Josep Picanyol

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosep Picanyol
Biografia
Naixement1700 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1757 Modifica el valor a Wikidata (56/57 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mestre de capella
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióSacerdot, mestre de capella i compositor Modifica el valor a Wikidata

Josep Picanyol (Barcelona, ca. 1700 - Madrid, ca. 1757) va ser prevere, mestre de capella i compositor català [1]

Vida[modifica]

Es desconeixen la major part d'aspectes rellevants pel que fa a la vida de Josep Picanyol. Probablement es formà a la catedral de Barcelona amb Francesc Valls i Galan. Reemplaçà Tomàs Milans i Godayol en la direcció de la capella de música del Palau de la Comtessa (a l'octubre del 1714, i on tingué de deixeble a Josep Masvasí), i posteriorment prengué el relleu del mestre Francesc Valls a la catedral barcelonina, el 4 de març de l'any 1726. El 1736 va deixar la capella de la catedral en mans de Josep Pujol per traslladar-se a Madrid, on el 1747 -segons Pedrell- ocupava el magisteri musical del convent de las Descalzas Reales, en substitució de l'italià Francesco Coradini. El mateix 1747 semblà [2] que passà a ser mestre de capella de l'església del Carme de Tarragona.

Estil i obra[modifica]

Autor format en la darrera etapa del Barroc però que ja anunciava una estilística i forma preclàssica. Gran part dels seus tonos són en realitat cantates (amb el característic esquema recitatiu-ària, o amb alguna introspecció d'elements tradicionals com les cobles), i també en els villancets afegia, al costat de tornades i cobles, la nova forma d'ària i recitatiu. També tenia un gran domini quant a música instrumental, especialment en la corda. És autor de la Traslación de la arca del testamento (1729), un dels primers oratoris estrenats a l'església de Sant Felip Neri de Barcelona.

Es conserva gran part de la seva producció musical de l'etapa barcelonina (motets, misereres, una vintena d'oratoris, cantates, villancets, tonos i un Stabat Mater) però gran part de la seva obra es troba repartida en diversos arxius. Higini Anglès cita la presència d'obres de Picanyol a Cordoba i Mèxic. Es conserven composicions seves a la Biblioteca de Catalunya, moltes procedents de la catedral de Barcelona (i algunes d'elles digitalitzades [3]), al fons musicals TarC (Fons de la catedral de Tarragona),[4] SEO (Fons de l'església parroquial de Sant Esteve d'Olot)[5] i CMar (Fons de l'església parroquial de Sant Pere i Sant Pau de Canet de Mar.[6]

Obres[modifica]

Selecció d'obres:[7]

  • Cantata a Nuestro Señor, con violines
  • Cantata con violines y flautas a San Cayetano
  • Goigs de Nostra Señora de la Mercé, per a cor, 2 baixos continus i baix continu xifrat
  • In festo Sancti Raymundi de Peñafort Confes., responsori per a 8 veus en dos cors, 2 violins, 2 oboès, orgue i baix continu
  • Magnificat a 8. 4o. tono Con Violis., per a 2 cors, 2 violins, baix continu i orgue xifrats (l'exemplar, conservat a la Biblioteca de Catalunya, du la indicació "Serveix per el Dia de la Comemoracio dels Difunts a dintra y ha el Requiem")
  • Missa a 5 voces, per a veu i orgue
  • Missa Ave Regina Cælorum con violines, a 8 veus
  • Rosari á 4
  • Tedeum Laudamus, a 5 violines rapienos
  • Tono Solo al Divino
  • Tono á solo al Santissimo Sacramento
  • Villancico a 9, al Santísimo Sacramento con violines: A la excelsa ciudad de Sión («exemplar manuscrit digitalitzat».)
  • Villancico a 9, con violines, a Nuestra Señora: Aprissa esforzados («exemplar manuscrit digitalitzat».)
Oratoris
  • Amore consurgens (1732)
  • Carmelo prodigioso (1727)
  • El desierto en poblado (1730)
  • Judith triunfante (1735)
  • El macabeo (1731)
  • Pues muera el imperio. La culpa del hombre
  • El sacramento del amor
  • Traslación de la Arca del Testamento (1729)
  • La triunfante Debora (1733)
  • El triunfo del pecado (1730)
  • La valiente Judith (1734)

Bibliografia[modifica]

  • Bonastre i Bertran, Francesc. «Josep Picanyol» a Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana. Madrid: SGAE, 1999.
  • Cazurra i Basté, Anna. «Josep Picanyol» a Diccionari de la Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear. Barcelona: Edicions 62,2003.- Volums IX i X.

Referències[modifica]

  1. «Josep Picanyol». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Civil i Castellví, Francesc «La música religiosa a Olot i comarca, corrent del segle XVIII». Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i comarca, 1978, pàg. 209.
  3. «Publicacions de Josep Picanyol a la "Memòria Digital de Catalunya"». [Consulta: 30 desembre del 2015].
  4. Bonastre i Bertran, Francesc - Gregori i Cifré, Josep Maria - Canela i Grau, Montserrat. Inventaris dels fons musicals de Catalunya. Volum 8: Fons de la catedral de Tarragona. Universitat Autònoma de Barcelona, 2015. ISBN 978-84-490-5343-6. 
  5. Gregori i Cifré, Josep Maria - Monells i Laqué, Carme. Inventaris dels fons musicals de Catalunya. Volum 6: Fons de l'església parroquial de Sant Esteve d'Olot i fons Teodoro Echegoyen de l'Arxiu Comarcal de la Garrotxa. Universitat Autònoma de Barcelona, 2012. ISBN 978-84-490-2891-5. 
  6. Bonastre i Bertran, Francesc - Gregori i Cifré, Josep Maria,, amb la col·laboració d'Andreu Guinart i Verdaguer. Inventaris dels fons musicals de Catalunya. Volum 2/1-2/2: Fons de l'església parroquial de Sant Pere i Sant Pau de Canet de Mar. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, 2009. ISBN 9788439379676. 
  7. «Obres de Josep Picanyol a l'IFMuC».