Josep Nin i Tudó

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Josep Nin i Tudó

Emilio Castelar y Ripoll segons Josep Nin i Tudó (data desconeguda)
Naixement 20 d'agost de 1843
El Vendrell (Baix Penedès)
Defunció 20 de novembre de 1921 (als 78 anys)
Madrid
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Ocupació Pintor figuratiu

Josep Nin i Tudó (El Vendrell, Baix Penedès, 20 d'agost de 1843 - Madrid, Espanya, 20 de novembre de 1921) fou un pintor català.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Estudià amb el pintor Carlos Luis Ribera i aconseguí ser pensionat per la Diputació de Barcelona per estudiar pintura a l'Academia San Fernando de Madrid. En la seva joventut no demostrà massa afició per l'art pictòric, ja que ingressà en el cos d'Administració militar; després, espontàniament el seu esperit evolucionà i abandonà aquesta carrera, dedicant-se a la pintura.

D'exaltada fantasia. Nin és original en les seves concepcions: aquesta originalitat el portà moltes vegades a cercar les seves inspiracions en la mort. Els retrats mortuoris d'homes cèlebres de la seva època donaren al nom d'aquest artista una ressonància lúgubre i sinistra. Tanmateix, també demostrà saber pintar la naturalesa viva: les seves últimes obres són notables per la intensitat de moviment que presta als seus personatges.

"Cadáveres de Daoíz y Velarde", de Josep Nin i Tudó. Museu Municipal de Madrid

De les més importants cal citar: Jesucrist en el moment de treure-li la corona d'espines i Jesús crucificat, còpia d'un llenç de Diego Velázquez; una còpia del Sant Bartomeu de Ribera, que es troba en la col·lecció Masriera de Reus; Dos estudis, Episodi d'un combat i La mort d'Abel, llenç de grans dimensions premiat amb menció honorifica i adquirit pel govern (Exposició Nacional de 1866).

Les pintures murals de la part alta del Café de Madrid (antigament de l'Iris). El comiat, Els dos amics, Independència espanyola (Goya contemplant a una noia que plora davant el cadàver del seu pare , entre el de molts altres herois) i el Retrat del general Prim; per aquest últim treball assolí una medalla de tercera classe (Exposició Nacional de 1871): Retrat d'una senyora, Estudi del natural i Els herois de la Independència (els cadàvers de Daoiz i Velarde en les voltes de l'església de San Martin), llenç que li'n valgué una medalla de segona classe i fou adquirit per l'Ajuntament de Madrid (Exposició Nacional de 1876); Retrat de l'escriptor Pedro Avial i Tarracena mort, L'enterrament d'Ofelia pel que també guanyà la medalla de segona classe i figurà a més, en el concurs nacional de París del mateix any (Exposició Nacional de 1878. En la de 1881 presentà: Crist jacent, Un estudi, La primavera, L'estiu i La papallona.

A ell se li deuen diverses pintures en el Palau Anglada (avui marquès de Larios) a Madrid. A més manegava la ploma amb elegància i destresa.

A Catalunya es poden trobar obres seves exposades en diferents institucions públiques, entre elles la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú.

Retrat de perfil d'una dona amb el cabell recollit, vestit fosc amb el coll de puntes blanc i les solapes negres, sobre fons blanc-gris (el gris, prop del vestit). Obra conservada a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josep Nin i Tudó