
  • 1999. Before Miró, After Dalí. Galeria Nacional. Bucarest. Casa de Cultura. Praga. Zachenta. Varsòvia.         
  • Impacte Gaudí. Centre d'Art Santa Mònica
  • 2.002. Darrera Escena. Casal Solleric, Palma de Mallorca.
  • 2.004. Amigo Picasso. Fundaçao Arpad Szenes-Vieira da Silva. Lisboa.
  •                                        Musée de Beaux Arts. Bourdeaux.
  • 2.005. Fenosa i els quatre elements. Musée d'Art Moderne. Céret. Darmstadt Museum.
  •            Giacometti. Fundació Apel.les Fenosa. El Vendrell.
  • Fenosa Cocteau. Maison de la Catalogne. Paris. Tardor 2.006.
  • 2.007. Paraules en Llibertat. Instituto Cervantes. Berlin. Darmstadt Kunsthalle.
  •   De Nicolas de Staël a Apel·les Fenosa. Homenatge a Jacques Dubourg. Fundació Apel·les Fenosa. Tardor 2.010.
  • SEXTET VISUAL. Brossa-Viladot-Iglésias del Marquet. Fundació Brossa, Barcelona. Centre d’ Estudis Catalans. Paris. 2.010
  • 2010-2014. Cicle l’ Important és la Idea. Fundació Viladot. Xavier Canals. J.M. Calleja. David Ymbernon....
  • 2014. Tristan Tzara. Fundació Apel·les Fenosa. El Vendrell.
  • 2014. Olga Pijoan-Guillem Viladot. Museu de Tàrrega    
  • 2.014-2.015. Fotografia i Poesia Visual. SCAN. Tinglado 2 Tarragona  
  • 2016. Fina Miralles. Serrallonga. Fundació Viladot

Referències[modifica]