Vés al contingut

Josep Sert i Rius

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJosep Sert i Rius

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) José Sert y Rius Modifica el valor a Wikidata
1840 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort8 desembre 1895 Modifica el valor a Wikidata (54/55 anys)
President de Foment del Treball Nacional
1891 – 1893
Diputat a Corts
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióempresari, polític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Liberal Conservador Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
GermansDomènec Sert i Rius Modifica el valor a Wikidata
Premis

Josep Sert i Rius (Barcelona, 18408 de desembre de 1895) fou un empresari i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.[1]

Biografia

[modifica]

Fill de Francisco Sert i Artès, teixidor de lli, i d'Ignasi Rius. De molt jove va seguir les passes del seu germà gran Domènec, que s'havia incorporat a la fàbrica de mantes de llana i teixits de seda del seu cunyat Bonaventura Solà i Guixà, casada amb la seva germana Madrona (vegeu Passatge de Sert).[2][3]

El 1866 es va casar amb Manuela Maneja i Llopis, filla del metge Pau Maneja.[4][2]

Fou vocal de la Caixa d'Estalvis de Barcelona de 1890 a 1894, i vocal (1881), vicepresident interí (1882) i president (1891-1893) de Foment del Treball Nacional. També fou soci i directiu de l'Institut Industrial de Catalunya i de la Unió Fabril i Mercantil de Barcelona.

Durant el sexenni democràtic va formar part de la Lliga d'Ordre Social. Interessat per l'assistència social, formà part de la Junta Directiva de la Casa de la Caritat de Barcelona (1879-1882) i el 1875 fundà l'Instuto Catalán de Artesanos y Obreros, així com altres entitats de caràcter similar. Amb el metge Josep Ricart i Gila va crear el 1894 l'Institut del Desert de Sarrià, un asil per a obrers invàlids.[5]

Va mantenir converses amb Antonio Cánovas del Castillo amb Manuel Duran i Bas com a mitjancer per tal d'aconseguir que el Partit Liberal Conservador adoptés el proteccionisme en el seu programa polític; fins i tot projectà la construcció d'una fàbrica de llanes a Madrid. Fou diputat per Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1884 pel Partit Conservador, però des de 1885 va seguir la línia de Francisco Romero Robledo, a qui li unia una gran amistat.

Referències

[modifica]
  1. «Sert, Jose» (en castellà). Historico de Diputados 1810-1977. Congrés dels Diputats.
  2. 2,0 2,1 Palomas i Moncholí, Joan. «José Sert y Rius». DB-e. Real Academia de la Historia.
  3. Nerín, Gustau; Sánchez, Mar (fotos) «Passatge Sert: un carrer de pel·lícula». El Nacional, 17-08-2016.
  4. El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 16, 243. 
  5. Calbet i Camarasa, Josep Maria. Metges i farmacèutics catalanistes (1880-1906). Valls: Cossetània, 2001, p. 146 (El Tinter, 20). ISBN 84-95684-05-5. 

Bibliografia

[modifica]


Càrrecs en partits polítics i organitzacions
Precedit per:
Pau Sadó i Pérez
President de
Foment del Treball Nacional

1891-1893
Succeït per:
Ramon Romaní i Puigdengolas