Josep Serra i Campdelacreu
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1r maig 1848  Vic (Osona) |
| Mort | 2 juliol 1901 (53 anys) Vic (Osona) |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, arxiver, cronista |
| Família | |
| Fills | Manuel Serra i Moret |
Josep Serra i Campdelacreu (Vic, Osona, 1 de maig de 1848 - Vic, Osona, 2 de juliol de 1901) fou un escriptor català, arxiver de l'Ajuntament de Vic, cronista de la ciutat i impulsor del Museu Episcopal de Vic i del Temple romà de Vic.[1][2][3] Fou el pare de Manuel Serra i Moret.[4]
Exercí el càrrec de regidor de Vic després de la Guerra Civil i s'ocupà de l'Arxiu Municipal.[2]
Col·laborà en diverses publicacions, entre les quals, Lo Gai Saber o La Renaixença,[1] la «Garba Montanyesa», «La Veu del Montserrat», l'«Il·llustració Catalana», el «Butlletí del Centre Excursionista», l'«Il·lustració Llevantina», la «Revista de Girona», el «Calendari Catala», l'«Album pintoresc monumental de Catalunya», l'«Album de Lleida i sa provincia».[5]
Entre les seves publicacions, més enllà de les obres de caràcter poètic, destaquen, també, els assajos de caràcter històric -especialment, els relacionats amb la ciutat de Vic- i també les obres relacionades amb l'arqueologia. Així, participà en el descobriment del Temple Romà de Vic[6] i fou impulsor del Museu Episcopal de Vic, amb l'exposició d'antiguitats.[2]
Particià activament en l'Esbart de Vic[5] i no abandonà mai la seva relació amb el Círcol Literari, col·laborant amb sessions acadèmiques[7] i, encara, durant els darrers anys de la seva vida, entre 1870 i 1901, va ser el responsable de la Biblioteca del Círcol Literari.[8][9][2] Durant més de 40 anys el Cercle acumulà una esplèndida biblioteca, tan d'obres de creació pròpia com sobretot d'adquirides.[10]
Tots els documents del Fons Personal de Josep Serra i Campdelacreu, actualment, es troben custodiats, d'ençà que foren donats pel seu fill Manuel Serra i Moret, a l'Arxiu del Centre d'Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona (CEHI) a disposició dels investigadors.[3]
Actualment, un carrer de la ciutat de Vic du el seu nom.[9]
Publicacions [1][2][modifica]
Poemes romàntics[modifica]
- Primavera trista (1880)
Teatre[modifica]
Monografies històriques[modifica]
- El Archivo Municipal de Vichː su historia, su contenido, su restauración (1879)
- Diploma de hijo adoptivo de la Ciudad de Vich (1880)
- Fiestas de la canonización de San Ramon de Peñafort (1880)
- Les vinyes de la Plana de Vich (1881)
- Lo Canonge Ripoll, ses obres i sa influència en els estudis històrics de la Comarca de Vich (1882)
- Barbastro (1885), monografia il·lustrada publicada a Aragón histórico, pintoresco y monumental.
- Bosquejo biográdico de Don Joaquin Salarich y Verdaguer (1885)
- Album, guia monumental y artística de Vich (1885), il·lustrat amb 24 fotografies, obra del seu fill Hermenegild.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Josep Serra i Campdelacreu». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Salarich i Torrents, Miquel S.; Ylla-Català i Genís, Miquel S. «Josep Serra i Campdelacreu». A: Vigatans il·lustres. Vic: Publicacions del Patronat d'Estudis Ausonencs, 1983, p. 163-169. ISBN 84-398-0654-X.
- ↑ 3,0 3,1 Planes i Casals, Jordi; Giralt i Esteve, Olga «El fons personal de Josep Serra i Campdelacreu custodiat al CEHI». Ausa, Vol.: 17, Núm.: 136, 1996, pàg. 61-70. ISSN: 2014-1246 [Consulta: 19 agost 2016].
- ↑ «Josep Serra i Campdelacreu». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 5,0 5,1 Salarich i Torrents, Miquel S. «Notícies biogràfiques de les figures de l'Esbart de Vic». Ausa, Vol.: 5, Núm.: 54-55, 1967, pàg. 312-331 [Consulta: 19 agost 2016].
- ↑ Pladevall i Font, Antoni «La descoberta del temple romà i els seus protagonistes». Ausa, Vol.: 23, Núm.: 161-162 Monogràfic 125 anys del descobriment del temple romà, 2008, pàg. 441-454 [Consulta: 19 agost 2016].
- ↑ Ylla-Català i Genís, Miquel S. «La ciència en els actes del Círcol Literari de Vic 1860-1900». Ausa, Vol.: 24, Núm.: 163 Ciència i pensament científic a Osona (segles XIX i XX), 2009, pàg. 31-47 [Consulta: 19 agost 2016].
- ↑ Lectura i biblioteques populars a Catalunya, 1793-1914. L'Abadia de Montserrat, 2001. ISBN 978-84-8415-321-4.
- ↑ 9,0 9,1 «Visibilitat al carrer: bibliotecaris amb noms de carrers». Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, 09-07-2015. Arxivat de l'original el 29 d’agost 2016. [Consulta: 19 agost 2016].
- ↑ «Catalogació del fons del Cercle Literari de Vic». Documentacio.cat. Arxivat de l'original el 19 de setembre 2016. [Consulta: 19 agost 2016].
Bibliografia[modifica]
- Nadal i Canudas, Lluís B. «Josep Serra i Campdelacreu (1848-1901)». La Veu del Montserrat, 1902, pàg. 11-49.
- Salarich i Torrents, Miquel S. «José Serra y Campdelacreu (1848-1901)». Ausa, Vol.: 1, Núm.: 2, 1952, pàg. 75-79 [Consulta: 19 agost 2016].
- Correspondència personal i documentació de Josep Serra i Campdelacreu 1715-1892.. Barcelona: CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, 2006.