Josep Sancho i Marraco

Josep Sancho i Marraco
	;
Biografia
Naixement	27 febrer 1879 ; la Garriga (Vallès Oriental)
Mort	17 setembre 1960 (81 anys); la Garriga
Activitat
Ocupació	compositor, organista i mestre de capella de la Catedral de Barcelona
Gènere	Música
Moviment	clàssica
	Premis 1958 - Medalla al Mèrit Artístic de la ciutat de Barcelona

Josep Sancho Marraco (la Garriga, 27 de febrer del 1879 - 16 de setembre del 1960) fou organista i mestre de capella de la Catedral de Barcelona, i un compositor extraordinàriament prolífic.^[1]

El fons de partitures de Josep Sancho Marraco es conserva a la Biblioteca de Catalunya.

Biografia[modifica]

Músic precoç, encetà la seva formació musical als set anys. Les seves qualitats feren que hom l'enviés a estudiar a Barcelona amb els mestres Mas i Serracant, Josep Viñas (Josep Viñas i Diaz (1823-1888)?) i del mestre de capella de la Catedral de Barcelona, el seu oncle Josep Marraco i Ferrer (aquest, al seu torn, fill del també músic i compositor Josep Marraco i Xauxas). Josep Sancho fou escolà cantor a la catedral de Barcelona; als setze anys s'incorporà com a organista a la parròquia de Sant Agustí de Barcelona, i el 1907 n'esdevingué mestre de capella, per a romandre-hi fins al 1957. També exercí de director musical del Teatre Romea de Barcelona entre els anys 1898 i 1908 i el 1912 rebé el nomenament de censor de l'Associació Ceciliana Espanyola.

Assolí el nomenament de mestre de capella de la Catedral el 1923, d'on ja feia d'organista, i romangué en aquest càrrec fins al 1957. Va ser, igualment, organista de l'església de Sant Sever, dirigí l'Acadèmia de Música de la Casa Provincial de la Caritat i també portà l'Orfeó Montserrat de Barcelona. Del 1932 en endavant, a més, va ser vocal de la Comissió Diocesana de música religiosa del bisbat de Barcelona. Col·laborà amb el P. Nemesio Otaño en la seva Antología Moderna Orgánica Española (1909) i en antologies de música religiosa. També a Paris redactà un mètode de solfeig superior; i treballà igualment a Lieja i a Leipzig.

Compongué més de cinc-centes obres, tant de caràcter religiós com profà: en destaquen la Missa de Sant Joan Ante Portam Latinam, la Missa brevis (1901) i la genial Multifariam, però la seva producció abastà una quinzena de Misses, sarsueles, Goigs, motets, himnes, cançons per a cor i per a veu i piano, ballables, havaneres, caramelles, obres per a orquestra, banda, cobla, orgue, trios, quartets, quintets... També feu més de dos-cents arranjaments per a petita formació d'obres de Beethoven, Wagner, Verdi, Lluís Millet, Ruperto Chapí, Händel, Bach, Gounod i molts altres compositors. Com a compositor, el seu estil és eminentment polifònic, seguint el mestratge dels grans mestres espanyols del XVI. Participà en gran nombre de concursos musicals i fou premiat repetidament. La Biblioteca de Catalunya conserva, per donació de la seva família, gran quantitat de composicions i altra documentació de Josep Sancho Marraco, del seu avi Josep Marraco Xauxas i del seu oncle, Josep Marraco i Ferrer (vegeu l'apartat de Bibliografia).

La seva vila natal, la Garriga, li dedicà un carrer el 1921 i el nomenà fill predilecte el 1943. L'any 1958 li fou imposada la Medalla al Mèrit Artístic de la ciutat de Barcelona.^[2]

Obres (selecció)[modifica]

Celtibèriques (1919), per a gran banda. Comprèn: Temps de sevillanes, Cants populars gallegos i Temps de sardana
Fantasia sobre temes populars catalans: Els Miquelets de França (1918), par a banda i per a gran orquestra
Gavota (1898), per a banda
Glosses, per a orquestra
- Glossa I. Comprèn El pastoret, El bon caçador, Xirongu: ballet del Penedès
- Glossa II Temes populars catalans (1920). Comprèn El pardal, L'alabau i ''Ball de gegants de Solsona
- Glossa III (1920). Comprèn L'Hereu Riera, El Comte Arnau i El poder del cant
- Glossa IV. Comprèn La pastoreta, Caterina d'Alió, La presó del rei de França
- Glossa V. Comprèn El pastor de la Cortada, La melindrosa, Ball de Figuetaires del Penedès
- Glossa VI Nadalenca. Comprèn les peces Ballarem una sardana. Bella companyia, El desembre congelat i Fum, fum, fum
Idilio, per a orquestra
Lobelia, masurca per a orquestra
Marxa catalana: Penedès (1922), per a orquestra i per a banda, sobre temes populars del Penedès. Comprèn Ball de Figuetaires i les cançons La fugida i Santa Agnès
Marxa triomfal (1902), per a orquestra
Melancolia: nocturn (1899), per a violí i piano
Minuet en La, per a dos violins, violoncel, contrabaix i piano
Montserrat (1897), per a flauta, violoncel i piano
Multifariam: cantata sacro-sinfónica (1925), per a tenor, baríton, cor, orgue i orquestra
Murmullos de la selva (1897), per a flauta, violoncel i piano
L'orfaneta: romança, per a dos violins, viola, violoncel i contrabaix
Pregària (1899), per a quintet de corda
Quartet de corda (1897)
Suite Celtibèrica, per a orquestra. Comprèn els Cantos Gallegos 1 i 2, i la sardana La Devesa
Tríptic: petita simfonia en forma de coral, per a gran orquestra
Missa Defunctorum (1939)

