Josep Santa-Maria i Gelbert

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosep Santa-Maria i Gelbert
Alcalde Josep Santa-Maria.jpg
Biografia
Naixement 10 juny 1812
Tolosa de Llenguadoc (França)
Mort 29 desembre 1867 (55 anys)
Barcelona
Escut de Barcelona.svg  Regidor de l'Ajuntament de Barcelona 


Escut de Barcelona.svg  Alcalde de Barcelona 

Activitat
Ocupació Polític
Modifica les dades a Wikidata

Josep Santa-Maria i Gelbert (Tolosa de Llenguadoc, 10 de juny de 1812 - Barcelona, 29 de desembre de 1867[1]) fou un polític català.

Biografia[modifica]

Josep Santa-Maria.jpg

Fou militant del Partit Progressista com el seu pare, Domènec Santamaria i Serra[2] natural de Berga casat amb Isabel Gelbert natural de Puigcerdà. Fou elegit diputat per Barcelona a les eleccions a Corts Espanyoles de 1836 en substitució d'Antoni Puig i Blanch, però no li van permetre prendre'n possessió per ser menor d'edat i fou substituït per Josep Soler i Espalter.[3] Un any després, el 1837, era detingut i deportat a Mallorca, acusat d'haver participat en la bullanga del mes de maig a Barcelona.[4]

El 1843 esdevingué comandant de la Milícia Nacional i redactor del diari El Constitucional, alhora que formava part de la direcció col·legiada de l'Ajuntament de Barcelona i presidia la Junta d'Enderrocament de les Muralles. També fou un dels pocs regidors que es quedà a la ciutat durant la jamància.[5] El 1846 es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona i de 1855 a 1858 va exercir com a jutge de pau. Des del 1850 va ser candidat per Lleida a les Corts Espanyoles, però no fou escollit.

Fou alcalde de Barcelona de juliol de 1858 a abril de 1863.[6] Durant el seu mandat va aconseguir per decret reial de 1858 que Barcelona no fos plaça de guerra (llevat el castell de Montjuïc i la Ciutadella), que s'enderroqués la muralla que unia la Ciutadella amb el mar i que l'Eixample de Barcelona fos il·limitat. També exigí competència municipal sobre el terreny de les antigues muralles i zones militars, així com l'enderrocament de la Ciutadella (cosa que reclamà el 1862 però que no s'aconseguiria fins al 1869), tornant a la ciutat els seus terrenys. Se'l considera decisiu en la restauració dels Jocs Florals de Barcelona i en l'establiment del projecte d'Ildefons Cerdà (1859). Després de la caiguda del govern de Leopoldo O'Donnell va deixar el càrrec i fou substituït per Joan Baptista Madremany, que fins aleshores havia estat secretari del governador civil Ignasi Llasera i Esteve.[7][8] A les eleccions a Corts Espanyoles de 1865 fou elegit diputat per Lleida dins les llistes de la Unió Liberal.

Referències[modifica]

  1. «Defuncions.1867.Registres.Llibre 4 (Núms.1 al 487).Registre 467.núm.7073». Arxiu Municipal de Barcelona -, 1867. [Consulta: 8 abril 2019].
  2. La política Municipal de Josep Santa-Maria, alcalde de Barcelona 1858-1863, per Glòria Santa-Maria Batlló
  3. Fitxa del Congrés dels Diputats
  4. Decidir la ciutat futura. Barcelona 1859, per Glòria Santa-Maria Batlló, MUHBA, 2009
  5. Barcelona 1843. Progressisme versus muralles, per Glòria Santa-Maria Batlló
  6. El camí municipalista vers la metròpoli. Notícia biogràfica de l’alcalde Josep Santa-Maria (1812-1867), per Glòria Santa-Maria Batlló, dins "Cerdà i Barcelona. La primera metròpoli", MUHBA
  7. Ocupació d'aturats per la crisi del cotó en obres públiques d'eixample a Barcelona 1861-1865 per Glòria Santa-Maria i Batlló
  8. Va ocupar l'alcaldia fins que fou nomenat governador civil de les Illes Balears i fou substituït per Valentí Cabello, funcionari del govern civil


Precedit per:
Ramon Figueras
Alcalde de Barcelona
Escut de Barcelona

1858-1863
Succeït per:
Joan Madremany