Josep Oriol Mestres i Esplugas

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJosep Oriol Mestres i Esplugas
Antiga foneria de canons.jpg
Antiga foneria de canons, a la Rambla de Barcelona, reformada el 1858 per Josep Oriol Mestres.
Dades biogràfiques
Naixement 21 de novembre de 1815
Barcelona
Mort 7 de juliol de 1895(1895-07-07) (als 79 anys)
Barcelona
Sepultura Cementiri del Poblenou (Barcelona) (Dep. II, nínxol preferent 111, sense làpida ni nom)
Activitat professional
Ocupació Arquitecte
Obra
Principals edificis Gran Teatre del Liceu; Façana de la Catedral de Barcelona.
Modifica dades a Wikidata

Josep Oriol Mestres i Esplugas, (Barcelona, 21 de novembre de 1815 - 7 de juliol de 1895)[1] fou un arquitecte i pessebrista català.

Biografia[modifica | modifica el codi]

De família d'arquitectes, va estudiar a l'escola Llotja de Barcelona i es va traslladar a Madrid l'any 1841, on va acabar els estudis a l'Escola d'Arquitectura.[2]

Entre les seves obres cal destacar la realització del primer edifici de l'Eixample barceloní, la casa Gibert, l'any 1861.

Autor juntament amb Miquel Garriga i Roca del Gran Teatre del Liceu el 1848. Després de l'incendi que va sofrir el 1861 es va encarregar també de la seva reconstrucció.

Va realitzar a Barcelona el monument a Antonio López y López –l'autor de l'escultura principal fou l'artista Venanci Vallmitjana i Barbany–, que es va inaugurar l'any 1884.

Va ser nomenat arquitecte de la catedral de Barcelona l'any 1855. Va dibuixar els plànols complets del temple i, gràcies a la donació de l'empresari Manuel Girona i Agrafel, es va encarregar de la realització de la façana neogòtica, seguint les traces fetes per mestre Carlí el 1408.

Deixà escrites unes monografies sobre la catedral i sobre el monestir de Pedralbes.

Fou membre numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi des del 1880, on es conserven molts dels seus plànols originals, com es conserven també alguns blocs de dibuixos a la Biblioteca de Catalunya.

Fills seus foren Arístides i Apel·les Mestres.

Va ser un dels pessebristes destacats de Barcelona i va ser un dels fundadors de la primera Societat de Pessebristes (1863).[3]

Obra[modifica | modifica el codi]

Barcelona[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1849 Mare de Déu del Remei[4][5] Plaça de la Concòrdia a Les Corts D'estil neoromànic En ús Església de Santa Maria del Remei, a la Plaça de la Concòrdia del barri de les Corts, a Barcelona
1868 Casa de Salvador Samà[6] Pg. de Gàcia cantonada Gran Via. Edifici de planta baixa i tres pisos amb un gran pati posterior. Les façanes eren de pedra encoixinada als angles amb balconades emmarcades per columnes. L'accés principal era pel passeig de Gràcia. Ocupava l'espai on actualment hi ha l'edifici del "Banc Vitalici". Desaparegut

Mataró[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1853 Casa d'Antoni Comas[7] Riera, 83 Edifici de planta baixa i tres pisos amb balcons amb reixes de forja treballades inspirat en el món clàssic però exponent de l'arquitectura eclèctica. ?

Vilassar de Dalt[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1884 Casa de la Vila[8] Plaça de la Vila Edifici de planta baixa i dos pisos amb balcó sobre la porta principal i rellotge. Fou projectat el 1862, es reformà i amplià el 1974. Casa de la Vila

Fons personal[modifica | modifica el codi]

El recull de documents inclosos en el Fons personal de Josep Oriol Mestres dipositat en l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, de fet no està directament relacionat amb la família Mestres. Tot i estar inclòs en el llegat de Josep Oriol Mestres, possiblement és fruit d’una afició personal pel col·leccionisme, i com a resultat d’aquesta, ha acabat formant part del seu patrimoni documental. L’interès per aquesta documentació pot ser divers, però un a destacar és que moltes de les persones esmentades a la documentació, elles mateixes o les seves famílies, van jugar papers de certa rellevància en la vida de la ciutat, tot intervenint en política, en el món de la cultura, del comerç o la industria. Noms com els de la família Llançà o Mora apareixen en documents d’aquest Fons personal.


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Roselló 2008, p. 57.
  2. «Josep Oriol Mestres i Esplugas». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Apel·les Mestres, pessebrista». elbouilamula. El bou i la mula. [Consulta: 18 març 2014].
  4. Error en el títol o la url.«».
  5. Error en el títol o la url.«».
  6. Roselló 2008, p. 47.
  7. Merino 1988, p. 94.
  8. Domínguez 1994, p. 47.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Domínguez Castells, Josep, et al. Vilassar de Dalt: Història gràfica. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, 1994. ISBN 84-281-0825-0. 
  • Merino Orejón, Antonio «Un edifici de Josep Oriol Mestres i Esplugues a Mataró». Sessió d'Estudis Mataronins [Mataró], núm. 5, 1988, p. 93.
  • Roselló Nicolau, Maribel «La casa Salvador Samà de Josep Oriol Mestres. Un exemple d'arquitectura residencial de les primeres èpoques d'urbanització de l'Eixample.». Barcelona quaderns d'història [Barcelona], núm. 14, 2008, p. 47.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josep Oriol Mestres i Esplugas Modifica l'enllaç a Wikidata