Josep Peñuelas i Reixach

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJosep Peñuelas i Reixach
JPenuelas2014.jpg
Biografia
Naixement 1958 (59/60 anys)
Vic
Activitat
Ocupació Professor d'Investigació del CREAF-CSIC Barcelona
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Josep Peñuelas i Reixach (Vic, 1958) és un ecòleg català,[1] considerat un dels millors investigadors del món, i dels més citats, en el camps de l’ecologia i del medi ambient.[2] Va ser alumne de Ramon Margalef.

Entre els resultats dels seus estudis, destaquen el descobriment de mecanismes ecofisiològics lligats al carboni i a l'oxigen en la distribució de les espècies, el desenvolupament de tècniques de teledetecció del funcionament d'ecosistemes d'ampli ús internacional, la posada en evidència de l'efecte del canvi global i climàtic i de la contaminació atmosfèrica sobre la biodiversitat, l'estructura i el funcionament dels ecosistemes terrestres, el paper dels ecosistemes terrestres en el clima i el funcionament global del planeta, la introducció de la metabolómica en l’ecologia de camp, l’estudi de la bioquímica, la funció i els efectes dels compostos orgànics volàtils per part de plantes i ecosistemes, o el desenvolupament de ciència i polítiques destinades a afavorir la sostenibilitat del planeta, entre molts d’altres.[1]

Els seus temes recents d'estudi són canvi global, canvi climàtic, contaminació atmosfèrica, emissions biogèniques de Compostos Orgànics Volàtils (COV), teledetecció, ecofisiologia vegetal, i funcionament i estructura dels ecosistemes terrestres.[3]

Ha publicat 6 llibres d’ecologia, més de 800 articles en revistes i llibres científics (més de 600 dels quals en revistes recollides en el Science Citation Index, entre elles Nature, Science i PNAS), 300 en altres revistes i capítols de llibres, i més de 250 articles de divulgació científica.[4]

Inclòs a la llista Highly Cited Researchers de Thomson Reuters en ecologia i medi ambient, ciències vegetals i animals, ciències agrícoles, geociències i en tots els camps de la ciència.[4]

Ha rebut diverses distincions, tant nacionals com internacionals (Comte de Barcelona 1990; NASA 1993; Ministeri de Ciència del Japó 1998; Medi Ambient Institut d'Estudis Catalans-Caixa Sabadell 2008;[5] I Premi Nacional de Recerca de Catalunya 2010;[6] insígnia de plata de l'Institut d'Estudis Catalans 2014;[7] Premio Rey Jaime I 2015;[8] Dr. Honoris Causa per per l’Estonian University of Life Sciences, Tartu, Estonia (2016); Fill adoptiu de Figueres, 2016, President del jurat de los premis Nature de tutoria científica 2017; Menció especial als Premis Ciutat de Barcelona 2017 en la categoria de Ciències de la Terra i ambientals; Científic distingit per la Chinese Academy of Sciences President’s International Fellowship Initiative(PIFI, entre d'altres). Ha estat el primer català que ha guanyat el Premi Ramon Margalef d’Ecologia de la Generalitat de Catalunya, l'any 2016.[3] Ha estat president[9] de la Institució Catalana d'Història Natural (ICHN) i conseller del CADS[10] (Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible) de la Generalitat de Catalunya.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]