Josep Santpere i Pei

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJosep Santpere i Pei
Josep Santpere. Museu Frederic Marès, MFM-5157.jpg
Biografia
Naixement 1875
Barcelona
Mort 8 setembre 1939 (63/64 anys)
Barcelona
Activitat
Ocupació Actor i empresari
Família
Cònjuge Rosa Hernáez i Esquirol
Fills Mary Santpere
Modifica les dades a Wikidata

Josep Santpere i Pey[1][2] (Barcelona, 1875 - 8 de setembre de 1939[3]), conegut com a Josep Santpere, va ser un actor i empresari teatral, de llarga trajectòria artística, especialitzat en l'opereta i el vodevil. Gran part de la seva carrera està vinculada al Paral·lel barceloní i, en concret, als teatres Nou i Espanyol; en aquest darrer sovint amb Alexandre Nolla i on la seva versió de Don Juan Tenorio assolí un gran èxit.

  1. «Josep Santpere i Pei». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Santpere i Pei, Josep». Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques. [Consulta: 20 juny 2012].
  3. «Obituari de Josep Santpere» (en castellà). Hemeroteca de La Vanguardia, 10-10-1939. [Consulta: 30 maig 2011].

[1]

Va debutar de ben jove en el teatre amateur i va compaginar la seva faceta d'actor amb la seva feina com impressor en una impremta pròpia. El 1903, va fer la seva primera actuació lírica en el paper de Don Basili a El Barber de Sevilla amb el Teatre Íntim d'Adrià Gual. Als 30 anys ja feia d'actor, de músic, de director i d'empresari teatral.[2]

Era un actor amb molts recursos i això li va permetre enfrontar-se a qualsevol estil artístic.[2] Va interpretar tota mena d'obres de gèneres ben variats i va treballar amb els millors actors i actrius del moment.[2] Va ser ell qui va introduir al Paral·lel el teatre còmic que triomfava a Europa en aquells temps i a partir d'aquí es va consagrar com a actor còmic.[2]

El 1917 va dirigir l'estrena de L'auca del senyor Esteve de Santiago Rusiñol on va interpretar el personatge del senyor Pau. També va participar la primera comèdia del cine sonor espanyol Mercedes rodada l'any 1932 i dirigida per Josep Maria Castellví.[3] El 1938 va coprotagonitzar amb Andrés Mejuto la película Sierra de Teruel (Espoir) dirigida per l'intelectual i polític francès André Malraux, compromès amb la causa republicana (Guerra civil espanyola),. El guió d'aquest film està basat en la novel·la del mateix Malraux L'Espoir. Es va retirar com a actor l'any 1938, només un any abans de la seva mort.[2]

Es va casar amb la també actriu Rosa Hernáez i van ser pares de Josefa, Ramon, Maria (coneguda com a Mary Santpere), Gabriel i Teresa Santpere Hernáez.[4]

Amb les seves muller i filla, és enterrat al Cementiri del Poblenou (Dep. I, illa 3a interior, tomba menor 6).

Fons[modifica]

Part del seu fons es conserva al Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques des dels anys 80, quan l'actriu Mary Santpere va lliurar l'arxiu teatral del seu pare. El 2005, Maria Rosa Pisgrau Santpere lliurà al MAE altra documentació que complementa el fons d'aquesta nissaga d'actors.[5]

  1. «Els grans mites de la interpretació: les estrelles». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Juliol 2013].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta CDMAE
  3. Romaguera i Ramió, Joaquim. El jazz y sus espejos (en castellà). vol.1. Ediciones de la Torre, 2002, p. 71. ISBN 9788479603083. 
  4. «Necrològica de Rosa Hernáez Esquirol» (en castellà). La Vanguardia, 16-12-1965, pàg. 39 [Consulta: 7 agost 2014].
  5. Manual de l'Investigador del MAENoia 64 mimetypes pdf.pngPDF

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Josep Cunill, Gran Teatro Español (1892-1935). Història del primer teatre del Paral·lel. Barcelona: Fundació Imprimatur. Abril 2011
  • Antoni Vallescà, Santpere: L'home i l'artista. Barcelona, 1931