Josep Santa-Maria i Gelbert

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosep Santa-Maria i Gelbert
Alcalde Josep Santa-Maria.jpg
Biografia
Naixement 10 juny 1812
Tolosa de Llenguadoc
Mort 29 desembre 1867 (55 anys)
Barcelona
  Regidor 


  Alcalde 

Activitat
Ocupació Polític
Modifica les dades a Wikidata

Josep Santa-Maria i Gelbert (Tolosa de Llenguadoc, 10 de juny de 1812 - Barcelona, 29 de desembre de 1867[1]) fou un polític català.

Biografia[modifica]

Josep Santa-Maria.jpg

Fou militant del Partit Progressista com el seu pare, Domènec Santamaria i Serra[2] natural de Berga casat amb Isabel Gelbert natural de Puigcerdà. Fou elegit diputat per Barcelona a les eleccions a Corts Espanyoles de 1836 en substitució d'Antoni Puig i Blanch, però no li van permetre prendre'n possessió per ser menor d'edat i fou substituït per Josep Soler i Espalter.[3] Un any després, el 1837, era detingut i deportat a Mallorca, acusat d'haver participat en la bullanga del mes de maig a Barcelona.[4]

El 1843 esdevingué comandant de la Milícia Nacional i redactor del diari El Constitucional, alhora que formava part de la direcció col·legiada de l'Ajuntament de Barcelona i presidia la Junta d'Enderrocament de les Muralles. També fou un dels pocs regidors que es quedà a la ciutat durant la jamància.[5] El 1846 es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona i de 1855 a 1858 va exercir com a jutge de pau. Des del 1850 va ser candidat per Lleida a les Corts Espanyoles, però no fou escollit.

Fou alcalde de Barcelona de juliol de 1858 a abril de 1863.[6] Durant el seu mandat va aconseguir per decret reial de 1858 que Barcelona no fos plaça de guerra (llevat el castell de Montjuïc i la Ciutadella), que s'enderroqués la muralla que unia la Ciutadella amb el mar i que l'Eixample de Barcelona fos il·limitat. També exigí competència municipal sobre el terreny de les antigues muralles i zones militars, així com l'enderrocament de la Ciutadella (cosa que reclamà el 1862 però que no s'aconseguiria fins al 1869), tornant a la ciutat els seus terrenys. Se'l considera decisiu en la restauració dels Jocs Florals de Barcelona i en l'establiment del projecte d'Ildefons Cerdà (1859). Després de la caiguda del govern de Leopoldo O'Donnell va deixar el càrrec i fou substituït per Joan Baptista Madremany, que fins aleshores havia estat secretari del governador civil Ignasi Llasera i Esteve.[7][8] A les eleccions a Corts Espanyoles de 1865 fou elegit diputat per Lleida dins les llistes de la Unió Liberal.

Referències[modifica]

  1. «Defuncions.1867.Registres.Llibre 4 (Núms.1 al 487).Registre 467.núm.7073». Arxiu Municipal de Barcelona -, 1867. [Consulta: 8 abril 2019].
  2. La política Municipal de Josep Santa-Maria, alcalde de Barcelona 1858-1863, per Glòria Santa-Maria Batlló
  3. Fitxa del Congrés dels Diputats
  4. Decidir la ciutat futura. Barcelona 1859, per Glòria Santa-Maria Batlló, MUHBA, 2009
  5. Barcelona 1843. Progressisme versus muralles, per Glòria Santa-Maria Batlló
  6. El camí municipalista vers la metròpoli. Notícia biogràfica de l’alcalde Josep Santa-Maria (1812-1867), per Glòria Santa-Maria Batlló, dins "Cerdà i Barcelona. La primera metròpoli", MUHBA
  7. Ocupació d'aturats per la crisi del cotó en obres públiques d'eixample a Barcelona 1861-1865 per Glòria Santa-Maria i Batlló
  8. Va ocupar l'alcaldia fins que fou nomenat governador civil de les Illes Balears i fou substituït per Valentí Cabello, funcionari del govern civil


Precedit per:
Ramon Figueras
Alcalde de Barcelona
Escut de Barcelona

1858-1863
Succeït per:
Joan Madremany