Josep Pi i Pascual

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosep Pi i Pascual
Biografia
Naixement21 febrer 1873 Modifica el valor a Wikidata
Mort29 abril 1944 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Activitat
OcupacióCompositor Modifica el valor a Wikidata

Josep Pi i Pasqual (Pals, 21 de febrer del 1873 - 29 d'abril del 1944) va ser músic, fiscornaire i compositor de música de ball i sardanes.

Biografia[modifica]

Començà la seva formació musical ja de jove, amb el seu pare Jaume Pi i Gallart, que tocava la tenora i el flautí. En Josep aprengué a tocar el fiscorn, el contrabaix i el piano; posteriorment amplià estudis amb el mestre Carreras i Dagàs.

Entrà a la banda militar de Lleida i allí hi va compondre les seves primeres obres de música popular. Més endavant amplià la seva formació estudiant Composició i Harmonia al Conservatori del Liceu. En l'any 1897 tornà a Pals i durant dos anys (1902[1]) va ser fiscornaire de la cobla Montgrins, que aleshores dirigia en Pere Rigau, Barretó. Posteriorment es dedicà a la composició i a l'ensenyament, amb alumnes com Eliseu Carbó, Joaquim Vallespí, Vicenç Bou, Martirià Font i Josep Estela. Com a ofici era barber.

La seva fecunda obra compositiva comprèn més de 250 ballables: a l'arxiu de Torroella es conserven 32 valsos, 25 masurques, 20 schotisch, 17 vals-jotes, 22 danses, 13 polques, 7 pas-dobles, 6 foxtrots, 6 rigodons, 14 pericons i altres balls -javes, one-steps, tangos...-. També va ser autor de música sacra (marxes de processó i altres), peces corals -caramelles, estudiantines i altra música-, una seixantena de sardanes i música de concert per a petita orquestra. I compongué una Missa per a 3 veus, cor i orquestra que sembla que s'ha perdut.

El seu fill, el cirurgià Jaume Pi i Figueras, el 1986 donà 476 composicions de Pi i Pascual[2] al fons musical de l'Arxiu Històric de Torroella de Montgrí (en l'actualitat, el Centre de Documentació, instal·lat en el Museu de la Mediterrània).

Obres[modifica]

Selecció

  • Adelina, americana de cornetí
  • El collar de perlas, masurca
  • La cubanita, americana
  • En palacio, schotisch
  • Los estadistas, schotisch
  • Fantasia, per a flautí
  • Fantasia, per a clarinet
  • Fin de siglo, schotisch
  • Liduvina, masurca
  • Luna de miel, dansa
  • El mirlo, vals
  • Los pescadores de perlas, rigodon
  • Salerito, vals
  • La sota de oros, polca
  • Los tortolitos, schotisch
  • Un coro de brujas, americana
  • Sis fantasies per a fiscorn i orquestra

Sardanes[modifica]

  • A casar toquen
  • L'alegria del poble (1930)
  • Amunt i Crits (1948)
  • La batejada
  • La campana
  • Cançó d'amor
  • La cançó del mariner, enregistrada per la cobla Barcelona en "Disc de pedra" (San Sebastián: Columbia, 1928? ref. RS-892 (K-1054, K-1080) Regal)
  • La cançó del poble, Catalunya canta (1929), lletra de J. Casas Vila, enregistrada en disc "de pedra" per la Cobla Barcelona amb Albert Martí (San Sebastián: Columbia, 1928? ref. RS-292 (220, 222) Regal)
  • Catalunya avant
  • Costa Brava (1929), enregistrada
  • La dona catalana (1929)
  • Dolça Catalunya
  • El Cavall Bernat (Illes Medes)
  • Fent broma (1931)
  • La festa de la República
  • La festa de Sant Pere
  • La festa del poble
  • Focs d'artifici
  • La font de les donzelles
  • Francisqueta (1923)
  • Germanor
  • Glòria catalana
  • L'illa Roja (1929), enregistrada per la "Cobla Barcelona" amb Albert Martí en disc "de pedra" (Anglaterra: Regal-Record, 1924? ref. k-88 RS-174)
  • Montserrat, enregistrada per la cobla La Principal de la Bisbal en disc "de pedra" (Barcelona: Gramófono-Odeón, 1946 ref. 204170 (SO 9892--SO 9893) Odeón)
  • Les noies de Figueres (1930), enregistrada per la "Cobla Barcelona-Albert Martí" (Barcelona: Polydor, 1930 ref. 2941 Bk, 220.011-B
  • Nuri
  • L'orenetaobligada, de tible
  • L'ovella perduda, obligada de tenora, enregistrada per la Principal de la Bisbal en el LP Centenari de la Cobla La Principal de la Bisbal (Barcelona: Àudiovisuals de Sarrià, 1988 ref. AVS 20.1349)
  • La pageseta
  • Penya amunt, coescrita amb Joan Puig i Deulofeu
  • La pineda fosca
  • Records pastorils
  • La segadora
  • Solitud
  • Tana-tana (Maria Carme) (1948), enregistrada per la Principal de la Bisbal en disc "de pedra" (Barcelona: Gramófono-Odeón, 1946 ref. 204170 (SO 9892--SO 9893) Odeón)
  • Terra baixa (1929)
  • Vallvidrera
  • Victòria
  • Vora l'ermita

Bibliografia[modifica]

  • Marta Grassot i Radresa El fons musical de l'Arxiu Històric de Torroella de Montgrí, col·laboració en el Libre de la Festa Major 2003 Torroella de Montgrí: Ajuntament, 2003, p. 143-151 «Enllaç».

Enllaços[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Músics de l'Orquestra Montgrins».[Enllaç no actiu]
  2. «Notícia de fons dipositats a Can Quintana». Arxivat de l'original el 2011-07-24. [Consulta: 14 juliol 2010].