Josep Pers i Ricart

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosep Pers i Ricart
Biografia
Naixement10 agost 1829 Modifica el valor a Wikidata
Vilanova i la Geltrú (Garraf) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 gener 1855 Modifica el valor a Wikidata (25 anys)
Vilanova i la Geltrú (Garraf) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióTipògraf i periodista Modifica el valor a Wikidata

Josep Pers i Ricart (Vilanova i la Geltrú, 10 d'agost de 1829 Vilanova i la Geltrú, 13 de gener de 1855) fou un tipògraf, dramaturg, novel·lista i poeta català, i alhora fundador del Diario de Villanueva y Geltrú.

Primers anys[modifica]

Fill d'una família benestant, va iniciar els estudis a Vilanova i la Geltrú i els completà a Barcelona. Tenia coneixements de francès i italià, apresos sota el mestratge del seu oncle Magí Pers i Ramona.[1] El 1850 treballava com a tipògraf[2] en la impremta de la vídua Pina.[3]

Escrits[modifica]

Els primers escrit de Pers i Ricart foren poesies i obres de teatre. El 1848 va escriure El conseller en cap, o sea, sitio y rendición de Barcelona en tiempo de Felipe V, un drama en quatre actes i en vers. L'obra fou representada al Teatre Principal de Vilanova i la Geltrú el 12 de desembre de 1850.[4] El 1850, junt a Teodor Creus i Corominas va escriure Don Pere del punyalet. L'obra fou traduïda al castellà i representada al Teatre Principal el 27 de juny de 1852.[4]

El 1850, junt a Teodor Creus i Corominas, Pau Mimó i Raventós, Ceferí Tresserra i Ventosa i Rosalia Serra Miró, entre d'altres, fundà el Diario de Villanueva y Geltrú,[5] que s'imprimia a la impremta on treballava.[6] Fou en aquest diari on publicà molts articles editorials i notes sense signar. Poemes seus són A las ruinas de Cartago Vetus (1850), ¡A Catalunya! i Pobre flor.[7]

És autor d'una part de la novel·la de fulletó Los misterios de Villanueva (1851)[2] La novel·la es va publica primer per fascicles al Diario de Villanueva y Geltrú i després se'n va fer una edició completa, amb un tiratge de 200 exemplars, en format de llibre i dos volums.[7] El llibre ha estat reeditat en dues ocasions, el 1947 i 1991.[8]

Fou impulsor de la frenologia a Vilanova, una ciència impulsada per Franz Joseph Gall (1758-1828) que pretenia conèixer el fons anímic de l'home palpant el seu cap. El 1844 Marià Cubí i Soler impartí una sèrie de xerrades a Vilanova a partir de les quals es fundà la Societat Frenològica de Vilanova que acabà presidint Pers i Ricart.[9]

Mort[modifica]

Pers i Ricart morí ben jove, el 13 de gener de 1855, amb tan sols 25 anys després de "una cadena de desgracias y padecimientos".[10]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]