Josep Puigmartí i Valls

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosep Puigmartí i Valls
Josep Puigmartí i Valls.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 juliol 1932 Modifica el valor a Wikidata
Monistrol de Calders (Moianès) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 agost 2020 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Sitges (Garraf) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintor Modifica el valor a Wikidata

Josep Puigmartí i Valls (Monistrol de Calders, 25 de juliol de 1932 - Sitges, 13 d'agost de 2020)[1] fou un pintor i escultor català de formació autodidacta que va desenvolupar el seu estil al marge dels convencionalismes i tendències artístiques de cada època.

El fet de no seguir de forma conscient cap mena de tendència concreta, li va permetre d'investigar lliurement diferents corrents artístics, com són l'expresssionisme, informalisme, art brut, arte póvera, dadaisme, tot i que l'estil amb què es va sentir més còmode a la pintura fou el surrealisme oníric (Salvador Dalí, René Magritte) i el surrealisme automàtic (Joan Miró).

Durant els anys 60, 70 i 80 del segle xx, introdueix a les seves pintures surrealistes tota una iconografia pròpia de caràcter eròtic que li val la consideració d'artista transgressor que practica un estil provocatiu, per part de la crítica[2][3] de l'època.

Josep Puigmartí davant l'Espai d'Art, a la Guingueta d'Ix (Alta Cerdanya)

L'any 2007, el Comú de la Guingueta d'Ix el va declarar fill predilecte i li va lliurar les claus del poble, i li va dedicar un museu permanent que duu per nom[4][5][6][7] Espai d'art Puigmartí.

Fruit dels seus nombrosos viatges arreu del món, va fer exposicions a Espanya, Andorra, França, Mònaco, Suècia, Dinamarca, Japó, Abu Dhabi, Colòmbia, Estats Units i, més recentment, en el China Millennium Monument Contemporary Art Museum de Pekín[8][2][9][10][11][12] de la Xina.

Referències[modifica]

  1. «El periódico pintor Josep Puigmartí fallece en Sitges a los 88 años». EFE.
  2. 2,0 2,1 L'art provocatiu del català Josep Puigmartí torna a impressionar a la Xina, El Diario.es, 8 de maig del 2013. Consultat el mateix dia.
  3. Josep Puigmartí recupera la pintura eròtica que va inventar els anys 70 i 80, Bondia, en català. 13 de noviembre del 2013. Consultat el mateix dia.
  4. La Guingueta d'Ix dedica la seva «porta» al pintor català Josep Puigmartí, ABC, 26 d'agost del 2007, consultat el mateix dia.
  5. [https://web.archive.org/web/20160119135529/http://www.bourg-madame.fr/espace-dart-contemporain/ Arxivat 2016-01-19 a Wayback Machine. Arxivat 2016-01-19 a Wayback Machine. Arxivat 2016-01-19 a Wayback Machine. Arxivat 2016-01-19 a Wayback Machine. L'Espai d'Art Puigmartí], al Web de la Casa del Comú de la Guingueta d'Ix, en francès.
  6. L'artista de Sitges Josep Puigmartí estableix el seu centre d'art contemporani a la Cerdanya, Corporación Catalana de Medios Audiovisuales, en català. 26 de juliol del 2007. Consultat el mateix dia.
  7. Una plaça de Puigmartí a la Guingueta d'Ix, El Punt Avui, en català. 3 d'agost del 2011. Consultat el mateix dia.
  8. El artista español Puigmartí celebra exposición en Pekín Arxivat 2019-04-22 a Wayback Machine., Women of China, en anglès. 20 de maig de 2013. Consultat el mateix dia.
  9. Invitation to Puigmarti’s exhibition in Beijing, China Arxivat 2019-04-22 a Wayback Machine., Saatchi Gallery, en anglès. 10 de maig de 2013. Consultat el mateix dia.
  10. El arte provocativo del catalán Josep Puigmartí vuelve a impresionar en China, | Practica español (web propiedad de Agencia EFE), 8 de maig de 2013. Consultat el mateix dia.
  11. Josep Puigmartí dona el cuadro Perfil en Rojo y recibe el Premio a la Mejor Trayectoria Profesional, Fundación Jorge Alió, 30 de gener de 2012. Consultat el mateix dia.
  12. Els pits: una geografía, El Periòdic d'Andorra. 14 de novembre de 2013. Consultat el mateix dia.