Josep Pau Ballot i Torres

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJosep Pau Ballot i Torres
Pau Ballot - Gramatica.jpg
Portada de la Gramàtica i apologia de la llengua catalana, de Pau Ballot
Biografia
Naixement 1747
Barcelona
Mort 1821 (73/74 anys)
Barcelona
Altres noms Anton lo Blat
Botall
Taboll
Residència Barcelona
Activitat
Ocupació Pedagog i lingüista
Modifica les dades a Wikidata

Josep Pau Ballot i Torres (Barcelona, 1747Barcelona, 1821) va ser un gramàtic, lingüista i pedagog català.[1] Conegut per ser l'autor de la primera gramàtica catalana moderna impresa al Principat, Gramàtica i apologia de la llengua catalana (editada entre 1813 i 1815) i de referència obligada en alguns textos de la Renaixença, va viure en una època marcada per la diglòssia de les esferes del poder i intel·lectuals catalanes.

Biografia[modifica]

Va estudiar a la Universitat de Gandia, fundada per la Companyia de Jesús, graduant-se en teologia. De retorn a Barcelona va exercir de professor de retòrica al Col·legi de Cordelles i al Col·legi Episcopal Tridentino de la ciutat. Aquells anys va establir un mètode d'ensenyament per a l'escola de l'Hospici de Barcelona (Plan de educación primaria) i escriure altres obres didàctiques. A instàncies del bisbe Josep Climent i Avinent va rebre l'encàrrec d'elaborar una gramàtica castellana per l'estudi del llatí. El capità general de Catalunya (1801-1802), Francisco Horcasitas Colón de Portugal, el va nomenar preceptor del seu fill, motiu pel qual es va desplaçar a Madrid on hi va viure uns anys. En tornar al Principat es va retirar de l'ensenyament i, ja gran, va ser ordenat sacerdot.

L'any 1818 va ser nomenat membre honorari de la Real Academia Española, en reconeixement pels nombrosos i importants treballs lingüístics que havia publicat sobre la llengua castellana. Va morir el 1821 de febre groga a Barcelona.

La Gramatica y apologia de la llengua cathalana[modifica]

En plena ocupació francesa (1808-1814) va rebre l'encàrrec, de part de Pere Pau Husson, declarat afrancesat, fundador i director del Diario de Barcelona, d'elaborar una gramàtica catalana, Gramatica y apologia de la llengua cathalana, i inicià el treball l'any 1810.[2] Eren temps en què els francesos, sota el mandat del mariscal Pierre François Charles Augereau, van practicar una política lingüística particular de tal manera que el català va esdevenir llengua cooficial al costat del francès. L'aposta d'Husson no era fruit de l'atzar i tenia el seu origen al debat sobre la llengua que es va dur a terme al Diario de Barcelona, l'any 1796, i en el qual Ballot (sota els pseudònims Botall, Anton lo Blat i Taboll) va defensar el català com a idioma (no dialecte) i vindicar una Acadèmia que endrecés la llengua, un segle abans de la constitució de l'Institut d'Estudis Catalans.

La idea inicial era publicar la gramàtica per fascicles i el primer plec data de 1813, però amb la marxa dels francesos, el 1814, es va interrompre l'edició i no va ser fins al gener del 1815, sota el patrocini de la Junta de Comerç de Barcelona, on Ballot feia de corrector de textos, quan va veure la llum.[2] La dedicatòria d'aquella segona edició, "a la Real Junta de Gobern de Comers", va ser bilingüe, català i castellà, al ser obligat a afegir-hi la versió castellana a causa dels canvis polítics del 1814. Ballot va escriure la seva gramàtica amb la intencionalitat de donar al català un model gramatical reflexionat i fiable. Va ser escrita en clau catalana i amb la intenció que no fos usada per aprendre el castellà, com fins aleshores havien estat elaborats diccionaris i gramàtiques catalanes, com ara el Diccionario catalan-castellano-latino (1803-1805) de Bellvitges, Esteve i Juglà.

Obres[modifica]

  • Discurso sobre la criança racional y cristiana. Barcelona, 1782.
  • Reflexiones oportunas para el uso y manejo de la llengua latina. Barcelona, Eulalia Piferrer, 1782.
  • Lecciones de leer y escribir. Barcelona, Vda. de Piferrer, 1787.
  • Plan de educación o modo de aprender la llengua latina. Barcelona, 1803.
  • Verdaderos principios de leer la llengua castellana y latina. Barcelona, Piferrer, 1806.
  • Gramatica y apologia de la llengua cathalana. Barcelona, Juan Francisco Piferrer, 1814.
  • Lógica y arte de bien hablar. Barcelona, Juan Francisco Piferrer, 1815.
  • Art de parlar ab Deu en la hora de la mort. Barcelona, A.Brusi, 1815.
  • Pasatiempos de un gotoso en los ratos de tolerància. Razonamientos morales y literarios. Barcelona, Imp. Brusi, 1816.
  • Cartilla de la llengua castellana y latina. Barcelona, Juan Francisco Piferrer, 1816.
  • Compendio de la gramática filosòfica y razonada de la llengua castellana. Barcelona, 1818.
  • Ensayo analítico y razonado de la Oración de Cicerón por la vuelta de M. Marcelo. Barcelona, Juan Francisco Piferrer, 1818.
  • Principios de la llengua castellana con su correspondència francesa para los estranjeros. Barcelona.
  • Gramática de la llengua castellana. Barcelona, Juan Piferrer, 1819.
  • El naturalista convencido. Barcelona.

Referències[modifica]

  1. «Josep Pau Ballot i Torres». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 24 maig].
  2. 2,0 2,1 Ortega, Rudolf «El ‘cas Ballot’». El País, 22-05-2014 [Consulta: 30 maig 2017].

Bibliografia[modifica]

  • Bramchadell, Albert. L'aventura del català. De les Homilies al nou Estatut. Barcelona: L'esfera del Libres, 2006. ISBN 8497344154. 
  • Díaz Díaz, Gonzalo. Hombres y documentos de la filosofía española, vol. I, A-B. Madrid: CSIC, Instituto de Filosoifa "Luis Vives", 1980, p. 493-494. ISBN 8400047257. 
  • Ferrando, Nicolàs, Antoni, Miquel. «De l'abolició del régimen foral (1716) a la instauració del liberalisme centralista» dins Una llengua relegada a la provacitat.. Barcelona: UOC, 2017. 
  • Jorba i Jorba, Manuel. «Llengua i Literatura 1800-1833». A: Comas, Antoni; Molas, Joaquim; Riquer, Martí de. Història de la literatura catalana. Vol. VII. Barcelona: Ariel, 1986, p. 72-73. ISBN 8434476002. 
  • Ortega, Rudolf (ed.). En defensa de la llengua: discursos, manifestos i textos decisius en la història del català. Barcelona: Angle, 2016. ISBN 9788415307235. 

Enllaços externs[modifica]