Josep Palomero i Almela

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaJosep Palomero i Almela
Josep Palomero.jpg
Naixement 21 de març de 1953 (1953-03-21) (64 anys)
Borriana
Alma mater Universitat Autònoma de Barcelona
Ocupació lingüista
Modifica dades a Wikidata

Josep Palomero i Almela (Borriana, 21 de març de 1953) és un lingüista valencià i actual vicepresident de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Vida[modifica | modifica el codi]

És llicenciat en Filologia Hispànica per la Universitat Autònoma de Barcelona (1976) i doctor per la Universitat Jaume I de Castelló (2016) amb una tesi titulada “Estudi biogràfic i literari d’Artur Perucho Badia. Comunicació i societat en la primera meitat del segle xx”. Ha sigut catedràtic d’institut de Llengua i Literatura espanyoles (1977-1985) i de Llengua i Literatura valencianes (1985-2013). És membre de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, de l'Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, del PEN Club, de la Sociedad General de Autores de España i del Centro Español de Derechos Reprográficos.[cal citació]

Palomero ha compaginat una carrera política al seu municipi i com a càrrec de Conselleria d'Ensenyament en el govern socialista de la Generalitat Valenciana, amb una tasca en el camp de la literatura.[1][2] Ha obtingut diversos premis literaris: el Jordi de Sant Jordi de poesia (1980) i l'Eduard Escalante de Teatre (2001) –ambdós dels premis Ciutat de València–, el Tirant lo Blanc de narrativa juvenil (1982), el València de literatura de novel·la (1983), el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians (1994) i el Ciutat d’Alzira de novel·la (1996).[1][2]

Obra[modifica | modifica el codi]

Educació[modifica | modifica el codi]

Ensenyament[modifica | modifica el codi]

  • Guia didàctica d’Ausiàs March i els altres poetes musicats per Raimon (1985).
  • D’Eduard Escalante a Rodolf Sirera. Perspectiva del teatre valencià modern (1995).
  • Bengales en la fosca. Antologia de la poesia valenciana del segle xx (1997).
  • Accent greu, Llibre de llengua de nivell superior (2000).

Temàtica infantil i juvenil[modifica | modifica el codi]

  • El pardalet sabut i el rei descregut (1982).[1]
  • La font d’en Galceran (1989).[1]
  • Vuit contes i mig (1993).[2]
  • La torre de la bruixa (2005).

Recerca[modifica | modifica el codi]

Crítica literària[modifica | modifica el codi]

  • Jaume Bru i Vidal i Home endins (1999).
  • Algunes observacions sobre les paraules de Raimon (2009).
  • L'aigua en les cançons de Raimon (2012).
  • Memòria de l'exposició Vicent Andrés Estellés, cronista de records i d’esperances (2013).
  • La producció literària en valencià de Lluís Guarner (2014).
  • Les lletres de les cançons de Raimon (2015).

Sobre Borriana[modifica | modifica el codi]

  • L'etimologia del nom Borriana (1976).[2]
  • Toponímia urbana de Borriana (1980).[2]
  • Pell de taronja, mig segle [1890-1940] d'arquitectura a Borriana (1986).[2]
  • Antroponímia popular de Borriana: els malnoms (1987).[2]
  • La literatura popular a Borriana (1990).[2]
  • Els jocs de carrer dels xiquets i xiquetes de Borriana (1995).
  • Cançons populars de Borriana (1998).
  • Borriana gràfica segle XX (1999).
  • Rafel Martí de Viciana, de Joan Rodríguez Condesa (2003).
  • Cítric desig (2003).
  • Toponímia costera i lèxic mariner de Borriana (2011).

Divulgació[modifica | modifica el codi]

  • Columbretes, de Ludwig Salvator (1990).
  • Del barco de vapor al ferrocarril a Viajeros franceses por la Valencia del siglo XIX (1994). (castellà)

Obra poètica[modifica | modifica el codi]

  • Una untada de mostaza (1972). (castellà)
  • Innocents de pagana decadència (1978).[1]
  • Crònica carnal (1980).[1]
  • Quaderns de bitàcola (1986).[1]
  • La rosa dels vents (1997).[1]

Obra narrativa[modifica | modifica el codi]

Obra teatral[modifica | modifica el codi]

Altres activitats literàries[modifica | modifica el codi]

Adaptacions literàries[modifica | modifica el codi]

Traduccions[modifica | modifica el codi]

  • Caçadors de tigres (1998, Tigre ehizan, d'Aingeru Epaltza).
  • El tigre de Tasmània (1999) i El lleopard de les neus (2001), de Vicente Muñoz Puelles.

Guions per a sèries de televisió[modifica | modifica el codi]

  • Antoni Josep Cavanilles (1994).
  • El Marquès del Campo (1994).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 «Veure autor». www.iifv.ua.es. [Consulta: 20 novembre 2016].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 2,9 «Palomero Almela, Josep | Acadèmics | AVL | Acadèmia Valenciana de la Llengua». www.avl.gva.es. [Consulta: 20 novembre 2016].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]