Josep Roca i Pons

De Viquipèdia
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 08:03, 2 oct 2016 amb l'última edició de ReginaManresa (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosep Roca i Pons Creu de Sant Jordi 1984
Biografia
Naixement12 desembre 1914 modifica
Barcelona modifica
Mort28 agost 2000 modifica (85 anys)
Sant Pere de Ribes (Garraf) modifica
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona modifica
Activitat
OcupacióLingüista i professor d'universitat modifica
OcupadorUniversitat de Barcelona modifica
Premis

Josep Roca i Pons (Sarrià, Barcelona, 12 de desembre de 1914 - Sant Pere de Ribes, Garraf, 28 d'agost de 2000) fou un lingüista català.

Biografia

El 1935 es llicencià en dret i en filologia romànica (1941) a la Universitat de Barcelona, en la que en fou professor de llengua del 1947 al 1955.[1] El 1953 defensà la tesi doctoral, a Madrid, com es feia aleshores, dirigida per Antoni M. Badia i amb el títol Estudios sobre perífrasis verbales del español.

El 1955 emigrà a Cuba, on fou docent a la universitat de Santiago de Cuba, però el 1958 es van tancar les universitats a causa dels atacs de les guerrilles castristes i aleshores s'establí als EUA, on exercí com a professor a la universitat d'Indiana a Bloomington fins al 1981. Alhora, destacà com a promotor de l'ensenyament del català als EUA. Fou cap de la secció de català i occità de la Modern Language Association (1962-1970) i un dels fundadors, junt amb Albert Porqueras, Jaume Martí Olivella i Carme Rei-Granger, i primer president de la North American Catalan Society el 1978, de la que en fou president honorífic, i fundador del seu òrgan Catalan Review.[2] En fou el principal impulsor amb Joseph Gulsoy, Milton Azevedo, Patricia Boehne, David Viera i Curt Wittlin.

També ha estat membre de la junta de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes i ha col·laborat en publicacions científiques com Revue des Langues Romanes i Estudis Romànics, i introduí en l'estudi del català l'estructuralisme. Quan es va jubilar el 1981 es va instal·lar a Sitges. El 1988 va rebre la Creu de Sant Jordi i ha estat membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans des de 1989.

Obres

  • Estudios sobre perífrasis verbales del español (1958, publicació de la tesi doctoral, premi Menéndez Pelayo 1953)
  • Introducción a la gramática (1960)
  • Introducció a l'estudi de la llengua catalana (1970)
  • El lenguage (1973), edició de Le langage, de J. Vendryes
  • Introduction to Catalan Literature (1978)

Referències

Enllaços externs