Josep Soler i Ventura
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1872  Granollers (Vallès Oriental) |
| Mort | 9 agost 1946 (73/74 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | violoncel·lista |
| Instrument | Violoncel |
Josep Soler i Ventura (Granollers, 1872 - Barcelona, 9 d'agost del 1946)[1] fou professor de violoncel a l'Escola Municipal de Música de Barcelona.
El 1882 ingressà en l'escolania de la Mercè, de Barcelona.[2] Va estudiar violoncel amb Joan Baucís,[3] aparentment al Conservatori del Liceu. Va actuar com a solista de l'orquestra del Gran Teatre del Liceu.[4] El 1r de novembre del 1896 va aconseguir la plaça de professor de violoncel a l'Escola Municipal de Música de Barcelona (l'actual Conservatori) succeint un breu període docent de Pau Casals (aquest passà a ser professor de violoncel al Conservatori del Liceu). Josep Soler va mantenir una llarga trajectòria pedagògica que va durar almenys fins a l'any 1940 (en els llistats del personal docent de l'Escola Municipal de Música de Barcelona conservats en l'Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona consta que a partir del 1942 el professor de violoncel és Josep Ricart i Matas). Durant aquest període de més de quaranta anys va formar a nombrosos violoncel·listes com per exemple Antoni Sala i Julià,[5] Josep Trotta i Millan,[6] Antoni Planàs i Marca,[7] Josep Ricart i Matas,[8] Rogel·li Huguet i Tagell,[9] Aurèlia Sancristòfol,[10] Sants Sagrera i Anglada,[11] Aurora Bertrana i Salazar[12] (filla de Prudenci Bertrana), Gabriel Rodó i Vergés,[13] Josep Valls i Royo,[14] Joan Pich i Santasusana[15] i Josep Guinart i Ortiga.[16]
Es va casar amb la professora de piano Rosa Barella Arrán, que també era professora a l'Escola Municipal de Barcelona.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Edición del domingo, 11 agosto 1946, página 11 - Hemeroteca - Lavanguardia.es» (
PDF). [Consulta: 15 setembre 2019].
- ↑ «Josep Soler i Ventura | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 setembre 2019].
- ↑ Bassal i Tortella, 2015, p. 30.
- ↑ Bassal i Tortella, 2015, p. 42.
- ↑ Bassal i Tortella, 2015, p. 112.
- ↑ Bassal i Tortella, 2015, p. 142.
- ↑ Bassal i Tortella, 2015, p. 99.
- ↑ Bassal i Tortella, 2015, p. 114.
- ↑ Bassal i Tortella, 2015, p. 88.
- ↑ Bassal i Tortella, 2015, p. 109.
- ↑ Bassal i Tortella, 2015, p. 117.
- ↑ Bassal i Tortella, 2015, p. 107.
- ↑ Bassal i Tortella, 2015, p. 137.
- ↑ Bassal i Tortella, 2015, p. 139.
- ↑ Bassal i Tortella, 2015, p. 148.
- ↑ GARGALLO, Jordi. «Butlletí 61» p. 8. [Consulta: 15 setembre 2019].
Bibliografia
[modifica]- Bassal, Josep; Tortella, Jaime. Historia del violonchelo en Cataluña (en castellà). Sant Cugat del Vallès: Arpegio, 2015. ISBN 978-84-15798-13-2.