Música coral i per a l'escena[modifica]

La barretina (1898), per a cor, amb lletra de J.Verdaguer
Cançó de bressol, per a cor
Cançó de maig (1898), per a veu i piano, lletra d'Apel·les Mestres
Cançó del lladre (1919), per a cor de quatre veus mixtes i solos de tenor i soprano
Canto a la primavera (1899), per a quatre veus i orquestra
Un diputado de oposición (1905), sarsuela en un acte. Lletra de Juan Chacón Hernández
Donzella qui va a la guerra (1906), drama amb música de Josep Sancho i Joan B. Lambert. Lletra de Manuel de Montoliu
L'espigolera (1898), per a quatre veus, amb lletra de Ramon Masifern
La estrella, nadala per a duet de tiples i cor
La florida del maig (1898), per a cor. Lletra de F. Soler Pitarra
Himno del Tercio Norte
In medio ecclesiae (1912), per a cor mixt amb acompanyament d'orgue. Escrita per al III Congreso Nacional de Música Sagrada, de Barcelona. Tingué un gran èxit entre els oients
La Mare de Déu (1897), per a cor de cinc veus soles, lletra de Francesc P.Briz
Mariagneta (1919), per a cor de sis veus mixtes i solo de tenor
El mestre, per a cor de quatre veus mixtes i solo de soprano
Missa de Glòria de la Verge del Roser (1902), per a dos cors, orgue i contrabaix
Missa de Sant Agustí (1914), per a tres veus, orgue o harmònium i orquestra
Missa de Sant Joan Ante Portam Latinam (1907), per a quatre veus mixtes i orquestra
Oración de la noche, lletra de la cançó de l'Armada Espanyola Lletra Arxivat 2007-09-27 a Wayback Machine.
Retorn (1921), drama líric en tres actes, amb llibret de Miquel Roger i Crosa. N'hi ha una reducció per a quartet de corda, piano i harmònium. Comprèn la sardana del mateix títol.
Los reyes de la inocencia (1905), sarsuela en un acte, amb lletra d'A.Guart Martín
Sortint d'Egipte (1901), poema per a orquestra, amb lletra de J.Verdaguer
Stabat Mater (1907), per a tres veus i orquestra
Te Deum (1902), per a tres veus i orquestra

Sardanes[modifica]

Als camioners de Puig-graciós (1951)
L'arnera (1947)
Catalanesca (1917), per a dues cobles
L'enjogassada (1907)
L'estany de Banyoles (1922), per a quatre veus mixtes i cobla. Lletra de Miquel Roger.
La fadrina (1916), premiada en els Jocs Florals de Girona del 1916
La garlanda (1917)
Gentilesa (1913), sobre la música de La presó del Rei de França. Instrumentada també per a banda
La goja (1906). Instrumentada també per a orquestra, per a banda i per un conjunt de piano, harmònium i corda
Juliana (1950)
El maig en Montserrat (1956). N'hi ha versió per a dues cobles
La minyona de l'Empordà (1908)
Muntanyes regalades, harmonització per a cor de la cançó popular
Narcisa (1917), per a dues cobles. Instrumentada també per a orquestra
Les nines de la Cerdanya (1920)
La pastoreta
Puig-graciós (1947)
Remembrant (1950)
Retorn (<1923), per a quatre veus mixtes i cobla. També n'hi ha versió per a banda i per a quintet de corda i piano. Lletra de Miquel Roger.
Rosanés (1945). Instrumentada també per a banda
Roselles i violetes (1917)
Segarrenca (1956), sobre temes populars de la Segarra
Tagamanent (1950)
El testament d'Amèlia (1906), premiada en el Certamen de Sardanes de Girona
Els Tremolencs (1909). Instrumentada també per a banda
Vallivert (1947)

Sardanes revesses: Enigmàtica (1949), Ingènua (1951), Laberíntica (1950), Manyaga (1952), Primavera

Arxius de música[modifica]

Harmonització per a cor de Muntanyes regalades en MP3^{[Enllaç no actiu]}

Obra escrita[modifica]

J.S.M. Nocions de solfeig Barcelona: Lit. Casa de Caritat, 1935
J.Sancho Marraco Cançons escolars pera'ls infants Girona: Dalmau Carles i cia., s.d.
J.Sancho Marraco Cantos religiosos a una voz con acompañamiento de harmonium ú órgano (text català i castellà) Barcelona: Casa Dotesio, 1914

Referències[modifica]

↑ GEC. Josep Sancho i Marraco [Consulta: 6 febrer 2022].
↑ Artís i Tomàs, Andreu-Avel·lí. Los Barceloneses (en castellà). Barna, 1959, p. 174.

Bibliografia[modifica]

Geis i Parragueras, Camil. Josep Sancho i Marraco, dins: Revista de Girona, núm. 90 (1980). (català)
Diversos autors. Retrats de garriguencs il·lustres. 1a ed. La Garriga: Edicions del garbell, 2009. (català)

Enllaços externs[modifica]

Biografia i fotografia Arxivat 2009-12-15 a Wayback Machine.
Biografia, fotografia i llista sumària d'obres a la plana web de l'IES La Romana de la Garriga^{[Enllaç no actiu]}
Fons Sancho Marraco de la Biblioteca de Catalunya
Llista de les sardanes de Josep Sancho
Obres de Josep Sancho i Marraco a l'IFMuC [1]

[1] GEC. Josep Sancho i Marraco [Consulta: 6 febrer 2022].

[2] Artís i Tomàs, Andreu-Avel·lí. Los Barceloneses (en castellà). Barna, 1959, p. 174.

[1]

[2]

Registres d'autoritat	WorldCat CANTIC (1) BNE (1) LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1) ICCU (1)
Bases d'informació	GEC (1) GEMUS (1)