Josep Nonó

Josep Nono (Sant Joan de les Abadesses, Girona, 31 de desembre de 1776 – Aranda de Duero, Burgos, 31 de desembre de 1845) fou un pedagog i músic català.

Restà al servei del duc d'Osuna, a partir de 1802, i per aquest va compondre unes 30 òperes, i el 1805 fou nomenat compositor de la reial cambra, continuant en aquest càrrec durant el regnat de Ferran VII. Va escriure molta música per a la cort, però tan sols algunes s'han identificat en les biblioteques del Palau Reial i el Reial Conservatori, i entre les seves composicions religioses hi figura un Te Deum per a dos cors i cinc veus, corda i vent. Aquest compositor se'l considera el fundador del Conservatori de Madrid on hi exercí durant uns anys com a director.

Nono deixà un important llegat teòric a través de diferents tractats. El 15 de juny de 1814 Escuela completa de música, tractat sobre els fonaments de l'harmonia basat en les teories de Rameau i dedicat a Ferran VII. El 1821 publicà un Mètode de piano i el 1829, el Gran mapa harmònic, diagrama d'acords dedicats a l'infant Francesc de Paula

Bibliografia

• Enciclopèdia Espasa Volum núm. 38, pàg. 1057 (ISBN 84-239-4538-3)